Resultats de la cerca

Descendent d’una família sacerdotal, esdevingué fariseu Capturat en la guerra contra els romans, fou alliberat, i, havent seguit Tit a Roma, després de la destrucció de Jerusalem, hi escriví Περì τοῦ ιουδαïκοῦ πολέμου ‘Història de la guerra jueva’, 77-78 i Ιουδαï`η αρχαιολογία ‘Les antiguitats judaiques’ en 20 volums, on procura de presentar els jueus amb simpatia El 1482 fou publicada a Barcelona la traducció catalana Antiquitats judaiques , feta sobre una versió llatina anterior, de la qual només se sap que fou corregida pel frare mercedari Pere Llopis

Membre d’una nissaga de mestres ebenistes d’art, amb un important taller establert a Barcelona dedicat a la construcció d’instruments, en el qual feu l’aprenentatge el lutier Francisco España Josep Messeguer construí violins d’estil afrancesat, sense demostrar una gran professionalitat, alguns d’ells amb els riscles incrustats al fons i al tac del mànec, sistema molt estès entre els constructors francesos A més, feu altres instruments seguint el model napolità, amb un envernissat de poca qualitat Messeguer tingué molts càrrecs d’importància a la junta del gremi de fusters El 22…

Vida El 1802 s’establí a Madrid, on fou compositor al servei de la casa del duc d’Osuna El seu nom apareix, el 1808, en les llistes de l’arxiu del Palacio Real com a professor de cambra El 1841 publicà a Madrid l' Escuela completa de música , obra dedicada a Ferran VII que tractava sobre els fonaments de l’harmonia basats en les teories de JPh Rameau El 1816 sollicità del monarca el permís per a obrir un conservatori de música a Madrid, permís que li fou concedit el 28 de novembre del mateix any L’any següent compongué un Te Deum per al naixement de la infanta Maria Lluïsa, filla de la reina…

La seva formació musical tingué lloc a la catedral de Barcelona, on ingressà com a escolà de cant vers el 1666 Allà fou deixeble de Marcià Albereda i Lluís Vicent Gargallo El 1672 abandonà la capella barcelonina, i tres anys més tard fou nomenat mestre de capella de Mataró, on residí en l’exercici del seu càrrec fins el 1685 Mentrestant es presentà a dues places de categoria superior a la seu de Vic, el 1680, i a la de Girona, el 1682, però en ambdues ocasions fou superat per Francesc Soler El 1685 obtingué la plaça de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona, des d’on el 16 de…

El seu pare Joan, velluter d’ofici, morí quan ell tenia un any i la seva mare, Gertrudis, es tornà a casar amb Domènec Pujolar, qui li feu de pare Escolà de l’església del Pi, a Barcelona, la seva comunitat li pagà els estudis a Cervera 1665-75 i es doctorà en teologia El 1674 oposità, sense èxit, a la càtedra d’hebreu El 1676 fou ordenat sacerdot a Vic Fou preceptor, en 1677-86, dels fills de la família Gasneri Exercí de sacerdot a l’església de Sant Felip Neri El 1686 anà en pelegrinatge a Roma fent de captaire i el papa Innocenci XI li donà el benefici de l’altar de sant…

Els evangelis diuen que era descendent de la casa de David, que habitava a Natzaret i que era fuster És commemorat el 19 de març, i com a patró dels obrers, l’1 de maig És considerat patró de l’Església universal La seva iconografia, molt abundant, va sempre lligada, d’acord amb els evangelis canònics o apòcrifs, amb Maria i Jesús El seu culte, antic a Orient, no es difongué a Occident fins a la baixa edat mitjana, i aconseguí posteriorment una gran devoció popular En foren els especials propagadors els carmelitans descalços, anomenats per això josepets És testimoni d’aquesta penetració a…

Vida El 1922, a catorze anys, publicà els seus primers dibuixos i textos a l’editorial El Gato Negro, que esdevingué l’Editorial Bruguera, on collaborà durant més de cinquanta anys Com a dibuixant professional començà el 1924 a "La Gralla" de Granollers, i els seus primers dibuixos humorístics els tragué a "L’Esquella de la Torratxa" A partir del 1930 publicà a "Diari de Granollers", "Inquietud", "L’Esquellot", "Papitu", "Pocholo", "La Campana de Gràcia", "TBO", "En Patufet", "Gutiérrez", "Buen Humor", "Leyendas", "El Monosabio", "Tele-Radio", "Lean" i "Dicen" Fou un dels pioners del cinema d…

Vida Periodista de "La Veu de Catalunya", també escriví a la "Revista de Catalunya" fins el 1938, sobre temes d’actualitat i també de cinema També publicà novella, la peça teatral Samuel 1934 i un assaig Fou cap de programes i presentador del servei informatiu "La Paraula" de Ràdio Barcelona El 1942 arribà a Mèxic, on redactà guions per al cinema, n’adaptà i en revisà El film Ángel o demonio 1947, Víctor Urruchúa es basa en una novella seva que adaptà ell mateix A Mèxic treballà al Departament de Publicitat de la Warner Bros i a Filmex com a cap dels publicistes

Venut pels seus germans com a esclau, esdevingué, pel fet d’haver interpretat els somnis del faraó, virrei d’Egipte Històricament, sembla que era un heroi del clan de Maquir que, poc temps abans de David, era tingut per pare de les dues tribus de la Palestina central Efraïm i Manassès, i entrà així en l’esquema genealògic dels dotze fills de Jacob

D’ençà del 1962 residí a Catalunya El 1964 concorregué al VIII Saló de Maig Es donà a conèixer amb una pintura típicament expressionista i, sobretot, amb la representació gairebé en trompe-l’oeil , de celatges i núvols Atret pel conceptualisme, derivà vers una pintura que té com a únics motius lletres o noms emblemàtics El 1975 guanyà el gran premi de la Biennal Internacional de Barcelona En la seva producció posterior desenvolupà un expressionisme abstracte amb un pes important del color i les textures Vinculat a l’ambient artístic gironí, l’any 1982 feu una pintura de grans dimensions per…