Resultats de la cerca

Membre de la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular Feu escalades destacades, com la de la nova via a l’Encantat Petit 1935, juntament amb Josep Costa i Carles Balaguer, la segona ascensió al Lloro de Montserrat, amb Pere Bosquets i Carles Balaguer, o la primera travessa de la cresta de Cabirols al Pedraforca, juntament amb Joaquim Toldrà 1936 Però l’escalada més recordada és la primera al Cavall Bernat de Montserrat, amb Josep Costa i Carles Balaguer, el 27 d’octubre de 1935 Fou sergent de les Milícies Alpines durant la Guerra Civil i morí durant el…

Fou candidat al càrrec de segon organista del Collegi del Corpus Christi de València el 1665 El 1675 obtingué la plaça d’organista a la catedral de Múrcia, i el 1677, al Collegi del Patriarca de la capital valenciana abans esmentat, d’on se n’anà el 1678 No s’ha de confondre amb un Josep Montserrat que fou candidat al magisteri de capella de la catedral de Màlaga 1768 i que provenia de Torredembarra Tarragonès, d’on era mestre de cant En molts arxius de la Península Ibèrica hi ha diverses obres litúrgiques i de romanç de mitjan segle XVIII que duen aquest nom Tampoc s’ha de…

S’inicià en el negoci de la impremta pels volts del 1689, i el 1699 formà una societat per a imprimir i vendre llibres amb el sacerdot de Berga Francesc Canuda i el comerciant de teles barceloní Francesc Pinyana L’any 1716 obtingué el privilegi de ser impressor reial del Principat, que li atorgava l’exclusiva d’estampar les publicacions oficials de l’Estat en territori català Amb aquest privilegi, també es feu càrrec de l’edició de la Gazeta de Barcelona , que titulà Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona , i que aparegué setmanalment La impressió fou continuada pel seu fill …

Vida El 1712 fou nomenat organista del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, i tres anys després obtingué el mateix càrrec a la basílica dels sants Sant Just i Pastor barcelonina Al final del 1725 es traslladà a Madrid per tal d’ocupar la vacant d’organista del convent de Las Descalzas Reales, un dels llocs més importants de l’àmbit musical de la cort de Castella Entre el 1715 i el 1725 degué ordenar-se de prevere, grau necessari per a l’exercici del càrrec a Madrid Segons testimoni del mateix compositor, fou deixeble de Joan Baptista Cabanilles, i possiblement també estudià amb…

És autor de Règles pour connaître la valeur des vieilles espèces de monnaie du Roussillon 1771, obra publicada per Josep Jaume, el qual hi afegí notes i complements

Membre del Club Billar Badalona i del Club Billar Sant Josep, es proclamà campió d’Espanya en l’especialitat d’una banda 1957, 1963 El Club Billar Alba ha instituït un torneig a la seva memòria

Deixeble de l’escola de Sant Carles de Camaron Treballà a Madrid amb Josep Piquer Fou director de l’Academia de San Fernando 1819 Sobresortí com a retratista El pare Tosca, Joan de Ribera, Ferran VII, etc

Canonge d’Elna Rosselló, fou enviat a Roma el 1657 per sollicitar el nomenament d’un bisbe per a Elna, i s’hi establí d’una manera definitiva És important la seva correspondència amb Josep Oriol, de Barcelona, que ell hostatjà el 1686, i amb Oleguer de Montserrat

Fou nomenat mestre de capella a Santa Maria del Mar 1792-1812 Compongué música sacra motets, responsoris i nombroses misses, entre les quals destaca Pastoril 1802 També és autor dels oratoris San Julián 1790, San Miguel de los Santos 1791, Casta Susana 1799, Las dos sillas de San Eloy 1799 i Beato Oriol 1807, estrenat amb motiu de les festes de la beatificació de Josep Oriol

Format a l’escola de Sant Carles, n'esdevingué membre i director d’escultura 1803 Hom coneix diversos crucifixos i les Virtuts i els putti del nínxol de la Mare de Déu a la collegiata de Xàtiva El seu fill Josep Gil i Nadales València 1787 — 1843, format a Sant Carles, fou escultor honorari de la ciutat de València 1829 i s’especialitzà en relleus de tema mitològic i religiós, alguns dels quals es conserven a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando