Resultats de la cerca

Fou el combat naval més important de la Primera Guerra Mundial, tant pel nombre d’unitats que hi participaren com per les conseqüències estratègiques, puix que l’esquadra alemanya hagué de tornar als seus ports, on romangué blocada fins al final de la guerra

Fill d’Eric V, ajudà a destronar el seu germà Eric VI i el succeí el 1320, en canvi d’un pacte amb els bisbes i els nobles Trencà el tractat i intentà de sotmetre la noblesa, però fou vençut a Gottorp i destronat 1326 El 1330, des del Mecklenburg, tornà a Dinamarca, derrotà Valdemar III i recuperà la corona El 1331 la noblesa el tornà a vèncer i el regne fou fragmentat Cristòfor II fou empresonat i morí poc temps després

Succeí el seu pare, Frederic I, i hagué de vèncer els partidaris del seu cosí Cristià II 1536 El mateix any introduí el protestantisme a Dinamarca i legalitzà la successió del seu fill Frederic II en canvi de certes concessions a la noblesa

Fill de Cristòfor I i de Margarida de Pomerània, fou capturat 1261, amb la seva mare i regent, per l’arquebisbe Jacob Erlandsen, que volia entronitzar el seu cosí Eric, duc de Slesvig Alliberat per la intervenció del papa i dels prínceps alemanys, governà autocràticament, però el 1282 fou obligat a signar una carta reial que inaugurà un període de reformes

Fill de Cristià IV, fou primer bisbe de Verden 1623 i arquebisbe de Bremen 1634 El 1657 atacà Suècia, que lluitava contra Polònia, però fou vençut i perdé Escània, Halland, Bornholm i Trondheim per la pau de Roskilde 1658 Més tard, però, recuperà Bornholm i Trondheim per la pau de Copenhaguen 1660 En 1660-61 s’imposà als nobles i, comptant amb la burgesia, convertí la monarquia en absoluta i hereditària

Fill de Jordi V , fou educat a la marina, i prengué part en la batalla de Jutlàndia 1916 En abdicar el seu germà, Eduard VIII, pujà al tron, i la seva actitud coratjosa durant la Segona Guerra Mundial el feu altament popular El succeí la seva filla Elisabet II

Fill de Frederic II, l’any 1624 fundà Oslo El 1625 entrà en la guerra dels Trenta Anys com a cap dels prínceps protestants, i fou vençut per Tillya Lutter 1626 Envaïda Jutlàndia, signà la pau de Lübeck 1629 Després d’una guerra catastròfica amb Suècia, signà la pau de Brömsebro, 1645, per la qual perdé les illes de Gotland i Osel, una part de Noruega i els dret de pas pel Sund

Habitaven a la costa occidental de Slesvig s IV aC A causa d’unes inundacions, juntament amb els cimbris de Jutlàndia, pujaren per l’Elba i arribaren a Bohèmia, on no foren admesos 120 aC Derrotats també per altres pobles del Danubi 114, s’enfrontaren als Alps amb els romans de Papiri Carbó i els venceren 113 Sempre demanant terres als romans, passaren al S de la Gàllia, on triomfaren successivament 109-107 Tres exèrcits romans foren estrepitosament derrotats a Aurenja 105 El més prestigiós dels generals romans, Mari, al capdavant d’un fort exèrcit, anihilà els teutons a Aquae…

Fill del comte palatí Joan Casimir I de Kleeburg i de Caterina, filla de Carles IX de Suècia Es destacà com a militar durant la guerra dels Trenta Anys Pujà al tron en abdicar la seva cosina Cristina 1654 Declarada la guerra a Polònia, se'n proclamà rei el 1655, i ocupà l’est de Prússia Però la resistència dels polonesos i l’inici de les hostilitats per part de Rússia 1656 i Dinamarca 1657 dificultà la seva posició Carles ocupà, però, en una brillant campanya militar, Jutlàndia i travessà els Belt glaçats, i els danesos hagueren de cedir 1658 les províncies d’Escània i Bohuslän…

Els comtes de Holstein lluitaren contra els saxons, els vendes i els eslaus, colonitzaren Slesvig i entraren, per aquest fet, en conflicte amb els darrers La família, amb les seves diferents línies, governà el comtat gairebé quatre segles El representant més destacat fou Gerard III de Holstein-Rendsburg dit el Gran mort el 1340 El 1326 aquest obtingué del rei Valdemar IV de Dinamarca els ducats de Slesvig i Jutlàndia, que eren feus danesos En morir sense fills Adolf VIII de Holstein el 1459, el comtat de Holstein i el ducat de Slesvig passaren —en detriment de la línia de…