Resultats de la cerca

Mort el marit, governà 945-956 durant deu anys en lloc del seu fill Sviatoslav, menor d’edat Abandonat el govern, anà a Constantinoble, on fou batejada Segons cròniques occidentals, envià una ambaixada a Otó I per obtenir-ne un bisbe catòlic Venerada com a santa per l’església oriental 11 de juliol, el seu culte no fou aprovat per Roma

Estudià a l’Escola de Música de Kíev amb N Lysenko, G Khodorovskij piano i E Ryb teoria El 1913 assistí, al Conservatori de Kíev, a les classes de composició de R Glière Després de passar per l’exèrcit, es dedicà a l’ensenyament, primer a Kíev 1924-41, després a Taixkent 1941-44, i de nou a Kíev a partir del 1944 Fou president de l’Associació de Músics Ucraïnesos Musicà textos del poeta nacional ucraïnès T Ševcenko, com és el cas de Khustina , per a cor i orquestra 1923 De la seva obra destaquen dues simfonies i dos concerts per a piano i…

Estudià física a les universitats de Khar’kov i Kíev, i música amb Wilczyk piano i Dmitriev teoria Més tard, al Conservatori de Leipzig, fou alumne de C Reinecke i H Richter 1866-68 De nou a Kíev, es dedicà a l’ensenyament mentre perfeccionava la instrumentació amb N Rimskij-Korsakov 1874-76 Es dedicà a la composició i la recerca etnomusicològica sobre la música popular ucraïnesa Musicà nombrosos poemes de Taras Ševcenko, com ara Zapovit 'Testament', 1867 i Duma 'Pensament', 1896 En memòria seva escriví diverses obres corals, com la Cantata per al 50è aniversari de…

Ocupà la càtedra de geografia física dels països estrangers a la Universitat de Moscou del 1938 al 1941 Després professà a les universitats de Tbilisi i Kíev

És considerat com l’iniciador de la vida monàstica ucraïnesa i russa i fundador de la Laura de les Grutes Pečerskaja Lavra , excavada dins una muntanya prop de Kíev L’Església eslava celebra la seva festa el dia 10 de juliol

Estudià a Kíev amb F Blumenfeld Debutà el 1924 i aviat esdevingué un solista cèlebre Es casà amb Wanda, filla de Toscanini, i el 1940 s’establí als EUA Excellí especialment en el repertori romàntic i rus El 1982, després d’un llarg parèntesi, tornà a actuar a Europa

El 1957 publicà Prodolženije legendy ‘Continuació d’una llegenda’, on descriu les seves experiències com a treballador en la construcció en la presa d’Irkutsk Però l’èxit li arribà amb la novella Babij Jar 1966, que relata l’assassinat dels jueus de Kíev durant la guerra El 1969 aprofità un viatge oficial a Londres per romandre-hi i reconegué haver espiat diversos escriptors a l’URSS Publicà un altre cop Babij Jar sense les supressions de la censura soviètica

Inicià estudis al Conservatori de Kíev i, en esclatar la Revolució Russa, abandonà el seu país i els continuà a la capital francesa, a la classe de Lazare Lévy L’any 1923 oferí tres concerts que el donaren a conèixer en l’ambient parisenc i el 1925 inicià la seva carrera internacional com a concertista, que el portà a diversos països d’Europa i Àsia i als Estats Units L’any 1932 guanyà el Concurs Internacional de Piano F Chopin a Varsòvia Al principi de la Segona Guerra Mundial s’allistà a l’exèrcit francès, però el 1941 se n’anà a l’Amèrica del Sud, on aconseguí èxits importants…

Als dotze anys s’inicià en la gimnàstica, i el 1949 es traslladà a Sverdlovsk, i el 1951 a Kíev, on tingué com a condeixebles els gimnastes més prometedors de l’URSS, entre d’altres el campió olímpic Viktor Čukarin La seva primera competició internacional destacada fou al Mundial de Roma 1954, en el qual guanyà una medalla d’or en la modalitat d’equip i una d’argent en barra fixa En el mateix campionat celebrat a Moscou el 1958 guanyà cinc medalles d’or aparells individual, equip, barres paralleles, cavall i barra fixa Quant als títols olímpics, guanyà dues medalles d’or a…

Estudià a Kíev, d’on fou expulsat per les seves idees revolucionàries Després de la revolució soviètica fou nomenat professor de la Universitat de Moscou 1920, però fou expulsat del país, el 1922, per la seva ideologia, incompatible amb el marxisme Anà a Berlín, i el 1924 s’installà definitivament a París, on fundà la revista Put  ‘Camí’, portaveu de la intellectualitat exiliada Berd’ajev fou un pensador cristià, però amb un cristianisme espiritual i subjectiu, sense cap lligam dogmàtic, en el qual hom observa una clara influència de l’idealisme postkantià Féu una crítica…