Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Alvin Harvey Hansen
Economia
Economista nord-americà.
Professor a Minnesota 1919-37 i a Harvard 1937-60, fou economista del departament d’estat 1934-35 i assessor del Federal Reserve System 1940-45 Divulgà la teoria keynesiana Guide to Keynes, 1953 i en reelaborà alguns punts insistí en la importància de la política fiscal per a mantenir estable la demanda, i la intervenció, en general, de l’estat en l’economia Altres obres importants Full Recovery or Stagnation 1938, Monetary Theory and Fiscal Policy 1949 i The Dollar and the International Monetary System 1965
Raúl Prebisch
Economia
Economista argentí.
Professor a la Universitat de Buenos Aires, secretari de la CEPAL i de la UNCTAD i director general de l’Instituto Latinoamericano de Planificación Económica y Social En les seves obres econòmiques fa principalment una anàlisi sobre l’imperialisme de les societats industrials avançades en relació amb els països subdesenvolupats Cal destacar-ne Hacia una dinámica del desarrollo latinoamericano 1963, Nueva política comercial para el desarrollo 1964, Los obstáculos del Mercado Común Latinoamericano 1967, Transformación y desarrollo La tarea de América latina 1970 i Introducción a Keynes 1974
Lionel Charles Robbins
Economia
Economista britànic.
Vinculat a la London School of Economics, on fou successivament alumne, professor i directiu Durant la Segona Guerra Mundial treballà a la secció econòmica del War Cabinet Office Estudià diferents camps, principalment la metodologia i el pensament econòmic La seva obra més famosa, An Essay on the Nature and Significance of Economic Science 1932, considera neutral la ciència econòmica respecte als fins el seu objecte consisteix en l’elecció i l’assignació de recursos escassos entre fins alternatius Antiintervencionista decidit, les teories de Keynes i Robertson li feren…
consum
Economia
Apropiació final dels béns o serveis per a ús o propietat del públic.
El consum, malgrat la seva importància, fou menystingut per l’economia política dels s XVIII i XIX com a categoria econòmica independent I bé que per a Adam Smith constitueix l’única finalitat de la producció, els autors clàssics anglesos en parlaren només d’una manera indirecta, en tractar d’altres temes i similarment cal dir dels corrents liberals i dels socialistes Al s XX, l’aparició d’una teoria tècnica de la utilitat, el desenvolupament de la ciència psicològica, l’interès per la dinàmica en la vida econòmica i la reconsideració del problema del benestar n'han impulsat l’estudi Hom hi…
multiplicador
Economia
Factor numèric que indica la proporció en què l’increment d’una certa magnitud repercuteix en la variació final d’una altra que s’hi relaciona.
El concepte de multiplicador fou introduït per Kahn per explicar els efectes que una inversió determinada produeix sobre el volum total d’ocupació Keynes adoptà i generalitzà el concepte als efectes acumulatius que una inversió produeix en la renda, assenyalant que aquests són més grans o més petits segons la propensió de la comunitat al consum L’existència de l' efecte multiplicador de la inversió fou un dels arguments a favor de la conveniència d’una política de despesa pública activa com a mesura anticíclica, en assegurar un elevat nivell de la demanda efectiva i,…
Jacob Viner
Economia
Economista canadenc.
Deixeble de Taussig, fou professor de les universitats de Chicago 1919-46 i Princeton 1946-60 És un dels primers especialistes del s XX en teoria del comerç internacional Publicà Studies in the Theory of International Trade 1937, on estudia des dels mercantilistes fins als precedents de Keynes/> Una altra obra seva és International Trade and Economic Development 1953 Autor també d’un famós article 1931 sobre corbes de costs i corbes d’oferta, hom li deu la distinció entre economies reals externes i economies pecuniàries externes És important la seva tasca teòrica i la seva…
Joan Robinson
Economia
Economista britànica, vinculada a Cambridge.
La seva primera obra important fou ocasionada per dos articles de Sraffa 1925-26 que introduïren innovacions a l’anàlisi de la competència i el seu desenvolupament The Economics of Imperfect Competition 1933, on construeix la teoria de la competència imperfecta La General Theory de Keynes la influí notablement un bon resum elemental de les idees keynesianes és el seu llibre Introduction to the Theory of Employment 1937 Estudià els problemes de l’acumulació i el creixement The Accumulation of Capital , 1956 També reformulà la teoria econòmica marxista An Essay in Marxian…
Manuel Reventós i Bordoy
Economia
Economista.
Estudià dret a Barcelona, on rebé la influència decisiva de Flores de Lemus Amplià estudis a Berlín i Düsseldorf 1911-14 Professor de l’escola d’Alts Estudis Mercantils i de la d’Administració Pública, a Barcelona, publicà La política econòmica contemporània 1848-1900 , que amplià, més tard, a Història política i econòmica de la postguerra 1934 Durant la República fou professor d’història dels moviments socials a l’Escola d’Estudis Socials de la Generalitat Introductor, seguint Vidal i Guardiola, del pensament econòmic alemany, fou, juntament amb J M Tallada, professor d’economia política de…
Finn Eric Kydland
Economia
Economista noruec.
El 1968 es graduà a la Norwegian School of Economics and Business Administration i es doctorà a la Carnegie Mellon University, a Pittsburgh EUA, el 1973 És professor de la Universitat de Califòrnia, a Santa Bàrbara EUA Destacà per les seves contribucions a l’anàlisi de les variables que regeixen els cicles econòmics, aplicades en la reforma de bancs centrals i en el disseny de polítiques econòmiques El 1977 demostrà la importància de la credibilitat en la política econòmica Quant als cicles econòmics, provà que l’explicació de les pujades i baixades econòmiques no s’havien de buscar només al…
bancor
Economia
Moneda projectada per John M. Keynes en la conferència de Bretton Woods
.
Havia d’ésser emesa per un banc internacional i havia de servir per a sotmetre l’oferta monetària a una expansió o a una contracció, amb la finalitat de contrarestar les tendències inflacionistes o deflacionistes de la demanda nacional