Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
tipus atlètic
Antropologia
Psicologia
Biotip, segons la biotipologia d’Ernest Kretschmer, dels individus caracteritzats pel fort desenvolupament de l’esquelet i de la musculatura.
Els individus de tipus atlètic són dotats d’una estatura mitjana o elevada, d’espatlles amples, crani elevat, cara tirant a quadrada, mans grosses i coll llarg i gruixut La correspondència del tipus atlètic amb un tipus psicològic no és tan clara com en els biotips leptosomàtic i pícnic
biodinamisme
Psicologia
Doctrina psicològica deguda a Adolf Meyer i lligada a les escoles de Jean Delay, Ernst Kretschmer, Konstantin Nicolaevič Monakov, Mourgue, etc.
S'insereix dins les teories òrgano-dinàmiques segons les quals les malalties mentals són originades per la desorganització biopsíquica a diferents nivells El biodinamisme descansa, doncs, sobre la noció d’estructura jerarquitzada de l’ésser psíquic des dels seus instints i les seves funcions neurovegetatives fins a les formes superiors d’integració del comportament, del pensament i de la persona
tipus leptosomàtic
Antropologia
Psicologia
Biotip, segons la biotipologia d’Ernst Kretschmer, dels individus caracteritzats per ésser d’una estatura elevada, prims i de musculatura poc desenvolupada.
El temperament que li correspon és l’esquizotímic i presenta una correlació positiva amb l’esquizofrènia
tipus pícnic
Antropologia
Psicologia
Biotip segons la classificació d’Ernst Kretschmer caracteritzat per la seva talla mitjana o inferior, esquelet ample no gaire robust, crani gros i rodó, cara de contorn pentagonal i perfil corbat, coll curt, cap enfonsat entre les espatlles, que són una mica aixecades i inclinades endavant, tòrax eixamplat de la part inferior, extremitats i mans curtes, musculatura poc pronunciada i de consistència flàccida, sistema pilós en general ben desenvolupat.
Psíquicament els pícnics són optimistes, expansius i poc emotius Els correspon el temperament ciclotímic i, en cas d’alteració patològica, la psicosi maniacodepressiva
cartografia
Historiografia catalana
La història de la cartografia catalana ha estat objecte d’estudi des del començament del s. XIX per geògrafs, geòlegs, historiadors, enginyers i arquitectes.
Desenvolupament enciclopèdic La primera referència historiogràfica coneguda és l’obra d’Antonio R Pascual Descubrimiento de la aguja magnética en que se manifiesta que el primer autor es el Beato Raymundo Lulio , publicada a Madrid el 1789 Però l’interès pròpiament dit per la història de la cartografia catalana es desvetllà a França l’any 1836 amb la publicació en el Bulletin de la Société de Géographie de París d’un article de Josep Tastú titulat “Observations relatives a des cartes catalanes des quatorzième et quinzième siècles, extraites ou traduites de deux lettres, dont l’une en langue…
La Noguera
Situació i presentació La comarca de la Noguera, composta per 30 municipis, té una extensió total de 1 784,06 km 2 És la comarca més extensa de Catalunya La seva superfície és força superior a la de la segona comarca en extensió, l’Alt Urgell, i supera de llarg l’extensió mitjana de les comarques catalanes 783 km 2 La grandària del territori noguerenc no es correspon, però, amb un terreny particularment apte per a la implantació i l’activitat de l’home, i la comarca es presenta com un espai més aviat poc poblat Fins el 1988 la comarca era composta de 35 municipis i tenia una extensió total…