Resultats de la cerca
Es mostren 557 resultats
esplanació
Construcció i obres públiques
Acció de fer pla un terreny per mitjans mecànics, llevant-ne les desigualtats.
L’esplanació suposa l’execució d’operacions molt diverses segons la classe de terreny que hom treballa Així, si hom ha de moure grans quantitats de terra molt dura o si el terreny és molt rocallós, hom empra els explosius i les màquines perforadores perforadora i barrinadores barrinadora Per al moviment de terra i la preparació del terreny hom pot procedir a l'excavació, l’anivellació anivelladora i l'escarificació Hom aconsegueix l’acabat de la superfície per mitjà de les tragelles tragella i les màquines esplanadores esplanadora
anàlisi estructural
Construcció i obres públiques
Càlcul dels esforços que les accions exteriors, com la gravetat, el vent o els sismes, provoquen en les diferents seccions dels elements resistents d’una estructura.
A partir del coneixement dels esforços és possible comprovar si la resistència de les seccions és suficient, o bé determinar el nivell de reforç necessari per exemple, l’armadura d’acer necessària en una estructura de formigó armat
teula
Teula romana
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les peces de terra cuita, generalment corbes i una mica més amples d’un extrem que de l’altre, o d’una altra forma que permeti també d’unir-les les unes amb les altres de manera que formin sobre la coberta d’una casa o d’una altra construcció una superfície per la qual pugui córrer l’aigua de pluja sense penetrar a l’interior de la construcció.
Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons Hom anomena teula romana , teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres Teula plana d’encaix © Fototecacat - M…
séquia Gran
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell.
escocell
Construcció i obres públiques
Clot que hom fa entorn de les soques dels arbres de les vies públiques perquè retingui l’aigua de les regades.
assentament
Construcció i obres públiques
Moviment de descens que fan les terres i els fonaments, pilars o parets d’una construcció a mesura que van rebent el pes de les construccions que suporten.
Els assentaments més importants són els de les terres on descansa la fonamentació, i són més petits els de l’obra pròpiament dita Hom anomena assentament absolut el descens mesurat en centímetres o millímetres de cada un dels elements d’una construcció, i assentament diferencial , la diferència entre els assentaments absoluts Els assentaments diferencials causen moviments desiguals de dalt a baix i, per tant, provoquen esquerdes verticals
ampit
Dona asseguda en l’ampit d’una finestra
Construcció i obres públiques
Replà que formen les parets al nivell del travesser inferior de les finestres.
Per a evitar humitats els ampits fan pendent cap a l’exterior i són de materials poc porosos pedra natural o artificial, marbre, rajola del Vendrell, etc L’alçària d’un ampit és la distància vertical al pla del pis corresponent a la finestra
abeurar
Construcció i obres públiques
Mullar les parets abans de revestir-les o arrebossar-les per tal que el nou revestiment o arrebossat s’hi agafi bé.
dic
dic
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Mur que hom construeix en el mar per a contenir les onades i abrigar un port.
El dic ha d’oferir, alhora, un fàcil accés dels vaixells al port Aquests dos objectius —abric i facilitat d’accés— són en contraposició i, doncs, hom ha de trobar una solució de compromís que cobreixi com més bé millor ambdues necessitats Hom determina la disposició i la forma del dic després d’estudiar les cartes d’oneig de la zona —a fi de poder determinar les línies de contenció—, les menes de vaixells més característics del port i les rutes d’arribada i sortida de les naus En alguns casos hom efectua també l’estudi de models…
claveguera
Claveguera Elements d’una xarxa de sanejament separativa: 1 canó de desguàs; 2 baixant d’aigües residuals; 3 clavegueró; 4 claveguera d’aigües residuals; 5 i 9 pous de registre; 6 baixant d’aigües pluvials; 7 embornal; 8 claveguera d’aigües pluvials
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les…