Resultats de la cerca
Es mostren 563 resultats
antivitamina
Farmàcia
Substància d’estructura semblant a les vitamines, però d’acció antagònica.
Les antivitamines, segons sembla, actuen per substitució Tenen importància en quimioteràpia, per tal com alguns agents quimioteràpics, per exemple, les sulfamides, actuen bacteriostàticament pel seu caràcter antivitamínic
raticida
Farmàcia
Dit del tòxic emprat per a exterminar les rates.
N'hi ha d’efecte immediat, dins les 24 hores escilla, fòsfor blanc, arsènic, estricnina, cianur potàssic, carbonat bàric, fluoroacetat sòdic 1080, 2-cloro-4-dimetilamino-1-metilpiridina Castrix , alfa-naftil urea Antu D’altres, derivats de la dicumarina, donen lloc a hemorràgies internes que provoquen la mort de l’animal en 5 o 6 dies D’aquesta manera la rata no desconfia de l’esquer Els millors d’aquest tipus són el Warfarin 3-1'-fenil-2'-acetiletil-4-hidroxicumarina, el Tomorin 3α -p -clorofenilβ-acetil-estil-4-hidro xicumarina i l' Ibys 152 3α-fenilβ-acetil-etil-4-…
ciclamat
Farmàcia
Química
Cadascuna de les sals de l’àcid ciclàmic, especialment la sal sòdica o càlcica, les quals són emprades com a edulcorants artificials.
Substància cristallina incolora, molt soluble en aigua, trenta vegades més dolça que la sacarosa, fou descoberta casualment per Michael Sveda el 1937 a la Universitat d’Illinois El seu ús s’expandí considerablement en les indústries alimentàries i especialitats farmacèutiques Tanmateix, investigadors nord-americans demostraren que, en animals i a dosis molt fortes i administrades durant molt mesos, produïen tumors de bufeta imputables a la ciclohexilamina produïda pel metabolisme del ciclamat en l’organisme animal Hom en prohibí l’ús 1969, però, no havent-se pogut demostrar la…
lloreret
Botànica
Farmàcia
Petit arbust perennifoli, de la família de les timeleàcies, de 50 a 100 cm d’alt, de fulles lanceolades, dures i lluents, agrupades a les summitats de les tiges, de flors d’un verd groguenc i de fruits negres.
Es fa en boscs, obacs i barrancs frescals de la muntanya mitjana Les fulles i els fruits són purgants enèrgics, i l’escorça és inflamatòria
d’ús extern
Farmàcia
Dit dels medicaments que hom aplica damunt de la pell, els cabells i altres parts superficials del cos, com és el cas de les pomades, les cremes, els pegats, les friccions, les embrocacions, les pólvores dèrmiques, les locions, etc.
emundació
Farmàcia
Acció de depurar, per eliminació, les parts que podrien modificar les propietats de les substàncies minerals o vegetals.
glucocorticoide
Biologia
Farmàcia
Cadascuna de les hormones esteroides produïdes per les càpsules suprarenals, per influència de les corticotropines, que intervenen en el metabolisme de les albúmines i dels glúcids.
Són molt emprats com a antiinflamatoris
pasta
Farmàcia
Preparació semisòlida, de més consistència que les pomades pel seu alt contingut en sòlids.
A causa del seu reduït percentatge en greix o líquid, l’extensibilitat és més reduïda Les pastes grasses són aplicades sobre la pell La més coneguda és la pasta Lassar , a base d’òxid de zinc i midó Les de base aquosa o glicèrica formen el constituent bàsic de les pastes dentifrícies La preparació de les pastes és anàloga a la de les pomades, tenint en compte, però, llur major consistència
salicilat de metil
Farmàcia
Química
Líquid oliós incolor que ocorre en les fulles de Gualtheria procumbens i en la clofolla del bedoll (Betulia lenta) i confereix a les essències d’aquests vegetals llur olor característica.
És soluble en els solvents orgànics i poc soluble en l’aigua Bull a 223°C i es congela a -8°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per esterificació de l’àcid salicílic amb metanol Presenta acció antireumàtica i és emprat en el tractament tòpic de les neuràlgies
ricí
Llavors de ricí
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Arbust de la família de les euforbiàcies, de fins a 4 m d’alt, de fulles grosses, alternes i palmatipartides, de flors unisexuals agrupades en panícula, les femenines a la part superior i les masculines a la inferior, i de fruits secs dehiscents, grossos i puats.
Oriünd de l’Àfrica tropical, s’ha naturalitzat als països mediterranis És conreat per les llavors, que forneixen l' oli de ricí , de propietats purgants Ricí Detall d’una fulla i d’una inflorescència © Fototecacat