Resultats de la cerca
Es mostren 339 resultats
federalisme
© Fototeca.cat
Història
Política
Corrent del pensament polític que concep la construcció d’un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes ( foedera ) entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats.
Correspon al moviment històric federalitzador, entès com un procés de creació de noves unitats polítiques més àmplies i complexes, les quals integren i mantenen les particularitats dels grups humans que pacten llur federació Aquest procés federalitzador es mou en dues direccions contraposades però convergents la centrípeta, o unificadora d’unitats polítiques preexistents, i la centrífuga o descentralitzadora d’una entitat política unitària, la qual es transforma en una federació d’entitats polítiques menors, tot i que el lligam d’unió subsisteix Si la primera…
mandarí
© Corel Professional Photos
Política
Nom donat pels europeus als grans funcionaris civils i militars de la Xina imperial.
Els mandarins eren lletrats, i es dividien en diverses categories
lerrouxisme
© Fototeca.cat
Història
Política
Denominació aplicada especialment al confús ideari que presidí la reorganització del republicanisme empresa per Lerroux els anys 1901-09 des de Barcelona.
Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l’anarquisme El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració Aconseguí per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamentà organitzativament…
revolució
Política
Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d’una societat.
Segons el marxisme, les institucions o estructures d’una societat resisteixen el pas del temps mitjançant l’aplicació de successives reformes que, a la llarga, aguditzen les contradiccions del sistema i duen a una situació revolucionària, en la qual es produeix un augment de la consciència històrica i grans crisis En aquest sentit, revolució s’oposa a evolució i a reforma i suposa un canvi qualitatiu en les relacions existents en la lluita de classes Així, la Revolució Francesa significà el triomf de la burgesia sobre la noblesa i la revolució socialista…
anticlericalisme
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Política
Designació de doctrines, moviments i idees que tenen la crítica de les persones i les institucions eclesiàstiques com a motiu.
En general, hi predomina l’hostilitat a la clerecia en general o a una part d’aquesta L’anticlericalisme als països llatins es manifestà amb peculiaritats pròpies en cada un d’ells A l’edat mitjana hom pot considerar com a manifestacions d’anticlericalisme la manera com són expressades les acusacions contra la corrupció de costums del clericat, per exemple, en els fabliaux francesos, en les sàtires de Boccaccio, en el Libro del buen amor de l’arxiprest d’Hita, i, a Catalunya, en la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda Però l’anticlericalisme, tal com és entès avui, es…
consell insular
Política
Cadascun dels òrgans de govern corresponents a les entitats administratives en què és dividida la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Instituïts el 1978 com a òrgans de gestió local en substitució de les diputacions provincials i en vigor des del 1979, incorporaren noves competències amb l’aprovació, el 1983, de l’ Estatut d’Autonomia de les Illes Balears Els mecanismes de coordinació i control sobre els Consells són establerts pel Govern Balear, el qual, a més, dictamina i es reserva les prerrogatives d’interès general Amb una representació proporcional a la seva població, fins el 2007 els consells insulars foren integrats pels diputats elegits per al Parlament Balear Els càrrecs de…
basquisme
Història
Política
Afermament i defensa de les peculiaritats etnicoculturals del poble basc.
En aquesta actitud han coincidit diversos moviments polítics que propugnen l’autonomia més o menys àmplia del conjunt territorial habitat pel poble basc Les regions basques, cadascuna pel seu cantó, des dels temps medievals i fins a la Revolució Francesa, reeixiren en llur defensa aferrissada dels furs autonòmics, que equivalien a una quasi plena independència Però, malgrat que el poble basc des de temps remots ha tingut consciència de la seva peculiaritat ètnica, el conreu literari de l’èuscar s’inicià tardanament, al segle XVI, i la tendència a la unitat i el procés de…
departament
Geografia
Política
Cadascuna de les parts en què pot ésser dividit un territori.
A França, els departaments, en nombre de 96 a més de les colònies d’ultramar, com Guadalupe, la Martinica, etc, que són considerades també com a departaments, foren instituïts l’any 1790, en plena època revolucionària tenen una certa personalitat administrativa i són regits per un consell general Llur toponímia recorda sovint un accident geogràfic característic Així el Rosselló, i part de la Fenolleda esdevingueren departament dels Pirineus Orientals Durant la guerra del Francès, després de la incorporació a l’imperi Francès, el Principat de Catalunya fou dividit en quatre…
estat fràgil
Política
Estat amb limitacions importants per a exercir les funcions administratives que li són pròpies, projectar l’autoritat a través de les seves institucions entre la ciutadania i controlar el territori, tant a l’interior com a l’exterior de les fronteres.
Quan aquestes limitacions arriben al seu grau màxim, amb el collapse i la inviabilitat de fet de les institucions, es parla d’ estat fallit Els estats fràgils són el resultat de la interacció de diversos factors adversos que repercuteixen en unes greus limitacions de l’Administració i el govern per a subvenir a les necessitats bàsiques dels ciutadans i, també, per a controlar les amenaces a la seva existència, tant externes com internes Aquests factors, bé que en un principi independents, es retroalimenten i, com a resultat, apareixen molt…
ultra
Història
Política
Dit, generalment, de les ideologies, les persones i els grups polítics o religiosos que mantenen amb intransigència i radicalisme postures d’extrema dreta o d’integrisme.
A l’Estat francès rebé aquest nom un grup polític que actuà durant la Restauració, oposant-se a les transformacions efectuades per la Revolució i defensant l’ultrareialisme —el restabliment de la monarquia absoluta, segons les doctrines de Maistre i Bonald— i l’ultramuntanisme en religió Molt influents durant el govern Villèle 1821-28, foren derrotats en la revolució del 1830 Més recentment 1954-62, aquest nom s’aplicà als partidaris intransigents de l’Algèria francesa A l’Estat espanyol, des de l’acabament del franquisme, hom anomena ultres o ultradretans els feixistes enyorosos…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina