Resultats de la cerca

Les dades més antigues sobre activitat musical a la ciutat daten del segle XI, corresponents a la catedral de Saint-Jean, on hi havia una escola de música i on sembla que la polifonia era prohibida Ja durant el Renaixement se sap que hi havia cors en diverses esglésies de la ciutat, com ara la de Saint-Nizier o Saint-Paul Pel que fa a la música profana, la documentació fa referència al conreu de la chanson polifònica i a la presència de nombrosos llaütistes, entre ells Alberto da Ripa Durant el segle XVI, foren molt coneguts els concursos públics de música vocal religiosa, anomenats puys , en…

Per la seva densitat té un aspecte semblant a un veritable setí Hom l’emprava en vestits femenins de qualitat

A diferència del tabulari curial, els seus documents, per a tenir força judicial, calia que fossin completats amb jurament

La llei orgànica 10/1995 del codi penal espanyol identifica com a culpables del delicte de rebellió tots aquells que s’aixequin violentament i públicament amb la finalitat de derogar, suspendre o modificar parcialment la Constitució enderrocar el rei o desproveir-lo de part de les seves prerrogatives impedir la celebració d’eleccions per a càrrecs públics dissoldre o impedir el normal funcionament d’assemblees legislatives, o eliminar-ne competències o facultats declarar la independència d’una part del territori de l’Estat substituir el govern de l’Estat o d’una comunitat autònoma o impedir…

Afiliats a la secta donatista, prengueren el títol de Milites Christi

A partir dels estudis de l’antropòleg Max Gluckman en diverses societats del sud de l’Àfrica, publicats a la primeria dels anys seixanta, duts a terme sobretot dins societats organitzades d’acord amb grups d’edat, hom constata que malgrat l’aparent capgirament de l’ordre social que s’hi pressuposa, els ritus de rebellió apareixen com un mitjà per renovar-lo Aquest concepte ha estat aplicat, així mateix, per explicar i descriure les pràctiques del carnaval a Europa en termes de rebellió social cíclica anual

Els primers seguidors, anomenats pobres de Lió , es caracteritzaren per la pobresa absoluta, la qual cosa els emparentava amb tots els altres moviments reformadors del moment pobre, com els franciscans, els humiliats o pobres llombards, els espirituals o fraticels, etc Els en distingia, en canvi, la llibertat de predicació que assumien tots els laics, germen antieclesiàstic que els portà a unir-se a altres grups neomaniqueus catarisme En ésser expulsats de Lió 1181, es difongueren per la Provença, el Llenguadoc i la Lorena i arribaren també a Catalunya i Aragó El…

Foren coneguts així, especialment, els valdesos valdès, sobretot després de l’escissió vers el 1205, i hom els anomenà a França pobres de Lió a Itàlia pobres llombards

Elaborat pels Pares, sobretot per Ireneu de Lió, el concepte indicà no sols la restauració de la comunió de l’home amb Déu per l’obediència a Crist, sinó el resum, en l’encarnació, de totes les revelacions anteriors de Déu i la visió cosmològica de tot l’univers centrat en Crist