Resultats de la cerca

S’inicià, com a nedador, al Club Natació Reus Ploms, i fou campió de Catalunya juvenil el 1945 El 1949 passà a l’atletisme i s’especialitzà en el llançament de pes Fou campió de Catalunya júnior i absolut en cinc ocasions 1949-53 i establí el rècord català de la prova 1951 Disputà un encontre internacional davant Portugal 1956 amb la selecció espanyola Posteriorment, practicà el tennis i la vela Fou fundador del Club Tennis Reus Monterols 1965 i del Club Nàutic Salou 1967, del qual fou vicepresident Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Advocat, fou secretari d’EFigueres i destacà com a defensor de causes obreres Republicà, fou diputat a corts el 1873 i senador per Tarragona els anys 1903, 1905, 1907 i 1910 Com a pedagog, fou catedràtic de les escoles normals de Pamplona 1865, Madrid 1898, que dirigí, i de l’escola superior de magisteri 1909 Publicà Estudios pedagógicos 1892 i diverses conferències sobre les Filipines i Puerto Rico

Delegat del primer equip del CE Laietà, entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Basquetbol el 1969 com a vocal Entre el 1979 i el 1983 fou vicepresident de la federació i des del 1984 n’és el gerent Per altra banda, entre el 1973 i el 1975 fou membre de la Federació Espanyola de Basquetbol, i del 1984 al 2010 ha estat vocal de la Junta Directiva i membre de la Comissió Delegada de la FEB Fou també director de la seu de Barcelona del Campionat del Món del 1986, director de basquetbol del comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i director del…

El 1820 fou nomenat tinent coronel de voluntaris, i el 1827 participà en la guerra dels Malcontents Empresonat a Barcelona el 1833, el 1835 organitzà els cossos de l’exèrcit carlí a la Catalunya Nova Fou cap d’estat major i oficial general de les forces de Carles Maria Isidre de Borbó guanyà la batalla de Rialb 1838 El 1839 s’exilià a França Fou diputat per Gandesa el 1871

Després del primer títol, Bernardo y el gigante , edità, amb èxit, contes populars i d’autors consagrats —Carner, Riba— i afermà el prestigi d’artistes com Barradas, Junceda, Obiols, Llaveria, Opisso i Callicó Esllanguida arran del crac econòmic del 1929 no cobrà importants partides d’exportació a l’Amèrica del Sud, fou continuada breument pel fill del fundador, Antoni Maria Muntañola i Tey Barcelona, 1909 - Barcelona, 20 de març de 2006, advocat i polític, amb el nom d’Edicions Muntanyola

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n…

Màquina daguerreotípica, 1839 RACAB / RM La primera càmera de fotografiar va arribar a Barcelona provinent de França, de la mà del gravador Ramon Alabem i Casas, que havia après els secrets de la tècnica de la daguerreotípia directament del seu creador Louis-Jacques Mandé Daguerre, a París El 10 d’octubre de 1839 va tenir lloc l’obtenció de la primera imatge fotogràfica a la Península Ibèrica, al Pla de Palau de Barcelona, gràcies al suport de la Reial Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat, que aleshores s’anomenava Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts Alguns mesos més tard, el dentista…

El Modernisme tèxtil Tot i ser indiscutible que un dels principals motors i eixos del Modernisme català va ser l’arquitectura, la que va posar els diners perquè assolís un desplegament sense precedents a Catalunya va ser la burgesia industrial, i en concret la del ram del tèxtil, que durant l’època va gaudir d’una generosa esplendor econòmica Aquesta riquesa provenia, especialment, dels avenços tecnològics, que permetien ampliar la producció i abaratir els costos, i, també, de l’explotació de la classe treballadora mitjançant una política social desastrosa que va provocar avalots constants i…

Música culta Vegeu Renaixement Barroc Classicisme Romanticisme Segle XX Música popular La música tradicional catalana està íntimament relacionada amb la de terres franceses, italianes i espanyoles El caràcter de terra de pas que ofereix fa que hi apareguin influències nombroses i diverses provinents dels països veïns Aquest fenomen es manifesta en els textos de les cançons, on abunden tant els castellanismes com els gallicismes Dins l’àmbit geogràfic català es poden delimitar dues zones vagament diferenciades des del punt de vista etnomusicològic i que de manera aproximada coincideixen…

Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…