Resultats de la cerca

El lloc de Llavorsí és documentat des de l’any 1149, tot i que la força no ho és fins al segle XIII Segurament Llavorsí havia format part en el seu origen del terme del castell de Gilareny, molt properal poble Llavorsí fou un terme de jurisdicció comtal La primera referència de la força de Llavorsí és produeix en el context de les guerres del Pallars al final del segle XIII L’any 1298 Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castellbò, és negà a lliurar els llocs i els castells de Tírvia, Glorieta, Biuse i Arestui, empenyorats per la…

El lloc de Llavorsí és esmentat l’any 1149, en la consagració de l’església del monestir de Gerri, en què el monestir rep de Mir Garreta un mas a Loberciu Aquesta propietat apareix confirmada en la butlla del papa Alexandre III de l’any 1164, però posteriorment degué perdre-la, ja que l’any 1220 Guillem de Bellera restituí al monestir de Gerri un mas a Llavorsí, que ja havia estat donat pel seu avi El lloc de Llavorsí formava part dels dominis dels comtes de Pallars, i al segle XV passà als ducs de Cardona, marquesos de Pallars Pels volts del 1526 regia la rectoria de Labarçi ,…

Situació Capella en ruïnes de trajectòria històrica desconeguda, però interessant per la seva estructura ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Santa Eulàlia de Llavorsí es troben al caire d’un serrat que domina el poble de Llavorsí Mapa 34-10215 Situació 31TCH528070 Per a anar-hi cal prendre un corriol, a trams empedrat, que surt de darrere la torre de telecomunicacions de Llavorsí, i en cinc minuts de forta pujada porta a uns camps, al costat dels quals hi ha les restes de l’església JAA Història No s’han trobat referències documentals directes d’…

Situació Aspecte de les ruïnes d’aquest castell, estratègicament situat en un turó on s’uneixen els camins que comuniquen la vall de la Noguera Pallaresa amb la vall de la Noguera de Cardós ECSA - J Bolòs Castell situat damunt del poble de Llavorsí, al cim d’un turó, sobre la confluència de la Noguera Pallaresa amb la Noguera de Cardós Mapa 34-10215 Situació 31TCH532059 Venint de Llavorsí i anant cap a Sort, abans d’arribar al primer túnel cal trencar a mà esquerra Seguint per un camí carreter, es passa pel costat d’una casa abandonada i s’arriba a una masia encara…

Romadriu, juntament amb Serret i Colomers, són probablement els únics castells del Pallars per als quals es pot construir una història contínua i coherent de la titularitat del domini eminent Les viles de Riumadriz i els castells de Colomers i Serret foren donats l’any 1034 pel vescomte Isarn i la seva muller Quíxol a llur filla Ermengarda i al seu marit Arnau Dacó En el seu testament sacramental publicat l’any 1050, Ermengarda llegà el castell de Rivo Madriz al seu marit, Arnau Dacó, i establí que a la mort d’aquest passés als seus fills Deu anys més tard, i en compliment de les disposicions…

Bé que el lloc de Montenartró és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, el primer esment segur és del 1034 Montenartró formava part del vescomtat de Vilamur i tenia un petit castell, avui completament desaparegut El vescomte Ramon I de Vilamur, vençut l’any 1280 a Balaguer juntament amb altres nobles revoltats, hagué de lliurar a Pere el Gran la potestat dels seus castells, entre ells el de Montenartró, els quals no li foren restituïts fins el 1284 Montenartró seguí les mateixes vicissituds que la resta del vescomtat i al final del segle XIV passà als Cardona, vescomtes…

El castell d’Arestui, avui desaparegut, era situat a la vall de Baiasca i té una història molt semblant a la d’altres castells propers La seva primera notícia documental és força tardana Els castells i les viles de Biuse, Arestui, Tírvia, Glorieta i Farrera foren empenyorats l’any 1296 per la comtessa vídua Blanca de Bellera al comte Roger Bernat III de Foix per 53 000 sous melgoresos Inclosa dins la baronia de Rialb, la jurisdicció d’Arestui passà l’any 1435 dels Bellera als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò

L’església parroquial de Santa Maria d’Eydí formava part del deganat de Cardós, i com a tal, consta en el llibre de la dècima del 1391 Tanmateix, no apareix relacionada entre les esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades l’any 1314 Pels volts del 1526, aquesta església, juntament amb la seva sufragània de Sant Sebastià d’Estaron, tenia com a rector Jaume Felip En la visita del 1575 a les esglésies parroquials de l’oficialat de Cardós es fa constar que a l’església de Santa Maria d’Aidí es necessitava arranjar la porta i tancar el cementiri En la visita pastoral del 1758 l’església…

Situació L’absis d’aquesta església, disposat exteriorment en dos pisos amb les seves arcuacions i lesenes, és un cas totalment singular en el romànic català ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Serni és a la part alta del poble de Baiasca Mapa 33-9181 Situació 31TCH474083 S’arriba a Baiasca per una carretera de vuit quilòmetres, sense asfaltar, que surt de la carretera de Sort a Esterri d’Àneu, al costat del pont sobre el torrent de Baiasca JAA Història Segons s’extreu del Spill del vescomtat de Castellbò, redactat al principi del segle XVI, la vall de Baiasca era anomenada…