Resultats de la cerca

Com són identificació de l’espècie o varietat botànica, origen, velocitat de germinació, vigor germinatiu, humitat, pes, densitat i estat sanitari

Inaugurat el 2006, el seu objectiu és conservar una àmplia varietat de llavors, aprofitant les baixes temperatures de l’àrtic i el recobriment natural de pergelisòl, especialment de cereals i altres plantes importants de consum humà És administrat per un consorci format pel Govern noruec, el Consorci Global de Diversitat de Plantes de Consum Humà Global Crop Diversity Trust i el Centre de Recursos Genètics Nòrdics Té una capacitat per emmagatzemar 4,5 milions de tipus de llavors diferents, amb una mitjana de 500 llavors de cada planta

Procedeix del Perú i és conreada en una gran part de l’Amèrica del Sud Les llavors són de composició i propietats semblants a les dels cereals, i són emprades en l’alimentació humana i de l’aviram

Oriünd de l’Àfrica tropical, s’ha naturalitzat als països mediterranis És conreat per les llavors, que forneixen l' oli de ricí , de propietats purgants Ricí Detall d’una fulla i d’una inflorescència © Fototecacat

Hom distingeix els llegums secs, que són les llavors de les lleguminoses que, com ara els cigrons, les mongetes, les faves, els pèsols, les soies, els tramussos i les llentilles, es poden conservar d’una estació a l’altra Hom els consumeix en gran quantitat, a causa de llur gran poder nutritiu, el baix preu i la facilitat de conservació Els fruits madurs es deixen assecar a la planta, i, un cop secs, hom en separa les llavors i les fa assecar al sol Els llegums verds s’han de consumir frescs, i generalment hom se'ls menja amb beina i tot, com ara les mongetes tendres…

Ha estat emprat, des d’antic, com a espècia, sigui en pols o en forma d’oli, per a salses, pastisseria, etc, i en perfumeria S'empra també, en la deccoció o tintura, com a estomacal i carminatiu

Tenen propietats emmenagogues i abortives, entre altres Llur essència és emprada en homeopatia i en la preparació de certs medicaments La ruda de bosc o de muntanya Rmontana , de fulles amb folíols linears i de flors amb pètals, enters o denticulats, es fa en matolls i rosts secs, a la regió mediterrània occidental Ruda Ruta angustifolia © Fototecacat

En el cas dels fruits partenocàrpics partenocàrpia no hi ha llavors Després de la pollinització de la flor, els primordis seminals esdevenen llavors i tot l’ovari es modifica profundament es fa carnós, s’endureix o canvia de forma Els carpels es transformen en pericarpi , part del fruit que engloba les llavors El pericarpi es compon d’ epicarpi i d' endocarpi i, en molts casos, d’una capa intermèdia, sovint carnosa, el mesocarpi Així, per exemple, en el préssec la pell correspon a l’epicarpi, la carn al mesocarpi i el pinyol a l’endocarpi Hi ha fruits carnosos , amb el pericarpi gruixut i de…

El procés de formació del fruit és controlat per l’auxina produïda durant la pollinització i sobretot per les llavors en creixement En la partenocàrpia natural l’auxina té uns altres orígens També pot ésser induïda artificialment mitjançant l’aplicació de diverses fitohormones i substàncies químiques

La més corrent, la sembradora per fileres , consisteix en un bastiment proveït de rodes i d’una llarga tremuja, disposada transversalment al sentit de la marxa, que conté el gra, el qual surt per la seva part inferior a través d’una roda reguladora o distribuïdora i d’uns tubs que arriben fins a la terra, cadascun dels quals és proveït a la seva part anterior d’una rella que obre el solc, el qual és tancat per un dispositiu collocat a la part posterior del tub Algunes sembradores, anomenades sembradores a ruix , tenen, en lloc dels tubs de repartiment, una part inclinada, proveïda de pues,…