Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
lleona
© Corel
Sekhmet
Mitologia
Deessa egípcia, senyora de la vida de Rehesu, al Delta.
Divinitat guerrera, era patrona també dels metges Muller de Ptah , hom la representava com una dona amb cap de lleona, coronada amb el disc solar
Mut
Mitologia
Deessa egípcia.
Una de les senyores del cel, gaudí de gran prestigi a partir del Regne Nou 1567 aC com a dona d’Ammó en la tríada tebana Era representada com una reina amb la doble corona, com un voltor o amb cap de lleona
lleó
© Fototeca.cat
Art
Tema iconogràfic molt corrent des de l’antiguitat.
Ja sia en la representació de caceres —així, en els relleus assiris, entre els quals es destaquen el Lleó vomitant sang i la Lleona ferida British Museum, Londres, representacions d’un naturalisme punyent—, ja sia en les tombes reials occidentals, on el lleó apareix als peus de les figures jacents dels reis com a símbol de poder
lleó
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer carnívor de l’ordre dels fissípedes, de la família dels fèlids, de cos robust (pot pesar fins a 200 kg) i no gaire llarg (ateny uns 180-250 cm de llargada, inclosa la cua, que fa uns 60-90 cm, i l’alçada a les espatlles és de 80-90 cm).
El cap és gros, amb la boca ampla i les dents molt desenvolupades les orelles són curtes i arrodonides, i la cua és llarga i acaba en una formació còrnia amagada dins un floc de pèls Els mascles presenten una cabellera molt característica que els cobreix tot el cap, el coll, les espatlles i el pit, i arriba fins als colzes El pelatge és de color falb, uniforme o d’intensitat variable Lleona © Fototecacat El lleó habita als espais oberts i a les grans sabanes, i s’alimenta d’antílops, zebres, etc, que caça sobretot de nits És polígam, i es reprodueix durant tot l’any arriba a…
Alfons Roure i Brugulat
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Autor dramàtic i periodista; fill de Conrad Roure.
Collaborà a Fatty 1919, setmanari infantil, i fou director del popular setmanari esportiu i humorístic Xut 1922, on signà amb el pseudònim de Duvinyals , que emprà també en alguna comèdia de tema futbolístic Com a autor teatral s’inicià amb peces de caire patriòtic com El timbaler del Bruc 1921 i Corpus 1925, però aviat derivà cap a dos gèneres de consum, el vodevil i el melodrama, i fou un assidu subministrador de peces per al repertori de Josep Santpere La florista de la Rambla 1928, La lleona 1929, La pubilla de l’hostal 1929, La reina ha relliscat 1932, i més tard El dret a…
,
lleó de Bocairent
© Fototeca.cat
Escultura ibèrica de pedra representant un lleó (interpretat a vegades, erròniament, com a lleona).
Fou trobat per atzar a la Lloma de Galbis, del terme de Bocairent Vall d’Albaida, on sembla que existí un poblat ibèric, que no ha estat investigat Ara es conserva al Museu de Belles Arts de València