Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
Santa Seclina
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Caldes de Malavella (Selva), al SE del terme, als contraforts septentrionals del puig Ventós.
L’església parroquial és dedicada a la santa que li dóna nom
Joaquim Rigau Juan
Futbol
Futbolista.
Defensa S’inicià la temporada 1942-43 al Girona Futbol Club, passà pel Reus Deportiu 1944-45 i fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1946-48, amb el qual debutà a la primera divisió el 24 de novembre de 1946 i jugà 12 partits Després fitxà per la Unió Esportiva Lleida 1946-48, retornà a la màxima categoria en 10 partits més i finalment jugà al Sant Andreu 1953-54, a la tercera divisió
Joan Camps i Giró
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època contemporània.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on exercí la docència Durant els darrers anys del franquisme fou un destacat dirigent de l’Assemblea de Catalunya a Granollers i al Vallès Oriental i participà en la fundació del Partit Socialista de Catalunya Congrés Fou també president de l’Associació Cultural de Granollers Les seves recerques historiogràfiques se centraren bàsicament en el s XIX La seva tesi de llicenciatura, llegida el 1971, versà ja sobre la guerra dels Matiners, tema que fou finalment objecte del seu interès en la tesi de doctorat que defensà al setembre del 1975 En La Guerra dels…
Joaquim Carbó i Masllorens
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida El 1939 la seva família s’installà a Barcelona, on resideix des d’aleshores Feu estudis a l’Escola de Comerç i als setze anys començà a treballar en una entitat bancària, professió amb la qual obtingué els seus ingressos regulars fins que es jubilà l’any 2002, i que compaginà amb una constant dedicació a la creació literària Conegut sobretot per la seva obra per al públic infantil i juvenil, fou un dels cofundadors 1961 de la revista Cavall Fort , a la qual s’ha mantingut vinculat com a collaborador i del consell de redacció de la qual forma part, i s’ha involucrat activament en…
,
Josep Sicart Tauler
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya, fou membre de la secció d’alta muntanya i escalada i vicepresident de l’entitat Instructor d’alpinisme de l’Escuela Nacional Alta Montaña ENAM, fou fundador i director de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i impulsor de l’Escola Catalana de l’Esport Fou president i garant de Mountain Wilderness International des del 1998 i membre fundador de la secció catalana el 1991 Participà en expedicions a l’Atles, l’Iran, el Caixmir, la Xina, Spitz-bergen, Alaska McKinley, 1995, els Andes del Perú 1997 i l’Himàlaia Annapurna, 1999 Publicà articles en…
Creació de nous municipis
Amb la concessió a Hispània del dret llatí, Ègara Terrassa, Aquae Calidae Caldes de Montbui, Caldes de Malavella i Ebusus Eivissa es converteixen en municipis
riera de Bonaula
Riera
Curs d’aigua de la Depressió Prelitoral Catalana, afluent, per la dreta, de l’Onyar prop de Riudellots de la Selva.
Neix a la Serralada Litoral, al NW del puig de Cadiretes, dins el terme de Llagostera Gironès passa prop de Caldes de Malavella i de Sant Andreu Salou
Josep Rosich Rubiera
Esport general
Dirigent esportiu.
Presidí la Federació Catalana de Futbol en dues etapes 1919-20 i 1926-29 i fou el seu representant a la federació espanyola els anys trenta Formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1923-24 La dècada de 1920 també fou tresorer de la federació espanyola i, com a membre del seu comitè nacional, exercí provisionalment de seleccionador estatal en un partit contra Àustria celebrat al camp de les Corts 1924 Era germà del dirigent esportiu en l’àmbit de la natació Joaquim Rosich Rubiera
Antoni Josep Pou i Ordinas
Història del dret
Jurista.
Catedràtic de dret romà a Saragossa i a Barcelona, es caracteritzà per les seves idees tomistes i per la defensa dels principis catòlics Entre altres obres, publicà uns Prolegómenos e introducción general al estudio del derecho y principios del Derecho Natural 1877 i una Historia externa del Derecho romano 1884
baritina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat de bari, BaSO4.
Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica formant cristalls d’una gran bellesa, de formes tabulars, que apareixen aïllats o implantats És anomenat també espat pesant Presenta agregats típics en forma de llibre obert És de bona exfoliació, transparent, blanc o incolor, però també pot ésser de colors diferents, segons les impureses, de lluïssor vítria o nacrada, de duresa 3,5 i de pes específic elevat 4,5 Òpticament és biaxial positiu És abundant en la natura, en filons, juntament amb sulfurs metàllics, o bé en dipòsits sedimentaris nodulosos Les aplicacions industrials del mineral són…