Resultats de la cerca

El nou partit socialista i independentista tingué una trajectòria irregular, ja que no aconseguí estabilitzar l’organització a causa, en bona part, de tres caigudes successives de militants abril de 1974, maig i setembre de 1975, acusats de pertànyer al PSAN-Provisional, a les seves Joventuts Revolucionàries Catalanes JRC o de collaborar logísticament amb l’estructura d’ETA a Catalunya El PSAN-Provisional participà en l’Assemblea de Catalunya i als primers temps amb la Convergència Socialista de Catalunya 1975, per impulsar després, en solitari, el Bloc Socialista Revolucionari de Catalunya…

Primer fou una organització simpatitzant de la IV Internacional, fins que el 1976 fou reconeguda com la secció espanyola pel Secretariat Unificat Es definí per la revolució permanent, el programa de transició de Trotski, el caràcter socialista de la revolució espanyola i mundial, la condemna de la burocràcia estalinista i del reformisme i l’autonomia obrera Considerà que la construcció del partit revolucionari hauria de realitzar-se a partir de la influència organitzada dels comunistes sobre l’avantguarda obrera, tot denunciant el reformisme i el centrisme A la primeria de 1972 celebrà el I…

Impulsat per sectors fonamentalistes de la comunitat evangèlica de Catalunya, es proposava “cristianitzar” la política Concorregué a les eleccions municipals d’aquell any a Barcelona 514 vots i Sabadell 405 vots Els caps de llista foren Núria Argentina Pradas, Joaquín Garrido i Montserrat Martí

Pretenia “defender la independencia, seguridad y prosperidad de España, respetando sus tradiciones de Raza y manteniendo sus instituciones históricas” Dirigents Emilio Guillamet Borrás president i Rafael Colomina vicepresident Era vinculada a la Unión Social Hispánica

Es proposa promoure l’ideari falangista i la unitat d’Espanya Els promotors són Manuel Enuz, Terry Robert Hamblin i Margarita Llauradó Folch

Es proposa aconseguir treball per a tots els ciutadans o, quan no se’n tingui, el dret de subsidi Promotors Antonio Triay i Ascensión Riba

Defensà la monarquia parlamentària espanyola i, probablement, al desembre d’aquest any esdevingué Partido Derecha Monárquica Impulsors Luis Eufemia i José Terol García

Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta senador per Lleida i Manuel Martí Díaz regidor de Girona Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat president i Joaquim Molins…

Dirigents Josep Antoni Nogués president i Fèlix Cusiné secretari En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 521 vots 3,5%

Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…