Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Marci
Història
Nom gentilici romà.
D’origen molt antic hom suposava que els Marcis descendien del llegendari Ancus Marci , quart rei de Roma, la família gens Marcia tingué diverses branques patrícies i plebees, i entre els seus membres es destacaren Quint Marci Rex , pretor el 144 aC i constructor de l’aqüeducte que portava l' acqua Marcia a Roma, Gai Marci Rutili , cònsol en diverses magistratures, primer dictador de la plebs 356 aC i censor 351 aC, que el 342 aC aplacà una sedició militar, i Luci Marci Sèptim , cap de les forces d’Hispània després de la derrota i la mort…
Anc Marci
Història
Rei de Roma (642 — 617 aC), el quart segons la tradició.
Li ha estat atribuïda la construcció del pont Sublici, fet de fusta, sobre el Tíber, i també la d’un port a Òstia
Els Marci Semproni milloren el mercat de la Vila Joiosa
Els Marci Semproni, pare i fill, restauren i milloren el macellum mercat de la ciutat romana de la Vila Joiosa 176-200
Luci Tarquini Prisc
Història
Cinquè rei de Roma (~616 aC-579 aC).
Fill de Damarat de Corint i d’una dona etrusca, anà a Roma i canvià el seu nom originari Lucumon pel de Tarquini Succeí el rei Anc Marci a la seva mort i es féu nomenar rei del poble Vencé els llatins, els sabins i els etruscs i es distingí com a bon reformador augment de la gens patrícia, desdoblament de les centúries eqüestres, etc emprengué grans obres públiques assecatge del fòrum per mitjà de la Cloaca Maxima, construcció del circ Màxim, etc Fou fet assassinar pels fills d’Anc Marci Hom creu que, malgrat les interpretacions diverses que subsisteixen a l’…
Els dos germans Escipions moren en combat
Els dos germans Escipions moren en combat El pretor Luci Marci aconsegueix mantenir la línia de l’Ebre Una legió de reforç desembarca a Tàrraco
Marc Manili
Història del dret
Cònsol i jurista romà.
Participà en la tercera guerra púnica contra Cartago 149 aC, que assetjà, sense èxit, amb el seu collega L Marci Censori És recordat com un dels fundadors del ius civile , i deixà una obra en set llibres Manilii monumenta També li són atribuïdes altres lleis, fórmules i actuacions jurídiques
bibiònids
Entomologia
Família de dípters nematòcers, els representants de la qual tenen el cap petit i les antenes curtes i gruixudes, les potes robustes, armades amb esperons i plegades cap endins en l’articulació tibiotarsal.
Són voladors hàbils, i llurs larves, hipogees en molts de casos, poden devorar les parts subterrànies de les plantes herbàcies dels horts, com fan les de Bibio clavipes, B marci, B hortelanus, etc, que a vegades tarden dos anys a desenvolupar-se totalment Els adults viuen i es reprodueixen en grups nombrosos, en jardins i boscs
patronímic | patronímica
Lingüística i sociolingüística
Dit del nom o cognom que es deriva, per mitjà d’un sufix, del nom del pare.
Així, entre els grecs antics, els noms Eàcida, Pèlida, Atrida per mitjà del sufix -ίδηζ designaven els fills d’Eac, de Peleu i d’Atreu Aquest ús és també freqüent en les llengües eslaves Ivanovič, Ivanovna indiquen, respectivament, ‘fill’ i ‘filla d’Ivan’ Per un procés semblant, tots els membres d’una família a vegades són anomenats pel cognom patern així a Roma els Marci descendeixen d’una estirp anomenada Marcius
Òstia

Restes d’un mesaic d’Òstia
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat antiga
Antiga ciutat romana situada a la desembocadura del Tíber, a la vora de l’actual vila i estació balneària homònimes (Lido d’Òstia), a la província de Roma.
Fundada, segons la tradició literària, per Anc Marci, les excavacions han demostrat que les restes més antigues daten del s IV aC, època en què fou construït el castrum Colònia militar, residència del quaestor ostiensis , tingué una gran importància com a base d’avituallament naval Saquejada per Mari i reconstruïda per Sulla al sI aC, fou notablement enriquida amb tota mena d’edificis per August Claudi la dotà d’un port nou, i a l’interior de la ciutat es multiplicaren els horrea o dipòsits d’emmagatzematge de gra Sota Adrià i els Antonins es convertí en centre de residència de…
La promoció social
La vida pública Possibilitats de promoció social A la zona objecte d'estudi, la promoció social no va ser diferent de la del conjunt de les zones més romanitzades de l'Imperi Romà, i la variació de la seva estructura es va produir, per tant, més per evolució cronològica que per condicionaments locals La promoció social entre les diverses classes fou un fet que es va produir des d'època republicana en territori itàlic, si bé va arribar molt més tardanament a l'àmbit provincial, que té clars indicis d'aquest fenomen en època de Cèsar i una progressiva generalització a partir d'August L'escalada…