Resultats de la cerca

Muller d’Alfons el Magnànim, era la filla primogènita d’Enric III de Castella i de Caterina de Lancaster El 1406 fou concertat el seu matrimoni amb l’infant Alfons, fill de Ferran d’Antequera, que se celebrà a València el 1415 Les desavinences entre la reina i el seu marit i la seva manca desalut sembla que influïren en el poc interès del rei a tornar als seus regnes peninsulars, d’on estigué absent des del 1432 fins a la seva mort, el 1458 El govern d’aquests…

Escolapi, fou ordenat sacerdot el 1955 Manifestà aviat el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i amb la pràctica religiosa tradicional, i assumí gradualment un compromís polític antifranquista, que el portà a la presó 1972 i 1974-75 Dugué a terme diverses accions pacífiques de protesta en demanda d’amnistia i pel restabliment de les llibertats Obtingueren un gran ressò popular les plantades davant la Presó Model de Barcelona exigint l’alliberament dels presos polítics, les tres vagues de…

Era el primogènit de l’emperador Carles V i d’Isabel de Portugal De caràcter retret i reservat, religiós fins al fanatisme, rebé una educació acurada, però molt centrada en el món castellà, fet que perjudicà la seva comprensió del conjunt complex de països que havia de governar Especialment lamentable fou la seva incapacitat per als idiomes el seu francès deficient i el seu desconeixement del flamenc el perjudicaren en les seves relacions amb els alts dignataris de l’imperi i amb els Països…

Fill del segon matrimoni de Felip IV de Castella amb la seva neboda Marianna d’Àustria, la qual ocupà la regència 1665-75 durant la minoritat de Carles II Fou de naturalesa raquítica i malaltissa, i oligofrènic com a resultat del matrimoni consanguini El seu regnat presidí la fase més aguda dela decadència castellana, que culminà quan el confessor dela reina, el jesuïta alemany JE Nithard, s’emparà del poder després de…

Filla pòstuma de l’infant Pere de Castella, germà de Ferran IV, i deMaria d’Aragó, filla de Jaume II La seva mare la portà a Calataiud Per això i per les rendes que tenia als territoris de frontera entre Castella i Aragó fou promoguda una llarga qüestió amb l’àvia paterna de Blanca, la reina vídua Mariade Molina Fou projectat el matrimoni de Blanca amb Alfons XI de Castella i, després, amb el senyor…

Fill de Lluís, gran delfí de França, i net, doncs, de Lluís XIV, portà el títol de duc d’Anjou El 1700, el darrer Àustria hispànic, Carles II, feble mental i greument malalt, fou induït, per les fortes pressions del partit francòfil dela cort castellana i sobretot pel cardenal Fernández de Portocarrero, a deixar a Felip els seus dominis en herència Mort Carles II, l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador Leopold I, aliat amb les principals potències europees Gran Aliança…

Fill de Joan de Borbó i de Battenberg  i deMariadela Mercè de les Dues Sicílies, quan el seu pare esdevingué cap dela casa reial espanyola 1940, ell es convertí en príncep de Girona, d’Astúries i de Viana, en duc de Montblanc i en comte de Cervera el 1993, a la mort del seu pare, heretà el títol de comte de Barcelona Després de viure a Itàlia i Suïssa, el…

Per encàrrec seu escriví en llatí, l’últim terç del sXII, el tractat De amore Els tres llibres de l’obra, codi de l’amor cortès i alhora testimoniatge viu dels costums morals de l’època, gaudiren de gran acceptació Així, a més d’influir en la poesia trobadoresca, donaren lloc a versions al francès, a l’italià i a l’alemany A la literatura catalana del s XIV hom n'aprofità un episodi en el poema anònim salut d’amor i en dugué a terme una traducció, que ens ha pervingut en estat fragmentari

Nasqué al si d’una família que ostentava la secretaria dela ciutat de València des del segle XV El seu pare, Eleuteri Torres, era un jurista eminent, jutge dela cort i oïdor del Regne de València Josep Vicent es casà amb Caterina Bonilla Tingueren tres filles Lluïsa, morta el 1727, i Maria Micaela i Josefa, totes dues monges del convent de Jerusalem, a València Josep Vicent Torres, com secretari dela ciutat de València des del novembre…

Feble de caràcter i desalut, deixà el govern a les mans de diferents privats Moray, Marton, Lennox, que no impediren les lluites entre les diverses faccions dela noblesa El 1582 fou raptat pel partit protestant, però fou alliberat l’any següent El 1585, amb l’ajut d’ Elisabet I d’Anglaterra , tingué un èxit relatiu en la lluita contra el faccionalisme i les prerrogatives dels barons escocesos Vacillant en la polèmica entre catòlics i protestants i temorós de perdre l’ajut d’…