Resultats de la cerca

Majordom major de Carles II de Castella, féu empresonar el favorit Fernando de Valenzuela 1676, amb violació de la immunitat eclesiàstica, fet que li valgué l’excomunió Fou lloctinent de Catalunya 1690-93, on sabé captar-se la simpatia dels catalans, bé que fracassà en la lluita contra els francesos, que ocuparen Roses Tornà a la cort, on féu costat al partit de Marianna de Neuburg, però més tard passà al bàndol dels Borbó Acompanyà Felip V de Castella durant la seva visita al Principat 1702 i durant el setge de Barcelona 1706 Lluità a la campanya de Catalunya i assessorà el…

Gràcies al seu casament 1661 amb una dama —María Ambrosia de Uceda— del servei de la reina Marianna d’Àustria, s’introduí a la cort i fou favorit de la reina, a qui comunicava les xafarderies de la cort, motiu pel qual fou anomenat El Duende de Palacio Reuní càrrecs, honors i beneficis, subornà funcionaris, vengué càrrecs públics i arribà a ésser secretari de Carles II de fet, primer ministre, marquès de Villasierra 1675 i gran d’Espanya 1676 Enemistat amb Josep Joan d’Àustria, quan aquest entrà a Madrid amb les seves tropes 1677 fou detingut i condemnat a mort i li foren…

Cap d’una banda de divuit a trenta homes, es féu famós pels assassinats i per les provocacions contra el lloctinent de València, marquès d’Astorga i de San Román El camp d’actuació era la capital i l’Horta i es refugiava a Xelva i a Sinarques —que li proporcionaven queviures i cavalls— i a les localitats castellanes d’Utiel i de Cañete El 1666 el lloctinent féu publicar una crida per a la seva captura amb la mateixa finalitat la generalitat havia demanat a la reina governadora Marianna d’Àustria que disposés la collaboració de la justícia castellana Dos anys després, Artús…

La seva mare, Marianna Rossi, era de procedència italiana, i actuà al teatre de la Santa Creu de Barcelona entre el 1815 i el 1821 Manuela nasqué durant la temporada teatral, i fou batejada a l’església del Pi, segons notícies de Saldoni Després probablement marxà a Itàlia, on estudià cant El 1847 interpretà el paper protagonista d' Anna Bolena en les primeres funcions d’òpera del Teatre del Liceu, on actuà les tres temporades següents Participà en l’estrena de Giovanna di Castiglia , d’AJ Cappa temporada 1848-49, i en la de Der Freischütz 'El caçador furtiu', de CM von Weber, la…

En una primera etapa es dedicà preferentment a la pintura religiosa pintures al fresc de l’església de San Antonio de los Portugueses, del Palacio Real de Madrid i de la catedral de Toledo, diverses versions de La Inmaculada Museo del Prado, catedral de Vitòria, Hispanic Society, etc El 1671 fou nomenat pintor de cambra i s’especialitzà en el retrat influït per Velázquez i Van Dyck, la seva obra es caracteritzà per la serenitat, l’elegància i la pinzellada vigorosa retrats de Carles II Museo del Prado, Berlín, El Escorial i de la reina Marianna Museo del Prado, pinacoteca de…

Pel tractat dels Pirineus, Maria Teresa havia renunciat, en canvi d’una dotació econòmica, els seus drets a la corona hispànica L’incompliment d’aquesta clàusula econòmica i algunes normes del dret flamenc donaren peu a Lluís XIV per a fer les esmentades reclamacions Quan la regent de la corona de Castella, Marianna d’Àustria, es negà a accedir a les pretensions del rei francès, aquest ordenà la invasió de Flandes 1667, i completà les pressions ordenant la invasió del Franc Comtat, per Condé, fet que provocà el recel d’algunes potències la Gran Bretanya, Holanda i Suècia, que s’…

Pot esdevenir-se durant la seva minoritat, per absència seva del territori o per incapacitat jurídica seva En alguns estats, aquests governs marquen períodes específics de la pròpia història Així, a França, la Regència designa, per antonomàsia, el període de govern del duc Felip d’Orleans 1715-23, durant la minoritat de Lluís XV A l’Estat espanyol hi ha diversos períodes de regència, entre els quals la regència de Marianna d’Àustria 1665-75, la de Maria Cristina de les Dues Sicílies 1833-40, la d' Espartero Joaquín Fernández Álvarez Espartero 1840-43 i la de Maria Cristina d’…

Cinquè duc d’Osuna i duc consort d’Uceda, marquès de Peñafiel i consort de Frómista, comte d’Ureña Fill de Juan Téllez-Girón y Enríquez de Ribera , el succeí com a cap de les galeres de Sicília 1656, després d’uns quants anys al Milanesat Lluità a Portugal 1657-64, però es desprestigià amb la derrota de Castelo Rodrigo 1664 Nomenat lloctinent de Catalunya 1667-69, en esclatar la guerra de Devolució contra Lluís XIV de França hagué d’organitzar la defensa del Principat les seves exigències d’armes i tropes li feren mantenir relacions tibants amb les autoritats catalanes Féu costat al moviment…

Duc de San Germano i cavaller de l’orde de Sant Jaume Lluità al servei de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó La regent Marianna d’Àustria el nomenà virrei de Sardenya 1668-73, càrrec des del qual s’ocupà d’aclarir l’assassinat del seu antecessor, marquès de Camarasa empresonà i exilià una seixantena de nobles, eclesiàstics i altres persones involucrades en el crim Amic de Joan Josep d’Àustria, quan aquest assolí d’imposar-se a la regent fou nomenat lloctinent de Catalunya 1673-75 Mostrà un interès notable per la prosperitat del país i intentà d’aconduir l’esforç bèllic…

Representa el taller del pintor a l’Alcázar de Madrid, on hi ha la infanta Margarida d’Àustria i les seves dames de companyia, o meninas , Maria Agustina Sarmiento, a la dreta de la infanta, i Isabel de Velasco, a l’esquerra darrere seu hi ha la guardadamas Marcela de Ulloa i un altre servidor al seu costat, els nans Maribárbola i Nicolás de Portosanto, i al fons, José Nieto Velázquez, aposentador de palacio A l’esquerra de la tela apareix Velázquez pintant els reis Felip IV i Marianna d’Àustria, que hom veu reflectits en el mirall del fons —recurs inspirat en El matrimoni…