Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Jaume Marquilles
Història del dret
Jurista.
Cursà els estudis jurídics a la Universitat de Lleida El 1428 fou vicari general de la diòcesi de Vic El 1448 acabà la seva obra, iniciada anys abans, Comentaria super usaticis Barchinone , que és l’exposició i el comentari més complet escrit sobre aquesta matèria, on ofereix, fins i tot, dades interessants sobre la incorporació tardana d’alguns usatges Dedicà l’obra, impresa el 1505 per Joan Luschner, als consellers de Barcelona Hom li atribueix la redacció, el 1450, d’un nobiliari de Catalunya
Jaume de Marquilles
Historiografia catalana
Jurista i clergue.
Vida i obra Obtingué el diploma en dret canònic i es doctorà a la Universitat de Lleida La seva obra conservada és un immens comentari sobre els Usatges de Barcelona , escrit al llarg d’un període de seixanta anys i acabat el 1448, quan l’autor en tenia vuitanta En el pròleg Marquilles explica que durant un cert temps exercí com a vicari general de la diòcesi de Vic D’altra banda, es creia que havia estat també vicecanceller del rei Martí l’Humà, però sembla que aquesta dada no és certa El Comentaria super usaticis Barchinone fou imprès a Barcelona el 1505, i se’n conserva una…
Manuel Esteban i Marquilles
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic.
Enginyer industrial 1965, cursà estudis de direcció a Łodź Polònia Es dedicà professionalment a la fotografia, collaborà en la premsa i fou director de fotografia en films de directors de l’anomenada escola de Barcelona com Francesc Bellmunt, Carles Duran o Pere Portabella, el qual li produí el primer film que dirigí, el curt documental i després ningú no riurà 1968 En el mateix gènere, rodà Para no olvidar la censura durante el franquismo 1974 Debutà com a director de ficció el 1985 amb Olímpicament mort , adaptació d’una de les novelles protagonitzades pel detectiu Pepe Carvalho de Manuel…
Publicació dels comentaris de Jaume Marquilles als Usatges de Barcelona
Es publiquen els comentaris de Jaume Marquilles als Usatges de Barcelona
Manel Esteban
Cinematografia
Director de fotografia i realitzador.
Vida Enginyer industrial 1965, fou membre del Cineclub Enginyers i cursà estudis de direcció a l’Escola de Cinema de Lód´z Polònia 1965-66 Al final de la dècada del 1960 collaborà com a fotògraf en les revistes "Siglo XX", "Destino", "Triunfo", "Serra d’Or" i "Imagen y Sonido" Participà en la creació del Collectiu de Cinema, vinculat al PSUC, i feu de director de fotografia de films de Josep Maria Vallès, Llorenç Soler, Antonio Maenza, Carles Duran, Antonio Gasset, Francesc Bellmunt, Joaquim Jordà, Jacinto Esteva i de la major part de la filmografia de Pere Portabella, que li produí el seu…
Arnau de Capdevila
Dret
Tractadista de monedes, autor d’un Tractat o compendi fet de les monedes per lo qual pot ésser mes e comprès com un regne e pàtria pot ésser robat o gastat per art de billoneria, e aixís mateix com ne pot ésser preservat si diligentment és advertit o entès
(1437), en el qual adverteix de les maniobres amb què els florentins extreien de Catalunya la moneda de millor llei.
L’obra tingué una considerable difusió, i fou recollida per Jaume Marquilles en els seus comentaris als Usatges 1448 No fou editada, però, fins el 1818, per Josep Salat, en la seva obra Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña
Ramon Ballester
Història del dret
Jurista.
Exercí la professió a Barcelona És autor de comentaris a les constitucions donades per Jaume II a les corts de Montblanc de l’any 1311 i a les de Girona de l’any 1321, i també de glosses i alguns usatges, que es conserven inèdits a la biblioteca d’El Escorial Jaume Marquilles recollí les opinions d’aquest jurista als seus comentaris als Usatges
Bernat Rauric
Arts decoratives
Il·luminador.
El 1418 cobrà pel fet d’haver illuminat un Breviari per compte de Guillem Novell, ardiaca de Llimiana, de la catedral d’Urgell, i el 1426 per d’haver caplletrat un missal mixt del monestir de Jonqueres Collaborà amb Bernat Martorell en la illuminació del Comentari dels Usatges de Ramon Marquilles 1448, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona bé que els comptes no s’expressin amb gaire claredat sobre el treball d’un i altre, sembla que degué executar les caplletres
Jordi d’Ornós
Cristianisme
Bisbe de Vic (1424-45) i cardenal cismàtic.
Era doctor en drets, prior del monestir de Sant Pere de Casserres i ardiaca d’Elna i de Barcelona El 1423 el papa Martí V el delegà per resoldre els efectes del cisma d’Avinyó Bisbe de Vic, intervingué en el concili de Tortosa 1429, on s’extingí definitivament el cisma S'oposà a la unió de la comunitat de l’Estany a la canònica de Manresa 1425 i fou remarcable la seva actuació al sínode diocesà de Manresa del 1433, on tingué per vicari general el famós jurisconsult Jaume Marquilles Assistí al concili de Basilea 1437, on el nou papa Fèlix V Amadeu VIII de Savoia el nomenà…
Carles Amorós
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Vida i obra Substituí sempre el cognom real Boloç per l’apellatiu Amorós Domiciliat a Barcelona almenys des del febrer del 1498, hom el troba treballant amb Diego Gumiel i, posteriorment, amb Joan Luschner, fins que el 1507 publicà el primer llibre amb el seu nom al colofó el Vocabulari llatí-català de Nebrija A la collaboració amb Luscher pertany l’edició comentada dels usatges de Jaume Marquilles 1505, on és visible la introducció d’elements tipogràfics francesos Entre la seva nombrosa producció figuren moltes edicions de llibres de consum, però sobretot fou el tipògraf d’…
,