Resultats de la cerca

A la mort de Möngke 1259 aprofità l’absència de Mongòlia del seu germà gran i, ajudat pels prínceps mongols que no aprovaven les tendències xineses de Khublai, es proclamà successor en el kanat 1260 Khublai tornà de la Xina i el vencé sense gaire esforç Morí el 1266 possiblement assassinat

Militant comunista 1924, s’uní a l’Exèrcit Roig i participà en la Llarga Marxa 1934-35 amb Mao-Zedong Lluità contra els japonesos 1938-39, estudià a Moscou 1939-41 i es distingí a Manxúria, a Pequín i a les províncies del sud durant la guerra civil Manà les forces xineses a Corea 1950, i arribà a membre del politburó, a mariscal 1955, a ministre de defensa, a vicepresident del comitè central del PCX i a hereu polític de Mao-Zedong Organitzà la Revolució Cultural 1966, i creà un exèrcit popular sense graus militars La seva tesi de la revolució permanent dirigida per l’exèrcit topà amb la de…

Rebé, a Pequín, quatre franciscans tramesos per Benet XII 1342 El seu govern es caracteritzà pels desordres interns Derrocat per una revolta popular 1368, fou expulsat de Pequín

Net de Dayan Kan, s’afermà en la branca sud-mongòlica dels ordos i dels tumet i conquerí un ample territori entre Huh Nur i Jungària Atacà la Xina i arribà a assetjar Pequín 1550 Per tal d’obtenir la pau li fou conferit un títol de príncep xinès Menà, després, una vida mig sedentària a Huh Hoto Els seus ingressos provenien no solament de les expedicions guerreres, sinó també del comerç amb els xinesos Afavorí la reintroducció entre els mongols del budisme tibetà, la influència del qual havia seguit la sort de la dinastia Yuan, eliminada de la Xina l’any 1368 Rebé el tercer dalai-lama, de la…

Amb Sükhbaatar organitzà el partit comunista mongol 1918 El 1928 fou cap del govern revolucionari i contribuí a la creació de la República Popular de Mongòlia

Pertanyia a una tribu mongola, de religió xamanista, que havia dominat la Mongòlia oriental fins que, a mitjan segle XII, fou gairebé anorreada pels tàtars Trobà refugi a l’Ulaanbaatar, entre la tribu nestoriana comandada per Togrïl Beg el Preste Joan de Marco Polo Ajudat per aquest i al capdavant d’un exèrcit temible inicià diverses campanyes, que el conduïren a l’extermini dels seus rivals tàtars, 1198-1202 karaits, 1203 etc El 1206 fou elegit cap suprem de tota la Mongòlia per l’assemblea dels prínceps mongols i emprengué la conquesta de la Xina, dominada pels…

Al servei dels sobirans mongòlics, acompanyà dues vegades Argūn en les expedicions a Mongòlia El 1262 fou nomenat governador de Bagdad És autor de la Ta’ rīḫ-i ǧihān-gušā ‘Història del conqueridor del món’, història dels mongols fins a la seva època, on dóna notícies de la secta dels assassins

Orfe a 17 anys, ingressà en un monestir Es distingí en la lluita contra les províncies del Sud, que conquerí a la dinastia yuan Príncep de Wu el 1364, conquerí Pequín 1368, on es proclamà emperador, i s’establí a Nanquín Restaurà l’ordre tradicional i conquerí Manxúria i Mongòlia Aprofundí el Gran Canal, restaurà muralles i creà una moneda nacional

General major es dedicà a l’estudi de l’Àsia Central, fou professor de geografia en escoles militars i membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències de Peterburg És conegut per les expedicions i els estudis geogràfics sobre l’Àsia Central Travessà diverses vegades Mongòlia Estudià el desert de Gobi, la localització del Tibet i altres característiques d’aquest territori La ciutat on morí en prengué el nom 1939, Prževal’sk

Fundà l’estat txidan i es proclamà emperador l’any 916, a imitació dels sobirans xinesos, adoptà una divisa Conquerí part de Mongòlia, Manxúria i arribà a Corea, on destruí, l’any 926, el regne Pohai Integrà el seu poble a la civilització xinesa i inicià una dinastia que sota el seu fill s’havia d’anomenar Liao que dominà el nord de la Xina Tingué èxit com a militar i com a governant i instituí una administració amb elements esteparis i de burocràcia xinesa