Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
roureda
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bosc de roures.
Les rouredes són comunitats forestals sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, entre les quals predominen els roures Als Països Catalans n'hi ha quatre menes principals La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià La roureda de roure martinenc es troba a l’estatge montà submediterrani de les comarques del…
història del dret
Historiografia catalana
La historiografia jurídica fa referència a les obres i els autors que estudien la història del dret.
També s’hi han d’incloure llibres sobre institucions de dret públic i privat Malgrat que a Catalunya hi ha una llarga tradició medieval de comentar els Usatges Jaume de Montjuïc, Narcís de Santdionís, Jaume Marquilles, etc, la historiografia jurídica catalana té els seus inicis al llarg dels s XVI i XVII Els primers historiadors del dret català Davant del perill inqüestionable que representà l’involucionisme de la monarquia castellana contra les institucions catalanes, diferents autors estudiaren algunes de les principals institucions públiques que han configurat l’essència jurídica del país…
història de la música
Música
Disciplina que s’ocupa de l’estudi de l’evolució de la música.
A Occident, el concepte de música, a causa de la tensió entre teoria i pràctica, del canvi constant de formes i de la permanent aparició de música nova, n’inclou en ell mateix la història La música, en la seva historicitat, és un fenomen que tan sols existeix en la cultura occidental Davant d’aquesta concepció apareix contraposada la formació natural del so, prehistòrica i premusical HH Eggebrecht, és a dir, no influïda per la cultura europea, que no pot denominar-se pràctica, ni coneix la teoria, i que es caracteritza per la seva relativa ahistoricitat La història de la música occidental va…
golf
Federació Catalana de Golf
Golf
Esport que consisteix a introduir una bola en successius forats colpejant-la amb un pal.
Cada forat consta d’una plata-forma de sortida tee , un terreny més o menys llarg d’herba llisa i segada carrer i una superfície més polida green , on hi ha el forat El carrer està vorejat per herba més alta rough i arbres, i entre el tee i el green poden haver-hi obstacles d’aigua i de sorra búnquers Un recorregut de golf consta de 18 forats Cada jugador pot portar a la bossa fins a 14 pals diferents Es tracta de ficar la bola en cada forat amb el menor nombre de cops possible Cada forat té assignat un nombre de cops per completar-lo par, d’acord amb la seva llargària Un birdie és fer…
positivisme historiogràfic
Historiografia catalana
La historiografia catalana de les darreres dècades del s. XIX experimentà un grau de desenvolupament molt notable gràcies a la influència que rebé d’un context científic marcat pel positivisme i també a l’actuació decidida d’un seguit de personalitats del moment, d’una gran categoria intel·lectual.
Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea positivista de ciència…
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…