Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Montemolín
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, situat al vessant N de la Sierra Morena i drenat pel riu Viar.
Les activitats del sector primari són les més destacades del terme, i sobretot la ramaderia, especialitzada en el bestiar de llana
Carles Lluís de Borbó i de Bragança
Història
Comte de Montemolín, pretendent carlí a la corona d’Espanya (1845) amb el nom de Carles VI.
Era fill de l’infant Carles -Maria Isidre, fundador del carlisme Estava disposat a pactar amb el liberalisme, i hom intentà el seu casament amb la reina Isabel II Jaume Balmes prestà suport a aquest projecte Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la Segona Guerra Carlina, i el 1860 portà a terme una rebellió militar des de Sant Carles de la Ràpita Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron Tortosa, 23 abril 1860 i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles, invalidà la renúncia
Jaime Ortega y Olleta
Història
Militar
Militar.
Relacionat amb el partit moderat, el 1843 prengué part en l’aixecament contra Espartero a Saragossa i posteriorment, amb una carrera brillant, aviat fou general En 1857-58 s’uní secretament al carlisme i, nomenat capità general de les Balears al maig del 1859, fou el cap visible del pronunciament carlista de l’abril del 1860 dit l’Ortegada Aquest, amb una gestació no aclarida, sembla que comptà amb el suport del partit moderat i del financer Salamanca per a enderrocar O'Donnell L’u d’abril, després de l’anada secreta del comte de Montemolín, del seu germà Fernando i del general…
Joan Carles de Borbó i de Bragança
Història
Comte de Montizón.
Pretendent carlí al tron d’Espanya Fill segon de l’infant Carles Maria Isidre Carles V Després de la renúncia a la corona feta pel seu germà, el comte de Montemolín Carles VI, s’erigí en cap de la dinastia carlina i proposà a les corts l’establiment d’un règim més liberal que no el d’Isabel II El seu germà anullà la renúncia en morir aquest 1861 el succeí en les pretensions al tron, però acatà Isabel II Els seus drets dinàstics passaren al seu fill Carles Maria dels Dolors Carles VII
Carles de Borbó i d’Àustria-Este
© Fototeca.cat
Història
Pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Carles VII.
Duc de Madrid Net de Carles Maria Isidre de Borbó i nebot del comte de Montemolín El 1866 es casà amb Margarida de Borbó, filla del duc de Parma, i reorganitzà el carlisme En el seu primer manifest polític 1869 prometé la defensa de la unitat religiosa, la descentralització política i el proteccionisme econòmic El mateix 1869 féu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la collaboració de Ramon Cabrera El 1872 impulsà la lluita carlina que s’estenia a Catalunya —on prometé derogar el decret de Nova Planta—, al País Basc i a Navarra, lluita que continuà després…
Carles Maria Isidre de Borbó
Història
Pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Carles V.
Fill de Carles IV i germà de Ferran VII Durant la Guerra del Francès residí a Valençay fins el 1814, que retornà a la península Ibèrica i fou nomenat general de brigada de carrabiners El 1823 començà d’agrupar els elements absolutistes més radicals apostòlics, descontents de l’actitud moderada de Ferran VII després del Trienni Liberal, i tres anys després ja era cap visible d’aquesta fracció El 1830 reconegué la Pragmàtica Sanció, però la reacció dels seus partidaris determinà el govern d’obligar-lo a marxar a Portugal Mort Ferran VII, no reconegué Isabel II i llançà un manifest 1 d’octubre…
Josep Maria Quadrado i Nieto
Literatura catalana
Historiador, crític i publicista.
Vida i obra Orfe de pare, residí de molt petit a Palma i estudià fins a catorze anys al collegi dels jesuïtes, on escriví poemes i peces teatrals en castellà Entre el 1839 i el 1840 aparegueren els sis volums de Fruto de la prensa periódica , recopilació d’articles publicats a la premsa espanyola Juntament amb Tomàs Aguiló i Antoni Montis, edità “La Palma” El 1842 es traslladà a Madrid, on estudià teologia i collaborà, entre altres publicacions, a “El Católico”, “El Heraldo” i “El Pensamiento de la Nación”, de Jaume Balmes, amb qui tingué una gran amistat i que li feu acceptar la direcció d’“…
Josep Maria Quadrado i Nieto
Historiografia
Literatura
Comunicació
Historiador, escriptor i publicista.
Orfe de pare, de molt petit anà a Palma, on residí Estudià fins a 14 anys al collegi de Monti-sion, dels jesuïtes, i després hagué de formar-se de manera autodidàctica Ja al collegi, escriví poemes i peces teatrals en castellà i en 1839-40 aparegueren els sis volums de la seva primera obra, Fruto de la prensa periódica , recopilació d’articles publicats en la premsa espanyola També el 1840, juntament amb Tomàs Aguiló i Antoni Montis, publicà La Palma , de la qual portà la direcció intellectual influït pel seu protector Jaume Pujol El 1842 es traslladà a Madrid, on assistí a un curs de…