Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Montlluís
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca de l’Alta Cerdanya que comprèn estrictament el territori del turó de Montlluís (1 586 m), que s’aixeca a la dreta de la Tet, a l’extrem del pla de la Perxa, cruïlla dels camins que comuniquen el Rosselló i el Conflent amb la Cerdanya i amb el Capcir i la vall de l’Aude.
El lloc fou escollit per Vauban quan Lluís XIV li encarregà 1679 de bastir una fortalesa que del nom del rei fou anomenada ciutadella de Montlluís que defensés la nova frontera fixada pel tractat dels Pirineus Les obres foren dutes a terme en 1681-91, davant l’hostilitat de la població autòctona Constitueix una fortificació modèlica, per tal com Vauban no tingué cap servitud d’una altra preexistent Els baluards, murs i valls protegeixen el recinte de la ciutadella amb capacitat per a 4 000 soldats i de la vila Hi havia també un hospital El petit territori municipal fou segregat…
Caudiers de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent, a les Garrotxes de Conflent, al límit amb el Capcir.
És accidentat, a l’oest, per la serra que separa les conques de l’Aude i de la Tet pic del Bastard, 2095 m pic de Castelló, 2045 m, i drenat per la riera de Cauders , afluent, per la dreta, de la riera de Ralleu, poc abans de la seva confluència amb la riera de Cabrils El bosc cobreix la part occidental del terme la migradesa de l’agricultura ha provocat el despoblament 2 h el 1982 del poble, situat al voltant de l’església parroquial de Sant Martí 1625 m alt, a l’esquerra de la riera de Cauders
Esteve Solera
Música
Clarinetista i compositor.
Formà part d’una banda militar a Montlluís 1767-79, i més tard 1779 fou primer clarinet de la banda del duc d’Orleans a París Deixeble de Michel Yost, el 1784 actuà amb èxit al Concert Spirituel Fou primer clarinet de la capella reial 1785 i professor del seu instrument al conservatori de París des de la seva fundació 1795 fins al 1802, que cessà per una reforma del professorat Gràcies a Lesueur, pogué entrar en la capella de música de Napoleó 1804 i fou segon clarinet de l’orquestra de l’Opéra fins a la mort Deixà set concerts per a clarinet i orquestra, simfonies concertants i…
,
François de Fortià-Durban
Història
Militar
Militar francès.
Com a comandant d’un regiment d’infanteria, prengué part activa en la guerra dels Segadors i es destacà als setges de Bellaguarda i de Perpinyà, on actuà com a enginyer Lluís XIV li infeudà Fortià i Fortianell era descendent de Sibilla de Fortià Fou encarregat de dur a terme la construcció del fort de Montlluís, planejat per Vauban Fou governador d’aquesta plaça des del 1679
el Puigmal
© JoMV
Muntanya
La muntanya més alta (2.910 m), juntament amb el Carlit, dels Pirineus Orientals, al límit entre el municipi de Queralbs (Ripollès) i el d’Er (Alta Cerdanya).
Els materials d’aquest Pirineu hercinià són tan metamorfosats gneis, ampelites, llicorelles, que hom destria difícilment els sediments originaris, en general precambrians al vessant cerdà i cambrians o silurians al ripollès Arrasades les arestes del primer plegament, es formaren peneplans entre 2600 i 2000 m alt pla de Salines El paroxisme pirinenc tornà a alçar el massís, fendit lateralment després per les glaceres quaternàries locals, les més orientals del vessant migjornenc, que només al costat cerdà assoliren certa importància La xarxa hidrogràfica actual en la seva erosió regressiva ha…
l’Alta Cerdanya
Comarca de la Catalunya del Nord, una de les dues en què es divideix la Cerdanya. Cap de comarca, Montlluís.
És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada Limita al N amb el…
la Llaguna
Municipi
Municipi del Capcir, situat a la capçalera de la Tet i estès al llarg de la riba esquerra del riu, des de prop de l’estany de la Bullosa fins a Montlluís i a l’altiplà de la Quillana (coll de Castelló, 1 720 m), que comunica l’Alta Cerdanya amb el Capcir i el Llenguadoc.
La zona forestal i els pasturatges ocupen una bona part del terme hi ha una serradora, que produeix material d’embalatge i fusta de pi La superfície agrícola és de 177 ha dedicades a hortalisses 9 ha, cereals 34 ha, sègol i pastures i farratge 128 ha Hi ha 200 caps de bestiar boví i 5 equins La llet és comercialitzada per la cooperativa d’Er Els esports d’hivern un petit equipament des del 1972 i sobretot l’estiueig hotels i residències secundàries de gent del Rosselló i de Tolosa han donat un nou impuls a l’economia Al ras de la Quillana hi ha l’aeròdrom de Montlluís-la Quillana…
la Cabanassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al pla de la Perxa, a la dreta de la Tet, que envolta, en gran part, el terme de Montlluís; el riu de Jardó, afluent de la Tet, separa el terme, al sud, del de Sant Pere dels Forcats; a l’oest del coll de la Perxa enclou, encara, un petit sector de la vall de Bolquera, dins la conca del Segre.
La part baixa del terme és regada per la séquia dels Molins La ramaderia bestiar boví i l’agricultura, d’alta muntanya cereals i hortalisses, formen la base econòmica del municipi l’Estat francès hi establí, a la fi del s XIX, un important assecador de llavor de pi per al repoblament La indústria làctia mantega, formatge ha adquirit importància el 1948 la cooperativa de la Cabanassa, a la qual es vincularen els municipis del Capcir i de l’alt Conflent, s’uní amb les d’Er Alta Cerdanya i Prada Conflent El poble 1 520 m alt, a l’esquerra del riu de Jardó les cases de la dreta del riu pertanyen…
Llar
Poble
Poble del municipi de Canavelles (Conflent), enlairat a 1 400 m damunt Toès de Llar.
Hi passa el canal de Llar , que pren l’aigua de la Tet a Montlluís, a la qual retorna poc abans de Canavelles
Fermin de Lacroix
Història
Militar
Militar provençal.
Durant la guerra de Successió lluità amb l’exèrcit d’Adrien de Noailles als setges de Puigcerdà 1707, Figueres 1709 i Girona 1710 El 1712 establí un hospital militar a Vilafranca de Conflent i s’ocupà de fer restaurar les fortificacions de Montlluís