Resultats de la cerca

Es casà 1284 amb el futur rei de França Felip IV Felip I de Navarra

Perdé els comtats de Xampanya i de Brié, que passaren a Felip VI de França Es casà 1317 amb el comte d’Évreux rei Felip III de Navarra La succeí el seu fill Carles II

Fill de Gastó III, vescomte de Castellbò i príncep de Viana Succeí els seus avis Gastó IV de Foix i Elionor I de Navarra sota la regència de la seva mare, Magdalena d’Orleans Continuades les lluites entre els bàndols d’agramontesos i beaumontesos, Francesc I prohibí 1482 que els seus súbdits s’anomenessin d’aquesta manera Ferran II de Catalunya-Aragó volgué casar-lo amb la seva filla Joana, però la regent s’hi oposà, influïda pel seu germà Lluís XI de França, que el volia casar amb Joana de Castella la Beltraneja

Vida Fill del comte Teobald III de Xampanya i de Blanca de Navarra, fou rei de Navarra 1234-53 i comte palatí de Xampanya Teobald IV, 1201-53 i de Brie Nasqué quan el seu pare ja era mort, i fou educat a la cort de Lluís VIII, a qui ajudà en la campanya contra els albigesos 1226 Mal grat que havia jurat vassallatge al rei francès, abandonà el monarca durant el setge d’Avinyó del 1226, es negà a assistir a la coronació de Lluís i, quan aquest morí, liderà un grup de nobles en contra de la regent Blanca de Castella Teobald fou coronat rei de Navarra el…

Fill de Teobald I , es casà amb Blanca d’Artois 1269, neta de Lluís IX de França Succeí el seu germà Teobald II Es negà a participar en la insurrecció nobiliària dirigida per l’infant de Castella, Felip, contra el seu germà Alfons X 1269-70

Fill i successor de Garcia VI i de Margarida Lluità contra castellans i aragonesos i s’alià amb uns i altres per tal de no ésser absorbit per cap d’ells Els conflictes s’iniciaren arran del tractat de Tudellén 1151, en el qual Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella acordaren de repartir-se el regne navarrès Gestionà el matrimoni de la seva germana Blanca amb l’infant castellà Sanç el futur Sanç III i signà la pau amb Castella Sòria, 1153 Les hostilitats foren represes durant el regnat de Sanç III de Castella Malgrat la treva de deu anys signada amb Alfons VIII de Castella 1167, els…

És dividit en tres seccions principals la corresponent a la Cámara de Comptos, en la qual, a més de documentació econòmica, hi ha l’antic arxiu reial des del s XII l’arxiu del regne, amb la documentació de les corts i les seccions importants de la dominació francesa i de les guerres carlines, i l’arxiu del consell reial La documentació monàstica més antiga correspon a Sant Joan de la Penya, Siresa, Leire, Albelda i San Millán de la Cogolla

Militant independentista i socialista en la joventut, decididament pro-nord-americà i anticomunista a l’exili i en la maduresa, té una biografia rica en fets i experiències, de la qual sortí una obra escrita que, si bé no es pot considerar estrictament historiogràfica, sens dubte té un alt interès històric Militant d’Estat Català fugit a França l’any 1925, fou empresonat per la seva participació en els fets de Prats de Molló del 1926, i s’exilià a París Allà acabà la carrera d’enginyeria que havia iniciat a Barcelona, mentre collaborava amb la premsa barcelonina i parisenca, i es relacionava…

Vida A causa de la seva participació en els Fets de Prats de Molló del 1926, s’hagué d’exiliar a París El 1929 acabà els estudis d’enginyeria que havia començat a l’Escola Industrial de Barcelona, mentre escrivia en "La Nova Revista" i "D’Ací i d’Allà" 1928-29 Gràcies a les seves relacions amb la intellectualitat avantguardista figurà amb Salvador Dalí en la seqüència del piano del curt Un chien andalou 1929, i aparegué fugaçment en el llarg L’edat d’or 1930, ambdós de Luis Buñuel Retornà a Catalunya i amb l’adveniment de la República s’implicà en política milità en el Bloc Obrer i Camperol…

Militant independentista, conegut popularment per Met , fou detingut el 1925, i el 1926 prengué part en els fets de Prats de Molló Exiliat a París, on aprofità per a acabar els estudis d’enginyeria que havia començat a l’Escola Industrial de Barcelona Actuà en cinema, on protagonitzà amb Salvador Dalí l’escena d’un piano al curtmetratge Un chien andalou 1928 i també intervengué breuement en el llargmetratge L’àge d’or 1929, ambdós films superralistes de Luis Buñuel Retornà a Barcelona el 1930 i fou empresonat fins a l’adveniment de la República Fou professor a l’Escola del Treball de…