Resultats de la cerca
Es mostren 244 resultats
principat d’Orange
Història
Títol i territori que tenia com a cap la ciutat d’Aurenja
.
Creat com a senyoria, fou després un comtat que passà a diverses famílies de Provença i esdevingué principat al s XII A la darreria del s XIV s’alià amb el ducat de Borgonya L’any 1517 fou pres per Francesc I de França a Filibert I 1502-30, que fou succeït pel seu nebot, Renat de Nassau-Dillenburg, i aquest, pel seu cosí 1544, Guillem de Nassau-Dillenburg, el qual prengué el títol de príncep d’Orange, que hom li reconegué el 1559 Ocupat de nou per França 1672, fins el 1697 hom no en confirmà la sobirania als Nassau Mort Guillem III de Nassau-Orange 1702, França el…
orde d’Orange
Història
Societat secreta creada el 1795 pels presbiterians de l’Ulster, per combatre els catòlics.
Pren la denominació de Guillem III d’Orange, que derrotà en la batalla de Boyne 1690 el rei Jaume II, el qual intentava mantenir la supremacia catòlica a Irlanda El 1800 s’integrà en la Unió i s’expandí per Anglaterra, on sostingué una política antiliberal L’emancipació dels catòlics atorgada el 1829 exacerbà l’hostilitat dels orangistes, a la qual respongué el govern britànic amb la prohibició 1836 de l’orde Els enfrontaments entre orangistes i catòlics s’intensificaren arran dels projectes del Home Rule el 1886 i el 1893, i la seva aprovació el 1912 donà lloc al sorgiment d’una…
Filibert I d’Orange
Història
Príncep d’Orange de la dinastia dels Chalon-Arlay, fill del comte Joan IV de Chalon.
El 1517 Francesc I de França li confiscà el principat En morir el conestable duc de Borbó durant el saqueig de Roma 1527, el succeí al capdavant dels exèrcits imperials d’Itàlia ocupà el castell de Sant'Angelo, i imposà duríssimes condicions al papa Virrei de Nàpols 1528-30, forçà els francesos a retirar el setge que havien posat a Nàpols
Guillem II de Nassau-Orange
© RVD
Història
Stadhouder d’Holanda (1647-50) i príncep d’Orange.
Fill i successor de Frederic Enric I de Nassau-Orange , acceptà la pau de Münster 1648 amb la monarquia hispànica, però aviat pretengué de continuar la guerra contra aquesta Intentà de declarar la guerra a Anglaterra, on Carles I , el seu sogre, havia estat destronat per Cromwell El 1650 els Estats d’Holanda se li oposaren i apellà als Estats Generals, que li concediren plens poders detingué els seus sis principals opositors i hom arribà a un acord Aquell mateix any signà una aliança ofensiva amb França, però morí sobtadament al cap d’unes quantes setmanes
Guillem I de Nassau-Orange
© RVD
Història
Stadhouder d’Holanda, Zelanda, Utrecht (1559) i Frísia (1581), primogènit i successor del comte Guillem de Nassau-Dillenburg-Katzenellnbogen.
Heretà del seu cosí Renat de Nassau-Breda el principat d’Orange 1544 Educat per l’emperador Carles V, el serví com a diplomàtic i fou nomenat membre del consell d’estat 1555 i governador i lloctinent d’Holanda, Zelanda i Utrecht A poc a poc s’apartà de la política intolerant de Felip II de Castella envers els Països Baixos, i el 1568, després de la revolta de diverses ciutats de Flandes, fou citat al Tribunal de la Sang i li foren confiscats els béns El mateix any atacà, sense èxit, l’exèrcit del duc d’Alba i es refugià a Alemanya Sostingué els hugonots 1569, que l’ajudaren en la…
Maurici I de Nassau-Orange
Història
Stadhouder d’Holanda i Zelanda (1585-1625) i d’Utrecht i Overijssel (1590-1625).
Segon fill de Guillem I d’Orange Fou nomenat president del consell d’estat de les Províncies Unides 1584, i després governador i capità general 1587 Conquerí per a Castella Breda 1590, Nimega 1591, Nieuwpoort 1600 i Rhinberg 1601, entre altres places S'oposà a la treva dels Dotze Anys 1609-21 un cop finida, no assolí cap triomf bèllic decisiu