Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres, fou redactor d' El Mercantil Valenciano i, durant més de vint anys, de Las Provincias Fou oficial de l’arxiu municipal de València, secretari de l’acadèmia de Sant Carles hi fundà, el 1915, la revista Archivo de Arte Valenciano , professor de l’escola de belles arts i director-conservador del museu provincial de València Publicà el catàleg hemerogràfic Periódicos de Valencia 1889, Orígenes del cristianismo en Valencia 1913, Instituciones gremiales, su origen y organización en Valencia 1889, Notas para un catálogo de las memorias y otros…

Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1901 anà a Anglaterra, des d’on collaborà a “La Revista Socialista” Madrid, 1903-05, amb el pseudònim de Marco Antonio Passà a Alemanya, i el 1907 a París, on s’uní a Jaurès i al grup de L’Humanité Com a representant de les joventuts socialistes espanyoles assistí al congrés de Stuttgart de la Segona Internacional agost del 1907 i tingué un paper directiu en la primera conferència internacional de joventuts socialistes a Stuttgart, el 1907 Tornà a Barcelona el 1908 sense participar en el guesdisme de Pablo Iglesias i del PSOE S’apropà al…

Collaborà a La Ilustración Hispanoamericana , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , etc, i fou catedràtic de dibuix de l’institut de Maó 1894-1940 Director de l’Arxiu Històric de Maó del 1910 al 1943, procedí a la seva ordenació, com també a la del d’Alaior, del qual publicà una extensa monografia Del 1898 al 1934 fou editor i director de la Revista de Menorca , on publicà diverses monografies sobre arqueologia, història, literatura i biografies relacionades amb Menorca Una Sociedad de Cultura establecida en Mahón durante la segunda mitad del siglo XVIII, La colonia griega…

Intentà la unificació amb el Partit Obrer d’Unificació Marxista i amb Acción Comunista Edità Boletín Informativo i Debate Marxista

Vida A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics, fins que el 1927 es traslladà a Barcelona i collaborà a "Publi", "Nova Revista", "D’Ací i d’Allà" S’ocupà de literatura valenciana i en valencià, i fou autor de narrativa, assaig i teatre, fins que el 1936 passà a dirigir la revista del PSUC "Treball" Després treballà per a la productora Film Popular 1937-38 en els noticiaris Espanya al dia / España al día i escriví el comentari de la versió en castellà del llarg documental La…

Fou creada a l’empara del règim franquista el 1940 per a enquadrar i ensinistrar políticament els joves espanyols segons els principis del Movimiento Nacional i d’una educació premilitar Organitzava activitats en àmbits com l’educatiu, el del temps lliure i el cultural, entre les quals hi havia torneigs i competicions esportives, i també s’encarregava d’impartir i d’avaluar l’assignatura d’educació física –que anà canviant de nom en les diferents etapes del règim– en tots els nivells educatius El suport bàsic d’aquesta organització el constituí el Cos Especial d’Oficials Instructors, formats…

Fill de Francesc Milans del Bosch Lluità en l’exèrcit liberal, del 1833 al 1840, contra els carlins Amic íntim del general Prim, s’alçà com ell contra Espartero a Reus maig del 1843 i passà a Barcelona, però n'hagué de fugir amb ell davant la revolta de la Jamància Diputat a corts 1844, el 1854 el govern l’envià a parlamentar amb O'Donnell, cap de l’alçament progressista El 1861 anà a Mèxic amb l’expedició del general Prim, que pretenia envair aquest país i obligar el seu govern el pagament del seu deute amb Espanya Acampat l’exèrcit de Prim a Veracruz, Milans del Bosch, fou comissionat, el…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres 1926 i en dret 1928 Dedicat a la docència, el 1931 ensenyà a l’Institut Escola, i també fou professor a l’institut de segon ensenyament de Maó Incorporat a l’administració pública, en 1937-38 treballà a la Generalitat de Catalunya Exiliat el 1939 a Veneçuela, hi reprengué la tasca docent als liceus de Caracas Fermín Toro i Andrés Bello i a l’institut pedagògic nacional, on ensenyà literatura moderna comparada i sociologia En 1946-66 fou cap de l’oficina general d’afers gremials de la Compañía Argentina de…

Estudià magisteri a la Normal de Girona, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat Barcelona 1967 i el 1975 es doctorà en pedagogia a la mateixa universitat amb la tesi Anàlisi i sistemes en organització escolar Exercí la docència a l’Escola Sant Gregori amb Jordi Galí i fundà i dirigí l’Escola Gregal, un centre cooperatiu de Sant Adrià de Besòs, i el 1968 promogué i organitzà la filial de l’Institut Joan d’Àustria a Barcelona Des del 1967 fou professor de Pedagogia a la Universitat de Barcelona, durant tres dècades fins a la seva jubilació i també fou el primer cap d’estudis d’…

Vida Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal amb l’organista de la catedral Ramon Bonet, entre d’altres El 1888 una composició seva obtingué un guardó a l’Exposició Universal de Barcelona Fins l’any 1907 exercí d’organista de la catedral de Tarragona, càrrec que deixà per ocupar la plaça de director de la banda municipal de Sigüenza i la de mestre de capella de la catedral de la mateixa ciutat El 1918 fou nomenat mestre de capella de l’església dels jesuïtes d De nou a Tarragona, exercí de professor a l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i a La Salle Entre les seves…