Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
lilà de Pèrsia
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les oleàcies semblant al lilà, però més baix, de fulles més petites, amb el limbe decurrent, i de flors en raïms fluixos.
És planta de jardí oriünda de Pèrsia i de l’Himàlaia
verònica
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles simples, d’enteres a pinnatífides, les inferiors oposades i les superiors sovint alternes, amb flors tetràmeres, generalment blaves, en raïm o solitàries, i amb fruits en càpsula, sovint emarginada.
La verònica becabunga , o creixen de cavall Vbeccabunga , és una herba perenne de 20 a 60 cm d’alçada, glabra, de fulles oposades, oblongues i crenulades, de flors blaves, arranjades en raïms axillars, i de fruits capsulars arrodonits Creix vora l’aigua, a tot Europa
gessamí
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva enfiladissa, de la família de les oleàcies, que ateny de 4 a 5 m, amb fulles oposades imparipinnades i amb flors blanques i oloroses.
Prové de Pèrsia
levístic
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles dividides i de flors groguenques agrupades en umbel·les.
Oriünda de Pèrsia, de vegades és conreada pels seus fruits aromàtics
morritort
Krish Dulal (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Alimentació
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 20 a 50 cm d’alçada, de fulles basals lirades i fulles caulinars linears, de flors blanques i de fruits en silícula emarginada i alada.
Planta originària de Pèrsia, ha estat conreada des de temps antic Hom se la menja crua i amanida, i és antiescorbútica, aperitiva i diürètica
André Michaux
Botànica
Geografia
Explorador i botànic francès.
Viatjà amb propòsits científics per Anglaterra, Espanya, Pèrsia, l’Amèrica del Nord i Madagascar És autor d’una obra important Histoire des chênes de l’Amérique septentrionale 1801 i, també, d’una Flora boreali-americana 1803, on estudià 40 gèneres de plantes
ciclamen
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes perennes, de la família de les primulàcies, amb tubercles arrodonits i més o menys deprimits, fulles cordades o reniformes, llargament peciolades, enteres o sinuato dentades, flors pentàmeres amb pètals reflexos i fruits capsulars dehiscents per cinc valves.
Comprèn unes 20 espècies pròpies de la regió mediterrània, de l’Europa central i de l’Àsia Menor El ciclamen de Pèrsia Cpersicum , de fulles marbrades i de flors grosses, amb una àmplia gamma de colors, des del blanc fins al vermell viu, és molt apreciat en jardineria
consolva
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crassulàcies, suculenta, que fa nombrosos rebrots basals semblants a petites carxofes, tiges floríferes erectes, de 15 a 60 cm d’alçària, fulles obovals o oblongues, sovint vermelloses, flors rosades o vermelles, en inflorescència terminal, i fruits en fol·licle.
Viu a les roques, murs i teulades, en una gran part d’Europa, a la regió caucàsica i a Pèrsia És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries Antigament era plantada a les teulades per consolidar-les i perquè hom suposava que n'allunyava els llamps Hom en planta sovint en tests com a ornamental
primulàcies
Botànica
Família de primulals composta per plantes herbàcies, de fulles simples basals, de flors regulars, hipògines i pentàmeres, i de fruits capsulars.
Comprèn al voltant de 550 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Primulàcies més destacades Androsace sp andròsace Androsace maxima cantirets , canterera Anagallis arvensis morró , anagall Coris monspeliensis farigola borda , pinzell Cyclamen sp ciclamen Cyclamen persicum ciclamen de Pèrsia Lysimachia sp lisimàquia Primula sp prímula , primavera Primula auricula aurícula Primula elatior prímula de muntanya Primula veris prímula vera Primula viscosa prímula viscosa, violer de Sant Josep Samolus valerandi enciamet , dolceta …
Edmond Boissier
Botànica
Botànic suís.
Recorregué una gran part de la regió mediterrània, especialment el País Valencià, Andalusia, Sardenya, Grècia, l’Àsia Menor i Pèrsia, i colleccionà un gran herbari, actualment conservat al Conservatoire Botanique de Ginebra El seu voluminós Voyage botanique dans le Midi de l’Espagne 1839-45 és encara avui una de les obres bàsiques per al coneixement de les plantes d’Andalusia La seva obra cabdal és la Flora Orientalis 1867-88, fruit dels seus viatges per Grècia i el Pròxim Orient