Resultats de la cerca

És drenat, a més, pel Tanyarí afluent, per la dreta, del Tec i per la ribera de Sant Andreu en un petit sector, límit oriental del terme La part septentrional és regada pel rec de Palau , del qual deriva l’aigua del Tec a Cabanes, i per l’agulla Cabdal Predomina l’agricultura de regadiu, que ocupa 504 ha de les 828 ha de conreus totals 1989 Hom hi conrea sobretot hortalisses tomàquets, enciams i escaroles, a més d’unes 150 ha de vinya, que produeix vi amb denominació d’origen La ramaderia és integrada per uns 90 caps de bestiar…

Una de les primeres notícies documentals d’aquest castell data del 1141, any en què n’era senyor Ponç Bernat de Vilaclara Posteriorment, el 1291 hom sap que Jaume II de Mallorca infeudà les justícies provinents d’aquest castell a Guillem Puig d’Orfila Un segle més tard, entre el 1395 i el 1397, Jordi de Sant Agustí era senyor de la fortalesa El castell, de propietat particular, conserva encara alguns vestigis d’època medieval, tot i les transformacions que sofrí al segle passat Es presenta com un quadrilàter sense torres d’angle…

Situació Interior del temple amb els arcs formers que ressegueixen els murs laterals de la nau ECSA - JL Valls La capella de Sant Pere és situada dins el recinte del jardí del castell de Vilaclara, que és a uns 3 km del nucli de PalaudelVidre JAA Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 33’ 47,4” N - Long 2° 57’ 1,8” E Història La capella castellera de la fortalesa de Vilaclara, dedicada a sant Pere, ha deixat poc rastre en la documentació medieval Una de les primeres referències documentades data del…

Tot i que el lloc de Palau és esmentat en la documentació medieval a partir dels segles IX-X, l’església no apareix escripturada fins al segle XII, concretament l’any 1100, quan un personatge dit Rosselló feu donació al capítol d’Elna de les vinyes que tenia a la “parrochia Sanete Mariae de Palad ”, abans de peregrinar a Terra Santa Poc després, l’any 1136 hom té notícia d’una transacció entre Riambau, canonge d’Elna, i Arnau de la Tor sobre la successió dels seus pares, que comprenia la vila de Palau amb la seva església i la capellania d’Argelers Encara el 1172…

Situació Dos llenços de mur que formen part del recinte fortificat de la població ECSA - JL Valls La població de PalaudelVidre limita, al nord, amb Elna, a l’est, amb Argelers i Sant Andreu, al sud amb Sant Andreu de Sureda i Sureda i a l’oest amb Sant Genís de Fontanes i Ortafà És situada a la riba dreta del Tec, que voreja el poble pel nord Era centrada per l’antic castell de Palau, en una sala del qual sembla que es va construir l’antiga església parroquial de Santa Maria, més tard de Sant Sebastià…

L’església de Santa Coloma, avui dia desapareguda, era situada al terme de Palau, just al límit amb Tatzó d’Avall, i contigua a la vila de Torrent Segons indica R d’Abadal, serví una localitat la senyoria de la qual el 1075 era del comte Ponç d’Empúries, que en aquesta data la cedí al seu cosí el comte Guislabert II de Rosselló en garantia del seu jurament de fidelitat Entre els segles XII i XIV, el nom de Santa Coloma va acompanyat del topònim Tresbons Tribus bonis , potser per oposició a la propera església de Santa Eugènia de Tresmals, a…

És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…

Es desenvolupà a partir del segle XIX, que els avenços tècnics permeteren de fer làmines de vidre de proporcions considerables Llavors, juntament amb el ferro i l’acer, passà per una època d’experimentació, que ha permès, ja al segle XX, de crear un nou llenguatge que configura radicalment l’arquitectura contemporània Pierre Fontaine, en crear la Galerie d’Orléans 1828-31, al Palais Royal de París, inicià un prototip que repetiren, perfeccionat i encara amb més predomini delvidre, nombrosos hivernacles a França i a la Gran Bretanya Però el…

Situació i presentació El municipi de Palau-solità i Plegamans, d’una extensió de 14,93 km 2 i situat a l’extrem oriental de la comarca, limita a llevant i de N a s amb els termes de Caldes de Montbui, Lliçà de Munt, Parets del Vallès mitjançant l’enclavament de Vila-rosal i Mollet del Vallès, tots pertanyents a la comarca del Vallès Oriental A ponent, el municipi termeneja amb els de Sentmenat i Polinyà, a migdia amb Santa Perpètua de Mogoda i per un petit sector a llevant amb l’enclavament de l’estany de Gallecs, pertanyent a Montcada i…