Resultats de la cerca

Ha publicat un Curs pràctic d’ortografia i elements de gramàtica catalana 1931, 1968, una Gramática elemental de la lengua árabe i el text llatí i àrab del llibre del Repartiment de Mallorca, amb un comentari erudit Ha recollit contes populars al Marroc i té inèdit un diccionari arabocastellà

De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears A partir del 1869 obtingué premis als jocs florals de Barcelona, i ja el 1873 fou proclamat mestre en gai saber El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Millenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de Miquel Costa i Llobera Cosí i gran amic de Marià Aguiló i…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1917-21, fou cofundador, juntament amb Emili Darder i Cànoves i altres, de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923 Treballà vinculat a Guillem Forteza i Pinya en la construcció d’escoles a Mallorca 1922-36 Durant la Segona República milità a Esquerra Republicana Balear Empresonat en 1936-38, el 1940 fou cofundador del “Círculo de Bellas Artes”, i collaborà amb dibuixos i articles en el Diccionari Català-Valencià-Balear El 1950 l’ajuntament de Palma premià el seu projecte de monument a Miquel Costa i Llobera que ha…

Llicenciada en filosofia i lletres, en la secció de filologia romànica, per la Universitat de Barcelona 1953, amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric Directora de la Biblioteca Raixa 1954-61, fou catedràtica de francès de l’Institut Joan Alcover de Palma 1961-95 Collaborà amb el seu pare  Francesc de Borja Moll en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear Feu enquestes dialectològiques per a l’ Atlas lingüístico de la península Ibérica És autora de llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de lingüística i de divulgació…

Ordenat de sacerdot el 1924, durant la Segona República intentà la creació de sindicats catòlics a Mallorca Muntà caixes de compensació de les càrregues familiars Esclatada la guerra civil fou cridat a Burgos i intervingué en la redacció del Fuero del trabajo Posteriorment fou nomenat director de l’Instituto Nacional de Previsión, de Palma, i des del 1945 fou professor de sociologia al seminari Publicà diverses obres de caràcter social, com Temas sociales El trabajo en la época romana 1935, El salario familiar 1936 i Los gremios en Mallorca 1939

De família benestant, s’interessà des de molt jove per la cultura catalana Els seus primers poemes catalans, no recollits en volum fins després de la seva mort Records de jovenesa, 1900, són d’un Romanticisme que palesa la influència de la poesia popular en canvi, els escassos que, potser per influència de la revista La Palma o de l’escola conventual on cursà humanitats, escriví en castellà, són d’una qualitat molt inferior i usen unes formes retòriques més o menys provincianes El 1844 es traslladà a Barcelona per fer-hi la carrera de dret, que no arribà a exercir es relacionà…

De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885…

Llicenciat 1964 i doctorat 1976 per la Universitat de Barcelona, del 1964 al 1987 fou professor al departament d’estudis hispànics de la University of Wales Cardiff/Caerdydd, inicialment com a lector i posteriorment com a catedràtic, d’on el 1989 fou nomenat emeritus professor Catedràtic a la Universitat de València  1987, des del 1992 és l’investigador principal de diversos equips coordinats de recerca centrats en l’estudi i l’edició dels clàssics tardomedievals en llengua catalana, especialment Francesc Eiximenis ,  Isabel de Villena  i el  Tirant lo Blanc En 1995-2001 formà part del…

Eclesiàstic, doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Ciutadella Publicà Rudiments de la llengua llatina Maó, 1762, reeditada diverses vegades

Del Tercer Orde Regular de Sant Francesc a partir del 1918, fou ordenat sacerdot el 1925 Del 1922 al 1925 collaborà amb Antoni M Alcover i Francesc de B Moll en la preparació del Diccionari , però aviat hagué de dedicar-se a l’ensenyament Publicà diversos llibres de poesia Veu de l’edat 1975, A Lia 1975, en castellà,  A posta de sol 1980, Poemes de senectut 1982, Talaiots Trenta-sis sonets 1982, Requestalles 1983,  Darrers batecs 1985, Encara no 1986,  Quan ell voldrà 1987, Les rebutjades 1987, Bunyolí 1991 i Darrera voluntat 1990, entre d’altres Especialitzat en la llengua de Ramon Llull,…