Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
cirurgià | cirurgiana
Medicina
Persona que practica la cirurgia.
Als Països Catalans, els cirurgians formaven part de l’estament dels artistes i constituïen confraria amb els barbers o cirurgians menors barber la de Barcelona existia ja el 1408 sota l’advocació dels sants Cosme i Damià, patrons, també, amb la Passio Imaginis , de la confraria de Palma Mallorca El 1506 es constituí a Barcelona el collegi de cirurgians, reorganitzat al s XVII i el 1708, que atorgava el títol de cirurgià a partir d’uns quants anys de pràctica i d’un simple examen Collegis similars foren constituïts a d’altres poblacions importants Els fadrins tenien llur pròpia…
cambra d’agricultura
Economia
Dret
Associació generalment voluntària que té per funció de reunir, elaborar i expressar les opinions de les persones lligades amb l’agricultura sobre qüestions públiques referides al benestar de l’interès agrícola.
La primera fou fundada a Escòcia el 1864 En general, a tot el món, han estat restringides als grans propietaris i, a diferència de les antigues societats d’agricultors, han fet pressió sobre la política agrària governamental A l’Estat espanyol, les cambres d’agricultura foren regulades el 1890 agrupades en cinc federacions entre les quals la catalanobalear i la valencianomurciana formaven la Unió Agrària Espanyola El 1919 foren creades les cambres agrícoles provincials , de caràcter obligatori, al costat de les de caràcter local Durant els darrers anys del segle XIX foren creades, als Països…
cafè
© Fototeca.cat
Art
Economia
Establiment on hom serveix la beguda anomenada cafè
, i també licors, refrescs, etc.
L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del s XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan s XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el de la Comédie…
cambra de comerç
Economia
Dret
Corporació de dret públic que agrupa les empreses per a la defensa i la promoció de llurs interessos.
Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions, tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per a gestionar serveis públics i ofereixen serveis directament a les empreses La denominació de cambra de comerç aplicada a aquest tipus d’institució és d’origen francès Creada la de Marsella el 1599 i la de Dunkerque el 1700, Lluís XIV dotà aquesta institució d’un estatut nacional 1701, a partir del qual s’estengueren per tot l’estat Suprimides durant la Revolució 1791, foren restablertes durant el Consolat El darrer terç del segle XVIII, el títol…
planificació territorial
Economia
Procés de decisió pel qual hom determina les directrius i, de vegades, els detalls dels usos del sòl, els moviments de persones i de mercaderies, els equipaments col·lectius i l’ordenació de l’habitatge d’una àrea de dimensions variables i per a un cicle temporal també variable.
Als Països Catalans, té els precedents més remots en l’interès de les monarquies dels s XVII i XVIII per les fronteres, obstacles i accessos tant naturals com artificials en funció d’objectius politicomilitars, que es manifestaren en tres grans projectes Georgetown, a Maó, 1711 la Barceloneta, 1753 i Sant Carles de la Ràpita, a l’entrada dels Alfacs el 1788 Posteriorment, s’hi interessà indirectament el mercantilisme autòcton Romà i Rossell, Caresmar, Dou arran de l’interès per les transformacions del món agrari i l’impuls a la indústria També el putting-out d’Alcoi i especialment la…
deute públic
Economia
Endeutament de l’estat per la venda, al mercat, de títols representatius d’aquest deute.
L’emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l’estat i que no sempre és possible d’aconseguir-ho augmentant els imposts Quan el deute públic és a un termini, és anomenat deute flotant A l’Estat espanyol, aquest mecanisme començà a l’època de Carles III i continuà durant tot el segle XIX, i serví bàsicament per a finançar les despeses extraordinàries provocades per les guerres Entre el 1900 i el 1917 l’emissió de deute disminuí molt, i tornà a augmentar entre el 1917 i el 1925 com a conseqüència de la guerra del Marroc A partir del 1925 les…
transport
Economia
Transports
Activitat que proporciona els mitjans per a efectuar el transport de persones o de coses.
En un sentit ampli hom pot considerar transport el trasllat de gas, d’electricitat o d’aigua des del punt de producció o d’origen fins al punt de consum, o el del mineral des de la mina a la fàbrica on serà emprat com a primera matèria, o àdhuc la transmissió de notícies El transport és pràcticament inseparable de la producció i de la distribució Des del descobriment de la roda fins a l’aparició de la primera locomotora, al començament del segle XIX, el transport per terra romangué en un estat tan rudimentari, que, de fet, no presentava cap suport al comerç ni, com a conseqüència, a la…
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…
economia
Economia
Ciència que té per objecte l’anàlisi de la realitat econòmica, és a dir, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus, reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic.
L’Economia pertany al grup de les ciències socials El seu objecte d’estudi és l’administració d’uns recursos escassos que poden tenir usos alternatius, i la seva finalitat és trobar la forma més satisfactòria de resoldre els problemes generats en el procés de producció i distribució La Teoria Econòmica és l’eina que permet ordenar les observacions dels fets econòmics amb la finalitat d’explicar de quina manera estan relacionades, hom utilitza models econòmics com una simplificació que permet entendre el funcionament de la realitat A partir d’aquest coneixement hi ha la possibilitat d’influir…
socialisme
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…