Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Assemblea Nacional
Història
Política
Cambra baixa o primera cambra de la República francesa, que té la seva seu al Palais Bourbon de París.
És formada per 577 diputats, elegits per sufragi universal, directe i secret cada cinc anys Per influència de la institució francesa, han pres el nom d' Assemblea Nacional la primera cambra o la cambra única en les constitucions de diverses antigues colònies franceses Algèria, Camerun, Costa d’Ivori, Guinea, etc, de diverses democràcies populars i d’altres països Portugal, Turquia, etc El nom d' Assemblea Nacional sorgí amb l’Assemblea Nacional Constituent francesa constituïda el 9 de juliol de 1789, que es transformà en Assemblea Legislativa el 1791 Revolució Francesa L’Assemblea…
legitimisme
Política
Doctrina que afirma la legitimitat de la branca d’una dinastia.
Hom l’aplica especialment als partidaris, a partir de la revolució del 1830, de la branca dels Borbó francesos representants de Chambord, net de Carles X Quan morí, sense successió, els legitimistes s’incorporaren al partit orleanista del comte de París
pacifisme
Política
Doctrina i moviment partidaris de la supressió de la guerra com a mitjà de resoldre els conflictes internacionals.
El pacifisme, fonamentat de bon principi en idees religioses, es remunta al segle XIX, amb la creació de societats per a la pau a Nova York 1815, Londres 1816, París 1821 i Ginebra 1830 El 1843 se celebrà a Londres el primer congrés internacional per a la pau A la fi del segle XIX el moviment pacifista rebé un nou i definitiu impuls en ésser incorporades les tendències pacifistes a l’ideari dels partits socialistes i de les organitzacions obreres, que preconitzaren la supressió del servei militar obligatori i el desarmament de les potències Creada a Berna 1892 l’oficina…
panafricanisme
Política
Doctrina que en els seus origens propugnà l’emancipació dels homes de raça negra de l’hegemonia dels de raça blanca per derivar posteriorment vers l’anticolonialisme i, finalment, la cooperació entre els països africans.
Protagonitzat a l’origen per antics esclaus de les Antilles i dels EUA, el 1900 Sylvester Williams introduí el terme i organitzà a Londres el primer congrés panafricanista El moviment reclamà per als pobles africans els principis de Thomas Woodrow Wilson Fins el 1945, el moviment celebrà congressos a París 1919, Londres 1921, Nova York 1927 i Manchester 1945, i donà lloc a dues concepcions antagòniques representades, respectivament, per Marcus Garvey i William EBDu Bois El primer preconitzava la separació de races i la idea d’una Àfrica unida i poblada exclusivament per negres,…
gihadisme
Política
Moviment fonamentalista islàmic que inclou grups i organitzacions islamistes partidaris d’un estat teocràtic regit per la xaria i que, a més, utilitzen la violència com a mitjà gairebé únic per a aconseguir-lo.
La designació, poc precisa però emprada abundantment en els mitjans de comunicació, té l’origen en la interpretació més bellicista del concepte alcorànic del gihad El gihadisme és el resultat de l’evolució d’alguns moviments del fonamentalisme islàmic sorgits al final del segle XIX i al principi del segle XX, com ara el salafisme o el wahhabisme , que propugnaven un “retorn a l’islam” com a reacció als canvis introduïts pel predomini occidental Generalment hom restringeix la designació a l’islam sunnita, bé que entre algunes organitzacions xiïtes, com ara Ḥizb Allāh, el recurs a la…
anarcosindicalisme
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicació laboral obrera i en la lluita per a la consecució de la revolució social.
La fusió del pensament bakuninista i l’acció societària a través dels sindicats obrers donà un primer moviment anarcosindicalista, fort especialment a la península Ibèrica Però fou amb la Confédération Génerale du Travail CGT, de França fundada el 1895 que l’anarcosindicalisme prengué una gran volada i perfilà els trets essencials de la seva doctrina apoliticisme acció directa segons la qual, els conflictes entre el capital i el treball havien d’ésser solucionats per negociació directa entre obrers i patrons, sense acceptar la mediació de l’estat o la dels organismes de conciliació social i…
occitanisme
Història
Política
Sociologia
Moviment polític i sociocultural desenvolupat a Occitània, que tendeix a la recuperació de la personalitat nacional, de la llengua, de les institucions i de les fonts de poder occitanes, en clara lluita contra la política francesa centralista i colonitzadora.
L’inici d’aquest moviment, bé que anterior a la Revolució Francesa, cal cercar-lo en els intents de creació, de primer, d’una federació oposada al centralisme de la Convenció revolucionària, i, més tard, en el desig d’una república federal enemiga de l’absolutisme jacobí, estesa de Lió a Bordeus Aquesta, però, no fou consolidada a causa de la defecció de la burgesia tolosana, que, durant els anys 1815-54, alhora que obtenia un ressorgiment econòmic, es deixà enlluernar per París, adoptà plenament la cultura francesa i s’allunyà de les forces populars, que manifestaven un ideal…
anarquisme
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina politicosocial que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparició de l’estat i de la propietat privada, que són considerats opressors i explotadors del poble.
Bé que Plató, Campanella, Thomas More, Mably i altres autors han estat considerats precursors de l’anarquisme, és William Godwin 1756-1836 el primer dels pensadors que hom pot considerar pròpiament anarquista, car rebutjà l’estat i la propietat privada, i propugnà una societat, a la qual calia arribar sense violències, on els béns serien repartits igualitàriament entre tots els homes Pierre Joseph Proudhon 1809-64 i Mikhail Aleksandrovič Bakunin 1814-76 són els dos teòrics de l’anarquisme més importants del segle XIX El primer d’ells fou traduït al castellà per Francesc Pi i Margall, i el…
trotskisme
Història
Política
Doctrina política que, dins el moviment comunista internacional, es declara seguidora de les tesis de Lev Trockij.
Punts doctrinals bàsics De fet, els partidaris de Trockij s’autonomenaren, inicialment, “bolxevics leninistes” o “marxistes revolucionaris”, i foren llurs adversaris qui els posaren el qualificatiu de trotskistes, el qual han acabat per assumir Els punts doctrinals bàsics del trotskisme són la teoria de la revolució permanent lligada a l’afirmació que la revolució socialista ha de tenir necessàriament un caràcter internacional la teorització de l’existència d’una casta burocràtica a l’URSS, que usurpa el poder obrer i arriba a la forma extrema de l’ estalinisme , i per a posar fi a la qual…
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…