Resultats de la cerca

Collaborà a L’Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Mayet És autor de nombrosos reculls poètics, entre els quals cal esmentar Primera volada 1893, Vidamor 1905, El llibre dels petons 1909 i Florida d’estels 1927 Escriví nombrosos sainets i peces curtes per al teatre, alguns dels quals en collaboració amb Santiago Rusiñol, i es destacà sobretot per les obres d’exaltació patriòtica, com Jordi Erín 1906, Els segadors de Polònia 1912, Sota el cel de la Pàtria 1916, El drap sagrat 1920 i Els esclaus de la terra 1933

Mestre d’obres de professió, fou membre de La Jove Catalunya, que celebrà amb poemes, i collaborà, entre altres publicacions, a “La Gramalla”, “Lo Gai Saber”, “Revista Literària” i La Renaixença , en la qual fou crític teatral amb el pseudònim Claret i Franc Guanyà premis en diversos certàmens literaris, i destacadament als Jocs Florals de Barcelona entre els anys 1873 i 1898, dels quals fou mantenidor el 1889 i el 1909 La seva poesia, amorosa o patriòtica, d’un abrandat to romàntic, fou recollida pòstumament a Flors i plors 1911 i a “Lectura Popular” 1915

Fou un dels fundadors del Centre Catalanista La Palmavera El 1906 assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a Barcelona, i de llavors ençà visqué al Principat, on féu amistat amb Josep Aladern, escriví articles i donà conferències sobre el fet alguerès El 1908 fundà la revista La Sardenya Catalana Part de la seva obra poètica, patriòtica i romàntica fou publicada a La Conquista de Sardenya Sàsser 1906 Algunes de les seves poesies, com Serenada , i l' Himne alguerès, foren musicades per Joan Pais i esdevingueren molt populars a l’Alguer

Element jove de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1796 i extinent coronel d’infanteria, es convertí en el principal cap liberal illenc de començ de segle Fou amic d’Isidoro de Antillón i cofundador de l’ Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Posteriorment fou cap superior polític de les Balears setembre del 1813-juny del 1814 Promogué la creació de la càtedra d’economia política 1814 de Palma Després de sofrir empresonament i desterrament, tornà a ésser cap superior polític durant el Trienni Liberal febrer del 1821-març del 1822

Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya des del 1933, fou regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell 1933-39 El 1937 fou nomenat president de la Federació de Municipis Catalans En acabar la Guerra Civil Espanyola, després de passar pel camp de concentració d’Argelers, s’exilià a Xile, on fundà una empresa vinícola A Santiago fou membre del Centre Català i de l’Agrupació Patriòtica Catalana, i un dels fundadors de l’editorial El Pi de les Tres Branques El 1959 publicà a Mèxic el Cant a la ciutat obrera , sobre el Sabadell natal

Cosí de Domènec Badia i Leblich, ingressà a l’orde caputxí, el 1802 se secularitzà i passà a ésser capellà militar Refugiat durant la guerra del Francès a Mallorca 1811, hi destacà per les idees constitucionalistes i collaborà en l’ Aurora Patriótica Mallorquina , i, sota el pseudònim MDB, publicà l’opuscle Un bosquejo de los fraudes que las pasiones de los hombres han introducido en nuestra santa religión 1813 En produir-se la reacció absolutista, la inquisició 1815 ordenà retirar les seves publicacions, i Badia s’exilià a França, on fou rector de Fontenay-sur-Loing

Fill de l’escriptor i erudit Lluís Cebrian i Mezquita i germà de l’escriptor  Lluís Cebrian i Ibor  Pertangué a Lo Rat Penat, de València, i conreà un tipus de poesia a la manera de Llorente, particularment de temàtica patriòtica  Participà en l’organització de la I Assemblea Regionalista valenciana 1907 i fou secretari de València Nova i president de la Joventut Valencianista 1914-1921 És autor de l’himne valencianista Vent de Ponent , publicat inicialment a La Veu de la Plana 1916, dels poemes Anacreòntica 1900 i Pàtria i entre els seus treballs d’investigació destaca l’obra Los fueros de…

Durant el trienni liberal dirigí el llatzeret de Maó i collaborà en el diari liberal Tertulia Patriótica Mahonesa Tot i això, anà al Principat amb cartes de recomanació com a reialista i la Regència d’Urgell li confià diverses missions, algunes a França Capturat pels liberals octubre del 1822, es digué espia liberal i féu delacions tan importants que el govern constitucional el premià en lloc de punir-lo, puix que permeteren de conèixer les vinculacions d’eclesiàstics de Maó, Barcelona i Vic fins i tot el bisbe mateix de Vic, R Strauch amb la Regència d’Urgell Mai no ha estat…

El 1720 ja era sacerdot i el 1752 canonge El 1720 escriví un Poema anafòric que consta de dotze descripcions de saraus celebrats en un palau del carrer de Montcada de Barcelona per les festes de Carnestoltes d’aquest any cada part té un metre diferent, el llenguatge és correcte i la versificació fàcil El 1740 era a Roma al servei del cardenal Colonna i escriví un extens poema, també de caràcter festiu, i a vegades obertament satíric, sobre la mort del papa Climent XII i l’elecció de Benet XIV Tanmateix, el final constitueix un cant d’exaltació patriòtica d’un gran interès Fou publicat el 1971

De família napolitana, anà a viure de jove a l’Alguer És conegut pel pseudònim de Ramon Clavellet Fou un dels fundadors del Centre Catalanista La Palmavera El 1906assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a Barcelona, i de llavors ençà visqué al Principat, on feu amistat amb Josep Aladern, escriví articles i feu conferències sobre el fet alguerès El 1908 fundà la revista “La Sardenya Catalana” Part de la seva obra poètica, patriòtica i romàntica fou publicada a La Conquista de Sardenya Sàsser 1906 Algunes de les seves poesies, com Serenada i l’ Himne alguerès , foren…