Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
dret mercantil
Economia
Dret
Dret mercantil
Conjunt de normes destinades a regular l’organització i actuació dels operadors del mercat així com el marc i incidències de llur activitat.
El dret civil li ha servit de fonament principal i, a mesura que l’estructura socioeconòmica capitalista s’anà imposant, adquirí una independència i un contingut jurídic propis i serví de vehicle necessari per a l’expansió de la nova societat en lluita contra els obstacles feudals En una primera fase, a la baixa edat mitjana, fou un dret vinculat a una classe determinada els comerciants Posteriorment, i a partir del model francès creat per la Revolució Francesa, hom tendeix tendeix a construir el dret mercantil sobre l’acte de comerç, tot fent abstracció que fos o no comerciant la persona que…
lletra de canvi
Economia
Història
Dret mercantil
Document mercantil utilitzat com a instrument de crèdit o mitjà de pagament, en virtut del qual una persona (lliurador) mana de pagar a una altra (lliurat) una certa quantitat a l’ordre d’una tercera persona (prenedor), que pot ésser el mateix lliurador, en el lloc i el temps convinguts.
La lletra de canvi, que hom estén en paper imprès i timbrat, de la classe i la categoria que corresponguin, ha de complir i ha de fer constar uns requisits determinats ha de detallar la data i el lloc en què és lliurada, la data de pagament quan hi consta també el lloc hom parla de lletra domiciliada , així com la identificació de tots els subjectes implicats en la lletra i la signatura del lliurador Pot ésser nominativa o al portador, i el terme de venciment pot ésser variable, bé que breu por ésser girada a la vista, a un terme vista, a una data, a un terme data, etc El titular de la lletra…
lliurecanvisme
Economia
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions afavorint la producció interior o obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors domèstics.
Ataca l’existència d’aranzels, les restriccions quantitatives i d’altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l’existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris Al segle XVII fou usat per a indicar la lliure entrada als gremis i companyies de comerç i més tard com el dret de mercadejar a l’estranger al marge de les companyies El lliurecanvisme prengué cos durant el segle XVIII per mitjà de la fisiocràcia laissez faire, laissez passer, le monde va par lui-même i d’Adam Smith, que establiren que la divisió internacional del…
cafè
© Fototeca.cat
Art
Economia
Establiment on hom serveix la beguda anomenada cafè
, i també licors, refrescs, etc.
L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del s XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan s XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el de la Comédie…
cambra de comerç
Economia
Dret
Corporació de dret públic que agrupa les empreses per a la defensa i la promoció de llurs interessos.
Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions, tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per a gestionar serveis públics i ofereixen serveis directament a les empreses La denominació de cambra de comerç aplicada a aquest tipus d’institució és d’origen francès Creada la de Marsella el 1599 i la de Dunkerque el 1700, Lluís XIV dotà aquesta institució d’un estatut nacional 1701, a partir del qual s’estengueren per tot l’estat Suprimides durant la Revolució 1791, foren restablertes durant el Consolat El darrer terç del segle XVIII, el títol…
assegurança
Economia
Contracte aleatori, de caràcter onerós la finalitat del qual és la cobertura d’un o més riscs determinats pel cas de què s’esdevingui el sinistre
.
L’assegurança es proposa de donar seguretat contra el risc, però sense que aquesta seguretat pugui ésser obtinguda per la supressió directa de la situació o de l’esdeveniment temuts, sinó tan sols per la certesa que, quan es produiran, hom podrà disposar d’un valor econòmic que el compensi Hi ha vestigis remotíssims d’institucions que, en un sentit ampli del concepte, poden ésser qualificades d’assegurances a Egipte obrers de les piràmides, a Babilònia codi d’Hammurabi, a Grècia, a Roma i a d’altres pobles de l’antiguitat Però l’origen de l’assegurança, en un sentit més estricte, cal cercar-…
banca
Economia
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner dipositat en el…
transport
Economia
Transports
Activitat que proporciona els mitjans per a efectuar el transport de persones o de coses.
En un sentit ampli hom pot considerar transport el trasllat de gas, d’electricitat o d’aigua des del punt de producció o d’origen fins al punt de consum, o el del mineral des de la mina a la fàbrica on serà emprat com a primera matèria, o àdhuc la transmissió de notícies El transport és pràcticament inseparable de la producció i de la distribució Des del descobriment de la roda fins a l’aparició de la primera locomotora, al començament del segle XIX, el transport per terra romangué en un estat tan rudimentari, que, de fet, no presentava cap suport al comerç ni, com a conseqüència, a la…
economia
Economia
Ciència que té per objecte l’anàlisi de la realitat econòmica, és a dir, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus, reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic.
L’Economia pertany al grup de les ciències socials El seu objecte d’estudi és l’administració d’uns recursos escassos que poden tenir usos alternatius, i la seva finalitat és trobar la forma més satisfactòria de resoldre els problemes generats en el procés de producció i distribució La Teoria Econòmica és l’eina que permet ordenar les observacions dels fets econòmics amb la finalitat d’explicar de quina manera estan relacionades, hom utilitza models econòmics com una simplificació que permet entendre el funcionament de la realitat A partir d’aquest coneixement hi ha la possibilitat d’influir…