Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana
Medicina
Reunions professionals de metges dels Països Catalans celebrades entre el 1913 i el 1936.
El primer congrés Barcelona, juny del 1913, que aplegà més de cinc-cents participants, fou organitzat per l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, per iniciativa de Manuel Salvat i Espasa i d’Enric Ribas i Ribas El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats tifoide complicacions sèptiques dels traumatismes Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos El segon Barcelona, juny del 1917 fou presidit per Joan Freixas i Freixas Hi foren…
Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya
Recull de personatges i esdeveniments rellevants de l’Església catalana.
És una obra en tres volums dirigida per Ramon Corts, Joan Galtés i Albert Manent, que consideren aquest diccionari com un graó vers una història general de l’Església catalana, projecte nascut al Primer Congrés d’Història de l’Església Catalana 1993 Té més de 400 entrades i hi han collaborat més de 200 persones Ofereix dades sobre persones i entitats religioses i també sobre matèries, fets històrics i moviments que s’han produït en el marc de les set diòcesis de la Tarraconense Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tarragona, Tortosa i Vic, de la de Barcelona i de la d’Elna-Perpinyà…
confraria de la Sang
Associació piadosa destinada a venerar la sang de Crist, erigida al segle XIV i reconeguda per Roma el 1341.
S’estengué ràpidament per tot l’Occident cristià, sobretot a les ciutats importants Totes les confraries participen de les gràcies espirituals de l’arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist A Barcelona fou establerta el 1547 a la capella del Santíssim o de la Sang de l’església del Pi o de Santa Maria dels Reis, i tenia un local a la casa de la Sang de la plaça del Pi El 1864 s’uní a la confraria la Germandat de Pau i Caritat per a auxiliar els condemnats a mort fins al moment de la seva execució A Perpinyà fou instituïda l’11 d’octubre de 1416 a l’església de…
Nostra Parla
Entitat fundada vers el 1916 per catalans balears, rossellonesos i valencians, sobretot per impulsar la unitat de la llengua catalana.
Fou presidida, honoràriament, per AGuimerà, i de fet, per Jaume Bofill i Mates després per Nicolau d’Olwer, amb JMde Casacuberta com a secretari després, Raimon Negre i Balet Tingué delegacions en nombroses localitats, i amb l’ajut de comissions de mestres organitzà cursos de gramàtica catalana, convocà un concurs per a nomenar professors de català 1921 i establí la Diada de la Llengua Catalana, que s’havia de celebrar per cap d’any al Parc de la Ciutadella de Barcelona Muntà comissions per a retolar el comerç en català i per a la catalanització del cinema Tingué com a òrgans Ofrena 1917,…
Arrels
Entitats culturals i cíviques
Lingüística i sociolingüística
Ràdio i televisió
Associació cultural creada a Perpinyà l’any 1981 per promoure la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord.
Originada com a dissidència de La Bressola , el 1981 obrí, per primer cop a la Catalunya del Nord, una escola privada amb classe de primària exclusivament en català, sota la direcció de Laura Manaut, i, també, una radioemissora Ràdio Arrels que emet diàriament programes de temàtica diversa en català Ràdio Arrels, que feu la primera emissió el 30 de maig de 1981, l’any 2016 signà un conveni amb Catalunya Ràdio pel qual emetia alguns programes d’aquesta emissora El 2022 fou guardonada amb el premi Martí Gasull
Federació Socialista dels Pirineus Orientals
Història
Federació creada a Perpinyà el 1895 per solidaritzar-se amb les reivindicacions dels partits obrers francesos i dels congressos socialistes internacionals.
S'adherí al Parti Ouvrier, de Jules Guesde El seu òrgan fou Le Républicain
Museu Jacint Rigau
Museu
Museu de Perpinyà, situat en un edifici construït (1760-62) pel mariscal De Mailly per tal d’acollir-hi la universitat.
El palau, de rajoles i d’estil antic, serví de primer per a exposar les colleccions del marquès de Villeneuve-Bargement —prefecte del departament—, el 1820 Més tard l’artista PFCapdebós, el veritable fundador, l’obrí al públic 1833 amb les seves colleccions, comprades posteriorment per la vila, la qual ha anat fent adquisicions El 1842 dues ales del museu eren dedicades a la història natural —secció posteriorment traslladada a un edifici proper— Martí Vives modernitzà el museu 1955-57, que conté obres de Jacint Rigau El Crist expirant, 1696 El cardenal de Bouillon obrint la porta santa ,…
concili de Pisa
Concili celebrat a Pisa (1409), convocat pels cardenals com a reacció al de Perpinyà, celebrat per Benet XIII
(novembre del 1408).
Hi foren deposats Benet XIII i Gregori XII i hi fou elegit Alexandre V El concili durà del 25 de març fins al 7 d’agost i celebrà 23 sessions La convocatòria fou l’aplicació de la teoria conciliarista conciliarisme per posar fi al Cisma d’Occident L’ambaixada de Benet XIII, enviada per negociar el seu reconeixement, era formada per l’arquebisbe de Tarragona, el governador de Catalunya Guerau de Cervelló, Esperandéu Cardona, Vidal de Blanes i Pere Barret, i no obtingué cap resultat S'adheriren al concili França, Navarra, Milà i part d’Alemanya, que acceptaren el nou papa A partir d’aquest…
Centre d’Estudis Històrics Internacionals
Organisme universitari fundat a la Universitat de Barcelona el 1950 amb el propòsit de renovar i estructurar la investigació històrica, amb una atenció preferent als Països Catalans, i aprovat oficialment el 1955.
En fou fundador i primer director Jaume Vicens i Vives Posteriorment n'han estat directors, entre d’altres, Emili Giralt 1975-88 i, des d’aquest any, Rafael Aracil Comprèn tres seccions d’investigació d’Història de la Dona, dels Moviments Socials i de la Història Rural Organitza congressos i cicles de conferències i publica monografies i revistes, com ara l’important repertori bibliogràfic “Índice Histórico Español”, “Estudios de Historia Moderna” 1951-60 i “Estudis d’Història Agrària”, i una bibliografia sobre El franquisme i l’oposició una bibliografia crítica 1939-1975 1981 El 1982…
Gualbes
Llinatge patrici d’origen incert que habitava a Barcelona des del primer terç del segle XIV.
Inicià el camí de l’alta burgesia amb activitats comercials com la draperia i la mercaderia, la marineria i la banca molt potent, que perdurà fins el 1406 Ponç, Joan, Manuel, Francesc, Jaume —aquest, associat amb Eimeric Dusai, obtingué de Pere II l’administració de la seca de Perpinyà— i Nicolau Gualbes , fill de Ferrer Gualbes , que fou batlle durant les revoltes del 1391 contra el call i tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia La banca Gualbes tenia també interessos comercials a les Balears, Saragossa i Perpinyà Uns altres membres exerciren aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina