Resultats de la cerca

Conegut des del s VIII aC i governat per reis o bé per sacerdots anomenats mukarrib , la seva capital fou Mā'rib i, posteriorment, Ẓufā Desenvolupà un ric comerç especialitzat en encens, pedres precioses, or i espècies Enfrontat sovint amb els estats veïns de Petra i Etiòpia, passà a formar part del món islàmic a mitjan s VII dC

Els seus principals instruments de recerca són els anells de collisió DORIS electrons-positrons, de 5,8+5,8 GeV en funcionament des del 1974, el PETRA electrons-positrons, de 23+23 GeV, en funcionament des del 1978, el sincrotró DESY i l’acumulador de positrons PIA Hom hi construeix l’anell de collisió HERA electrons-protons, de 30+820 GeV, que entrarà en funcionament la dècada dels noranta

Poble nòmada, els seus orígens són obscurs Se sedentaritzà al voltant de nuclis urbans Petra, Hegra, on constituí importants centres mercantils que el portaren a dominar les rutes comercials que anaven des d’Aràbia fins a la mar Roja a la fi del segle IV aC Assimilats dins l’imperi Romà 105 dC, els nabateus perderen llur prestigi comercial enfront de l’expansió dels palmirencs

Antiga església del lloc de Peracalç villa Petra Calce , 928, era situada a la riba esquerra de l’Aglí, a prop de la carretera de Salses a Perpinyà L’ “ecclesia S Jacovi de Peracaus” apareix documentada per primera vegada el 1334 Ha desaparegut totalment, com la localitat i el pont del mateix nom “pons de Pera e caus, vocatus de Sant Jacme, qui antiquitus erat in Aglino” , 1455

Antiga domus o casa forta Petra-Alba , el 1316, situada a la vall del Congost, prop, de la N-152 i d’una moderna zona residencial És un casal que conserva un sector gòtic, bé que molt alterat perquè sofrí incendis el 1476 i el 1654 Des del segle XVII pertanyia als Bru i de Fivaller, refosos avui amb els comtes d’Alba de Liste, actuals propietaris del casal

Organitzà i dirigí les expedicions arqueològiques més importants a Turquia Priene, 1895-99 Milet, Dídima i Samos, 1899-1911 Pèrgam, 1927, etc i en tingué cura de la publicació Estudià també els monuments de Petra i de la península del Sinaí i els palaus de Bizanci Fou director de la secció d’antiguitats dels Staatliche Museen de Berlín 1911-31 i president del Deutsches Archäologisches Institut 1932-36, i fundà el Pergamonmuseum de Berlín 1930

En una primera època, fins al 1938, predominà la part escrita i hi dibuixaren Urda i Niel En una nova etapa, a partir del 1947, s’hi incorporaren nous dibuixants que crearen els personatges més representatius de la historieta illustrada espanyola de postguerra Escobar Zipi y Zape, Carpanta, Petra, Cifré El repórter Tribulete, Peñarroya Don Pío, Gordito Relleno, Vázquez Las hermanas Gilda, Jorge Doña Urraca, Conti Carioco, Martz Schmitz El Doctor Cataplasma i posteriorment, amb molta força, Ibáñez Mortadelo y Filemón

Collaborà a “En Patufet”, “Virolet” i “L’Esquella de la Torratxa”, i també a “TBO” i al madrileny “Gutiérrez” El 1938 fou un dels creadors del personatge Joan Milhomes, de dibuixos animats, gènere que continuà conreant després La seva tasca principal es desenvolupà a “Pulgarcito” de Barcelona, on creà personatges com “Carpanta”, “Zipi i Zape” o la minyona “Petra”, que de manera amable reflectien certs trets de la societat de la postguerra Estrenà diverses comèdies, entre les quals Assaig general 1957

Juntament amb Meritxell Gómez, la seva segona parella de ball, fou subcampió d’Espanya en la modalitat estàndard 2000 En la mateixa modalitat, es proclamà campió d’Espanya 2006, 2009 i de Catalunya 2009, i fou semifinalista en el Campionat del Món de la Federació Internacional de Ball Esportiu IDSF amb la seva nova parella, Petra Cernáková Eslovaca de naixement, li va fer conèixer els mètodes d’entrenament centreeuropeus, que intenta introduir a Catalunya i a Espanya a través de la seva escola a Girona

Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…