Resultats de la cerca

Són ropalòcers papallones diürnes de vol lent i marcat dimorfisme sexual Les erugues s’alimenten preferentment de crucíferes, per les quals poden constituir plagues agrícoles, com s’escau amb el cuc o papallona de la col Pieris brassicae La família consta d’unes 1600 espècies, de les quals 45 viuen a Europa i 21 als Països Catalans, on són conegudes amb els noms de blanquetes i groguetes

Es nodreix de les fulles de la col, i provoca grans destrosses en colars i altres camps d’hortalisses semblants

Les erugues presenten tres parells de potes toràciques i quatre o cinc parells de potes abdominals proveïdes de ventoses posseeixen mandíbules que usen activament per a alimentar-se de vegetals Constitueixen l' estadi de creixement durant el qual l’animal emmagatzema reserves energètiques que li permetran de realitzar els processos de transformació fins a convertir-se en papallona insecte adult Les erugues passen per quatre o cinc fases, separades per mudes l’última muda dóna lloc a la crisàlide Moltes erugues, abans de crisalidar-se, construeixen un embolcall pupal amb el fil de seda que…

La papallona abella és el sèsid Sesia apiformis , que mimetitza l’himenòpter la papallona de la calavera , anomenada també papallona de la mort o cap de mort o borino negre, a Mallorca, és l’ esfíngid Acherontia atropos la papallona o cuc de la col Pieris brassicae , del nap Pnapi i del rave Prapae són els pièrids denominats popularment blanquetes o groguetes la papallona de l’arboç és el nimfàlid Charaxes jassius , el lepidòpter diürn més gros d’Europa La papallona colibrí , coneguda també com bufaforats, borinot moro o ros i mosca boja, és l’esfíngid Macroglossum…

Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una mica compactes i…

Hom utilitza sovint les denominacions macrolepidòpter i microlepidòpter per a designar respectivament les papallones grosses de 2-3 cm o més i les papallones petites de 2-3 cm o menys Tenen les quatre ales i la major part del cos cobertes d’escates, sovint molt acolorides El cap, petit, conté nombrosos òrgans els ulls composts, els palps, les antenes amb què els mascles capten les feromones de les femelles i l’espiritrompa, amb la qual xuclen el nèctar i d’altres sucs vegetals i, en fer-ho, traslladen el pollen, adherit al seu cos, d’una flor a una altra pollinització creuada La fase larval…

Característiques del grup L’ordre dels lepidòpters el formen les anomenades papallones El fet de tractar-se dels insectes més vistents ha contribuït a fer-los força populars i a ésser coneguts i colleccionats per molta gent, i fins a ésser criats cucs de seda però les arnes que es menjen la roba, la farina i la cera, el cuc de la col, el del blat, el barrinador de l’arròs, la tinya de la patata, el corc de les pomes i, també, la processionària que infesta els nostres boscos de pins, també són lepidòpters Veiem doncs, que l’àmbit d’aquest ordre és gran i, per tant, complex, i això fa que en…

Insectes d’interès en agronomia o en silvicultura Dues espècies d’insectes causants de plagues importants al nostre país, ambdós lepidòpters a l’esquerra el cuc o corc de la fruita Carpocapsa pomonella , o corc de les peres i les pomes, que ataca també presseguers, albercoquers i pruneres, i a la dreta, una galeria construïda pel barrinador de la fusta Zeuzera pyrina , que viu als avellaners i també als fruiters Rafael Campillo i Mariano Rojo Si és elevat el nombre d’insectes amb interès mèdic i veterinari, encara n’és més el dels insectes que incideixen sobre els boscos i els conreus La…

Els himenòpters constitueixen un ampli ordre d’insectes pterigots lliures, socials o paràsits, dels quals s’han descrit fins ara un total de 280 000 espècies Alguns dels seus representants són molt coneguts tots hem vist les abelles recollectant el nèctar de les flors, o hem observat files de formigues transportant el menjar als seus nius subterranis, o fins i tot hem sentit les doloroses picades que produeixen les vespes No obstant això, aquestes tres formes esmentades són les menys abundoses en espècies d’aquest ordre El gran nombre d’espècies existent, així com les seves diferents…