Resultats de la cerca

El seu fundador fou Joan Piferrer i Bachs  Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental, 1676 - Barcelona, 1750, que deixà el negoci a la seva vídua, Teresa Pou, i aquesta al seu fill Tomàs Piferrer i Pou Barcelona 1715 - 1775, que des del 1763 tingué a càrrec seu la impressió de la Gazeta de Barcelona i detingué el títol d’“impressor de sa majestat”, així com el d’impressor del Sant Ofici A la seva mort, se’n feu càrrec la seva vídua, Eulàlia Macià, amb ajuda d’un administrador, Joan Sallent  Joan Francesc Piferrer i Macià Barcelona 1771 - , assumí el negoci…

Fou un dels migfondistes de referència a l’Estat en la dècada de 1930 i principi de la de 1940 Aconseguí dinou títols de campió de Catalunya cinc en 1500 m 1932, 1934, 1945, 1936, 1940, nou en 800 m 1933, 1934, 1936, 1940-45 i cinc en 400 m 1941-45 En el seu palmarès també hi destaquen onze títols estatals set en 800 m 1933, 1934, 1936, 1940-43, tres en 1500 m 1934, 1936, 1940 i un en 400 m 1941 Durant aquest període establí diversos rècords catalans i estatals en les tres distàncies i també en la milla, els 2000 m i els 4 × 800 m Competí pel Futbol Club Barcelona 1932-36, 1941, però també ho…

De família molt humil, pogué estudiar al collegi de Sant Pau del Camp i es graduà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Fou bibliotecari de la biblioteca de Sant Joan i, poc abans de morir, guanyà una càtedra de l’institut La seva vida, curta i malaltissa, estigué sempre marcada per contrarietats econòmiques, sentimentals i polítiques, que el limitaren professionalment Collaborador d' El Vapor , la seva obra més important fou la iniciació dels Recuerdos y bellezas de España , illustrats per F X Parcerisa compongué dos volums sobre Catalunya —el segon acabat per F Pi i Margall—…

Vida i obra Fill d’una família de menestrals, el seu pare era mestre veler i ell mateix exercí l’ofici durant algun temps La mort del seu pare feu que hagués de treballar des de molt jove per mantenir la família Piferrer estudià francès i matemàtiques a les escoles de la Junta de Comerç i a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i filosofia al collegi de Sant Pau del Camp, amb uns resultats acadèmics brillants A la Universitat de Barcelona cursà dret, però el seu objectiu fou sempre la literatura Visqué amb angoixa i preocupació les estretors pecuniàries, els drames…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, fou bibliotecari de la Biblioteca de Sant Joan Tingué amb la música una relació marginal, reflectida principalment en la seva tasca de crític musical i de teatre en revistes i diaris, com el "Diari de Barcelona" o "El Guardia Nacional", on comentà sobretot obres del seu temps, com La Fattuchiera , de Vicenç Cuyàs Piferrer és conegut per ser l’introductor del Romanticisme anglogermànic a Catalunya mitjançant la seva pròpia poesia, els seus llibres de viatges i la traducció del llibre de W Scott The Lay of the Last…

Vida i obra De família humil de menestrals, quedà orfe de molt jove i hagué de compaginar els estudis a la Junta de Comerç, a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, al collegi de Sant Pau del Camp i a la Universitat de Barcelona on obtingué els graus de batxiller en dret i en filosofia i lletres amb diverses ocupacions per a atendre la seva problemàtica família, limitat molt aviat per greusproblemes de salut Obtingué també una bona formació musical S’implicà amb convicció en els fets revolucionaris de l’estiu del 1835, tot rebutjant-ne la utilització que en feren alguns sectors socials…

Estudià lletres a París i Madrid, on s’establí i es dedicà a l’ensenyament d’idiomes posteriorment residí a Tolosa Llenguadoc És autor de nombroses obres didàctiques, com Tableau de littérature espagnole depuis le XIIe siècle 1845, El idioma francés puesto al alcance de todos 1846, de filosofia i especialment de genealogia i heràldica Tratado de heráldica y blasón 1853, reeditada moltes vegades, Nobiliario de los reinos y señoríos de España 1855-60, Trofeo heroico 1860, Diccionario de la ciencia heráldica 1861 i Archivo heráldico 1863