Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
baronia del Pujol de Planès
Història
Títol concedit el 1901 a Maria del Consol de Grassot i Cibat, filla del senyor del Pujol de Planès.
Única titular
Camps Catalàunics
Història
Planes de Xampanya que habitaven els catalàunics.
El 451 hi fou derrotat al Camp Mauríac Àtila per les forces aliades dels romans, visigots, francs i burgundis comandades pel general romà Aeci i el rei visigot Teodoric
Digitext
Revista digital en català creada pel programa L’Altra Ràdio, de Ràdio 4, l’any 1986.
Digitext es distribuïa als usuaris d’ordinadors domèstics telemàticament, mitjançant l’FM, i permetia enviar informacions de tota mena En el temps aproximat d’un minut es radiava la revista digital, en llenguatge d’ordinadors, que els oïdors, bé fos directament del seu receptor o enregistrant-lo prèviament en una casset, havien de carregar en el seu ordinador domèstic Una vegada carregat el programa digital, enviat per Ràdio 4, hom podia llegir les diverses planes, com si es tractés d’una revista a tot color Es feren emissions de Digitext per als ordinadors Spectrum, Commodore, MSX i Amstrad…
marquesat de la Tranquil·litat
Història
Títol concedit el 1833 al general Francesc Dionís de Vives i Planes
.
La seva denominació fou canviada per la de comtat de Cuba en lliurar-li, el mateix any, el reial despatx
El Día Gráfico
Periodisme
Diari barceloní del matí, lerrouxista, propietat de Joan Pich i Pon.
Sortí del 1913 al 1939 Fou el primer a publicar planes en rotogravat Acollí Eugeni d’Ors quan sortí de “La Veu de Catalunya”
Scriptorium
Publicacions periòdiques
Revista mensual, editada i impresa a Ripoll per Daniel Maideu i Auguet, que sortí des del gener del 1923 fins al maig del 1936, dedicada especialment a literatura i folklore.
Tomàs Raguer i Fossas en fou el director i l’ànima Era una revista de categoria inspirada en l’ideari nacionalista del grup d’Acció Catalana Constava de dotze planes
Euzkadi
Diari dels nacionalistes bascs, editat a Barcelona del 16 de juny al 31 d’agost de 1938.
Es proposava d’informar sobre la guerra civil als refugiats d’Euskadi Imprès als tallers de La publicitat , tenia quatre planes, tres redactades en castellà i la darrera en basc També publicà notes en català
El Be Negre
Setmanari
Setmanari satíric barceloní (1931-1936), inspirat en el francès Le Canard Enchaîné
.
Editat per Màrius Gifreda , fou dirigit per Josep Maria Planes , i artísticament, durant un quant temps, per Valentí Castanys El seu to indiscret, mordaç, sarcàstic i fins provocador correspon a una època d’àmplies llibertats polítiques Bé que gairebé totes les collaboracions eren sense signar, en foren redactors principals Rossend Llates , Àngel Ferrant , Joan Cortès , Carles Sindreu , Just Cabot , Manuel Amat i Josep Maria de Sagarra , que hi publicava sobretot uns versos satírics molt personals Les caricatures eren arma de crítica i complement valuós de les sàtires i paròdies en prosa o…
Lectura Popular
Literatura catalana
Disseny i arts gràfiques
Col·lecció literària d’autors catalans contemporanis, editada per La Ilustració Catalana i dirigida per Francesc Matheu.
Cada quadern —de 32 planes i modesta presentació— era dedicat a un autor, del qual es publicava el retrat, la biografia —redactada a vegades pel mateix autor— i una antologia de l’obra En foren publicades 364 —enquadernables en 21 volums—, que aparegueren setmanalment, des del maig del 1913 al maig del 1921 La collecció —en la qual no volgueren entrar alguns dels discrepants ortogràfics de Matheu— optà per donar un panorama literari complet, en detriment d’una selecció estètica exigent
Homenots
Sèrie de més de cinquanta semblances publicades per Josep Pla entre el 1958 i el 1962 (Editorial Selecta) i, en 1969-74, dins les obres completes definitives (Editorial Destino).
Són retrats literaris in extenso , amb materials biogràfics i de l’època Tenen una mitjana de quaranta planes impreses i un to no acadèmic, viu i anecdòtic Els millors són els que ha conegut molt directament d’altres, de valor desigual, es basen en una enquesta Hi ha escriptors, polítics, artistes, científics, personatges pintorescs o d’abast local, des de Xènius, Carner, Maillol i Fuster a Coromines, Blasco i Ibáñez, Nin o Coll i Rigau El mot homenot per a Pla equival a figura de relleu