Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Usedom
© Oficina de Turisme de Polònia
Illa
Illa de la mar Bàltica, al golf de Pomerània, entre la badia de Szczecin i la Bàltica, separada de la terra ferma per la desembocadura del Peene.
Té 445 km 2 Des del 1945 és dividida entre la República Democràtica Alemanya, República Federal Alemanya després de la reunificació i Polònia, la qual en posseeix 90,8 km 2 El centre principal és Swinoujście, avantport de Szczecin És zona d’estiueig
Silèsia
© Oficina de Turisme de Polònia
Història
Regió històrica de l’Europa Central, entre el vessant nord-est dels Sudets i la conca superior de l’Oder, actualment dins els límits de l’estat polonès, llevat d’una petita part, que pertany a Txèquuia, on forma part de la Moràvia Septentrional.
Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic El 1335,…
Warmia
© Oficina de Turisme de Polònia
Geografia històrica
Regió històrica, una de les de l’antiga província alemanya de la Prússia Oriental.
Fou conquerida per l’orde Teutònic, que el 1243 hi creà un bisbat, els titulars del qual residiren habitualment a Lidzbark Warmiński Arran de la pau de Toruń 1466, la major part de Warmia es reincorporà al regne polonès fins el 1771, que el primer repartiment de Polònia l’atribuí a Prússia Els tractats de Versalles 1919 establiren que la sort de Warmia i Mazúria, disputades per Polònia i Alemanya, fos decidida per un plebiscit ambdues regions, força germanitzades, es decantaren cap a Alemanya juliol del 1920 L’any 1945 el centre i el sud de Warmia passaren a …
Pomerània
© Oficina de Turisme de Polònia
Geografia històrica
Regió del litoral bàltic de límits fluctuants en el curs del temps, entre Prússia, a l’E, i Mecklemburg, a l’W.
Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès La zona inclosa dins l’…
línia Curzon
Geografia històrica
Frontera proposada pel ministre d’afers estrangers britànic George Curzon arran de l’armistici entre Polònia i l’URSS (1920).
Bé que no fou acceptada per la vencedora Polònia, que per la pau de Riga 1921 s’annexà un extens territori a l’E de la línia, a la conferència de Jalta febrer del 1945 fou recuperada per les potències aliades, i confirmada per Polònia i l’URSS en el tractat de Moscou agost del 1945 Amb petits canvis posteriors 1951, és la vigent actualment, si bé després de la desaparició de l’URSS 1991 separa Ucraïna i Bielorússia de Polònia
línia de l’Oder-Neisse
Geografia històrica
Frontera entre Alemanya i Polònia determinada per les potències aliades al final de la Segona Guerra Mundial, per la qual es transferia a Polònia una extensa secció de territori alemany.
A la conferència de Jalta les tres majors potències aliades acordaren de fer recular la frontera oriental polonesa amb la Unió Soviètica cap a l’W, situant-la aproximadament a la línia Curron, però aquesta rectificació significava una pèrdua substancial de territori polonès Acabada la guerra, l’exèrcit soviètic havia ocupat totes les terres situades a l’E de la línia de l’Oder-Neisse i la seva administració fou transferida a les autoritats del govern polonès provisional, la qual cosa provocà la més enèrgica protesta per part de les potències occidentals Aquest afer es convertí en un dels…
Sudets
Serralada
Serralada del centre d’Europa, entre els estats de Polònia i de Txèquia, que constitueix la vora nord-oriental de Bohèmia.
És formada per un conjunt de blocs granítics que foren modelats pel glacialisme S’estén des de l’alta vall del Neisse fins a la conca d’Ostrava, i el cim més alt és el Śnieżka 1602 m És una regió forestal i minera, amb jaciments de carbó, coure, ferro i níquel Hi ha indústries importants a Wałbrzych i Kłodzko Polònia i a Liberec Bohèmia Turisme
Podòlia
Vall
Regió històrica que s’estén entre la vall del Dnièster i el curs superior del Bug.
És un altiplà molt frondós solcat de petites valls Dominada pels tàtars en esfondrar-se el regne de Kíev, fou lituana a partir del 1370 aproximadament Més tard, estigué dividida entre Lituània i Polònia, fins a esdevenir totalment polonesa el 1569 Fou dominada pels turcs del 1672 al 1699 A la primera partió de Polònia, hom annexà a Àustria la part occidental, i, a la segona i tercera partions, la part oriental fou integrada a Rússia El 1918 la part austríaca tornà a Polònia Pertany enterament a Ucraïna des de la Segona Guerra Mundial
Oder
Riu
Riu d’Europa, tributari de la mar Bàltica (912 km de longitud i 18.000 km2 de conca).
Neix a l’extrem sud-oriental dels Sudets, al peu de l’Oderské, a Txecoslovàquia, on rega la Moràvia Septentrional, i passa per Ostrava, aigua avall de la qual entra a Polònia, que recorre de SE a NW Rega la baixa Silèsia, passa per Breslau i, pocs quilòmetres abans d’Eisenhüttenstadt RDA, rep el Neisse de Lusàcia, afluent principal per l’esquerra, i des d’aquesta confluència serveix de límit fronterer entre Polònia i la República Democràtica Alemanya, fins poc abans de desembocar al golf de Szczecin, a través d’un delta llarg i estret Passa per Frankfurt de l’Oder i…
Smolensk
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Port fluvial al curs superior del Dnièper, conserva a la riba dreta l’antic nucli emmurallat i, a banda i banda, els nous suburbis, de carrers amples i amb nombrosos jardins Centre industrial indústries metallúrgiques i indústria lleugera, proporciona el 40% de la producció industrial de la regió Hi ha instituts i escoles d’ensenyament mitjà especial, museus i teatres Nus ferroviari, enllaça amb Moscou, amb Leningrad, amb les repúbliques bàltiques i amb Polònia Capital de la tribu eslava dels krivitxos, centre de comunicacions molt actiu als s IX-XI, tingué un desenvolupament…