Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Provins
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Marne, França.
La ciutat alta és en un promontori que domina el riu Durteint i conserva muralles dels s XII-XIV, amb la Tour de César i nombroses cases medievals la ciutat baixa conserva les esglésies de Saint-Ayoul s XI-XIII i de Sainte-Croix s XVI És un centre turístic i comercial
Louis Farabeuf
Cirurgià i anatomista francès.
Estudià medicina a Provins i fou professor d’anatomia a la facultat de medicina de París 1886 i membre de l’Académie Française de Médecine Féu estudis sobre les amputacions i l’obstetrícia, i ideà la simfisiotomia, operació per a facilitar el part normal
trouvère
Literatura
Nom genèric que prengueren els poetes lírics cortesans en llengua d’oïl, des del final del s. XII fins al començament del XIV, imitant el nom de trobaire (en cas oblic trobador) dels poetes en llengua d’oc, dels quals prengueren l’estrofisme, l’estil i una gran part del contingut.
Hom considera que els primers trouvères d’obra coneguda són Chrétien de Troyes, Guiot de Provins i Huon d’Oisy Els més notables són Gace Brulé, Conon de Béthune, el Châtelain de Coucy, el rei Teobald de Navarra, Hugues de Berzé, Jean Bodel i el grup d’Arràs, etc La seva poesia és essencialment un art en el qual predomina la forma Entre els trouvères figura un “Rois d’Aragon”, que ha d’identificar-se amb Charles de Valois, proclamat rei d’Aragó pels francesos que envaïren Catalunya el 1185
Edmond Isidore Étienne Nocard
Microbiologia
Veterinària
Veterinari i microbiòleg.
Collaborador de Pasteur, descobrí nombrosos microorganismes agents de malalties animals i, juntament amb Bernhard Bang, generalitzà l’ús de la tuberculina com a mitjà de diagnosi precoç de la tuberculosi dels bòvids
Jean-Pierre Vernant
Filosofia
Historiador i antropòleg francès.
Especialista en la Grècia clàssica, desenvolupà —influït per Claude Lévi-Strauss— diversos estudis sobre la mitologia grega des d’un punt de vista estructuralista Entre altres qüestions, analitzà la relació entre el pensament mític, el pensament racional i la democràcia El 1984 obtingué el títol de professor honorari del Collège de France Entre les seves obres cal esmentar Les origines de la pensée grecque 1962, Mythe et pensée chez les Grecs 1965 i L’individu, la mort, l’amour 1989
brúixola

Brúixola
© Lluís Prats
Física
Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants i emprat essencialment per a determinar direccions horitzontals, a partir de la direcció aproximada nord-sud.
Consisteix en una agulla imantada allotjada en una caixa rodona i sostinguda damunt un piu o per mitjà d’un fil sense torsió, per tal que pugui girar lliurement en un pla horitzontal En aquestes condicions, i per efecte del camp magnètic terrestre, l’agulla s’orienta en la direcció del meridià magnètic del lloc En el fons de la caixa hi ha una rosa dels vents que pot ésser fixa o solidària de l’agulla una palanca accionada des de l’exterior permet d’immobilitzar aquesta posició determinada, amb la qual cosa hom aconsegueix que, en moure la brúixola, l’agulla, que en aquest cas és solidària a…
Economia de l’Alt Urgell
Art romànic
Les vies de comunicació Restes del camí medieval al congost de Tresponts, que comunicava l’Alt Urgell i la Cerdanya amb les terres de ponent T Pollina A l’Alt Urgell, comarca comunicada pel curs del Segre i dels seus afluents, un dels factors de creixença de la Seu i de les viles situades en el camí que vorejava el riu fou precisament la seva situació privilegiada al llarg d’una important via romana de comunicacions el nexe d’unió entre la Cerdanya —on confluïen les de Barcelona i Occitània— i el territori musulmà de Lleida era una de les principals vies segons indiquen tots els documents…
Les arts sumptuàries i artesanals
Art romànic
El treball dels artesans Fris del claustre de la catedral de Girona, que representa diversos traginers transportant aigua amb una portadora i un barral, una de les representacions plàstiques més boniques del treball a l’edat mitjana ECSA Els castells, els monestirs, les parròquies, les cases de les ciutats o de les viles, els masos els seus habitants laics o eclesiàstics, senyors o vassalls, guerrers o camperols tenien molts o pocs objectes al parament de la llar o a l’aixovar personal, elements decoratius o sumptuaris, armes, atuells o eines de treball, objectes per a la litúrgia o el culte…