Resultats de la cerca

Juntament amb Juan Álvarez, s’oposà a la dictadura del general López de Santa Anna Fou elegit president provisional de la república mexicana el 1855, i constitucional el 1857 La promulgació de les lleis reformadores que afectaven principalment l’Església i els privilegis militars li valgué l’oposició dels catòlics, dels conservadors i de l’exèrcit, i hagué de reprimir diverses revoltes L’intent de modificar la constitució li valgué també l’oposició dels liberals, la qual cosa l’obligà a dimitir 1858 i a exiliar-se als EUA Morí en combat durant la guerra contra la intervenció francesa a Mèxic…

Participà en la revolució en contra de Porfirio Díaz, al costat de Madero 1910-11 A la mort d’aquest prengué la direcció de l’exèrcit constitucionalista, i després d’una brillant ofensiva entrà a Mèxic el 1914 i formà un govern provisional Tanmateix, l’enfrontament entre els altres caps constitucionalistes, Villa i Zapata, menaren a la seva destitució però després d’un contracop, ajudat per Obregón, tornà al poder El 1916 convocà un congrés que proclamà la Constitució del 1917, i fou nomenat president de la República Bé que durant el seu mandat efectuà algunes reformes, com la nacionalització…

Passà als Català de Valeriola, marquesos de Nules, als Fernández de Córdoba, marquesos de La Puebla de los Infantes, als Hoces, als Sánchez i als Hoyos

Primer comte i marquès de Caracena i primer comte de Pinto Havia estat virrei de Navarra i governador de Galícia Fou membre del consell d’estat Durant el seu govern tingué lloc l’expulsió dels moriscs del regne de València decret del 22 de setembre de 1609 poc abans havia ordenat de fer un recompte detallat dels pobles del regne habitats per moriscs Dirigí les operacions d’embarcament en tres mesos en sortiren més de 116 000 fins al començament del 1612 no aconseguí de resoldre del tot el problema plantejat pels petits nuclis, refugiats a la serra de Laguar i, sobretot, a la mola de Cortes…

Passà als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Pacheco, comtes de la Puebla de Montalbán, als Fernández de Velasco i altra vegada als Girón, ducs d’Osuna

Fill de Huitzilihuitl, el 1417 assolí el comandament de l’exèrcit asteca i dugué a terme nombroses campanyes militars Nomenat emperador, continuà l’expansió del regne cap a les zones de Guerrero, Hidalgo, Puebla i Oaxaca i assegurà les conquestes anteriors, fins a dominar tot l’altiplà d’Anàhuac Fou un decidit partidari del poder absolut de la monarquia enfront de la noblesa militar i sacerdotal i insistí en el caràcter teocràtic de l’imperi No el sabé, però, organitzar administrativament

Succeí el seu germà Tizoc Començà el regnat organitzant amb el seu aliat Nezahualpilli, sobirà de Culhuacán, una “guerra florida” contra Oaxaca i capturà uns 20 000 presoners que foren sacrificats per a la consagració del nou temple major Posteriorment lluità contra els txolules de Puebla i els tlaxcalteques arribà a Guatemala i incorporà la zona huaxteca de Veracruz, així com Mitla Morí mentre supervisava les obres de reconstrucció dels dics de la ciutat, esfondrats després d’una inundació provocada per la construcció del nou aqüeducte de Coyoacán, que anava de Chapultepec al…

Fill de l’arxiduc d’Àustria Francesc Carles, es casà amb Carlota de Bèlgica 1857 Després de la intervenció francesa a Mèxic 1862, Napoleó III i els conservadors mexicans li oferiren la corona, que acceptà després de la caiguda de Puebla 1863, i signà el tractat de Miramar amb Napoleó III Formà un govern liberal, mal acollit pels seus partidaris La funesta influència de Bazaine féu augmentar la impopularitat del sobirà Abandonat pels francesos, que li prestaven suport, el 1867 es dirigí a Querétaro amb l’exèrcit, i, traït pel coronel López, hagué de rendir-se a les forces…

D’origen humil i illetrat, treballà com a peó agrícola i ramader Identificat amb la lluita del peonatge indi contra els hisendats, organitzà una partida de guerrillers 1909, s’uní a la revolta maderista i gràcies a la mobilització de les masses índies ocupà la ciutat de Cuautla Després dels acords de Ciudad Juárez 1911, que reconegueren la dimissió de Porfirio Díaz, refusà de seguir el president Francisco León de la Barra, i, acorralat a les muntanyes de Puebla, tampoc no reconegué la presidència de Francisco I Madero, a qui l’acusà de no aplicar la reforma agrària promesa en el…

Fill cabaler de Francesc de Subirà, baró, des del segle XVII, de Castellnou de Montsec El llinatge dels Portolà tenia possessions a Ànger, Balaguer i Arties Vall d’Aran Integrat a l’exèrcit, el 1734 fou nomenat alferes de dragons del regiment de Villaviciosa Durant la guerra de successió d’Àustria, prengué part en les campanyes d’Itàlia 1744 -48 i després fou traslladat al regiment de Numància, on fou tinent de dragons i granaders Lluità a la guerra dels Set Anys 1756-63 en l’exèrcit de Carles III d’Espanya També participà en la campanya militar de Portugal 1762 -63 El 1764 fou…