Resultats de la cerca

A l’època precolombina els otomís s’estenien pels actuals estats de Puebla i Tlaxcala, a Mèxic, i a l’època colonial ho feren també pels estats de Guanajuato i Querétaro Actualment són uns 200 000 individus, d’una cultura molt primitiva Parlen una llengua de la família otopamé i hi ha molts grups que no coneixen el castellà

En estil renaixement foren construïts els primers convents que, al segle XVI, fundaren els religiosos arribats per evangelitzar els indígenes els de Cholula i Tula, i també les catedrals de Puebla, Mérida i Guadalupe Dintre l’arquitectura civil es destaquen el palau del govern, a Tlaxcala, la façana de la residència governamental, a Mérida, i el palau de Cortés, a Cuernavaca L’escultura té un caràcter bàsicament ornamental En el camp de la pintura cal citar l’obra mural del convent de San Agustín d’Acolmán Al segle XVII el barroc de tradició hispànica s’uneix a l’exuberant gust…

Actualment el nàhuatl és parlat encara per grups indígenes dels estats de Mèxic, Morelos, Guerrero, Puebla, Ilaxcala i Veracruz La llengua nàhuatl fou el vehicle d’una literatura rica i original, amb un gran refinament formal i estilístic, que fou destruïda pels conqueridors Alguns texts, però, han estat salvats i recollits en manuscrits dels s XVI i XVII, com els anomenats Annals de la nació mexicana 1528, el Còdex de Quauhtitlan 1588, les compilacions 1520-90 de Fray Bernardino de Sahagún, sobretot les contingudes en la seva Historia general de las cosas de Nueva España , on es…

Tenen les extremitats fortes i primes i proveïdes gairebé sempre de peülles accessòries Són plenicornis, amb banyes caduques i quasi sempre ramificades en tenen únicament els mascles, llevat en el cas dels rens, les femelles dels quals també en tenen El pelatge és de longitud variable, no gaire espès i més aviat aspre el color varia d’acord amb l’estació Els cèrvids són silvícoles i llur distribució geogràfica és molt àmplia regions temperades i fredes La gran majoria viuen en ramats, llevat d’alguna espècie, com l’ant Durant el Quaternari els cèrvids experimentaren una important…

Fou construïda pels espanyols el 1521 on hi havia anteriorment la ciutat asteca de Tenochtitlán Els missioners usaren la música com a element evangelitzador dels indígenes, els quals començaren a formar part de les capelles musicals Ja el 1530 el cor indi del mestre de capella de la catedral de la ciutat, Pedro de Gante 1480-1572, havia assolit una gran fama i, unes dècades més tard, juntament amb el de Puebla, tenia un nivell artístic comparable als millors cors hispans Fou a Ciutat de Mèxic on s’imprimí el primer llibre de música del Nou Món, un ordinari, editat el 1556 Entre…

Alguns autors els atribueixen —sense fonaments seriosos— les cultures clàssiques d’El Tajín, de Las Remojadas i de Veracruz o dels jous, les palmes i les destrals

En nombre d’uns 20 000, els popoloques parlen una llengua del grup popoloca-mazateca

La història musical de Mèxic s’inicia amb la música prehispànica, que ha influït en molts sentits en èpoques posteriors Aquesta música tenia gran rellevància en el món indígena, com posen de manifest les troballes arqueològiques d’instruments musicals, que mostren la seva naturalesa acústica i la seva gran varietat i difusió en les cultures centreamericanes Els coneixements que es tenen d’aquesta època provenen també dels testimonis escrits dels colonitzadors espanyols, carregats, però, de prejudicis etnocentristes Són comentaris que es refereixen a la música asteca i a la maia, sense tenir…