Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
junc
Transports
Embarcació de fusta, de quilla plana i ampla, amb una gran capacitat de càrrega, proveïda generalment de tres pals i d’un de petit, a proa, que fa les funcions del bauprès.
Hissa veles quadres, especials, reforçades transversalment amb canyes És emprada a les mars xineses per a la navegació de cabotatge
dinghy
Transports
Embarcació de vela o rem de fons pla sense quilla i amb la proa alta i punxeguda que és emprada per al transport de passatge i càrrega a les costes de l’Índia.
escua
Transports
Cadascuna de les dues peces de fusta que van al costat de la quilla en la part exterior del buc de les embarcacions menors i serveixen perquè la nau es mantingui dreta quan és en terra.
tritònids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels de grandària mitjana, molt semblants als salamàndrids, però amb el cos més allargat i esvelt, els dits units a la base per una membrana i la cua deprimida i en forma de quilla.
Són exclusivament ovípars, amb metamorfosi incompleta Durant l’època de zel els mascles adopten una lliurea nupcial de coloració brillant, i, a més, en la majoria d’espècies, presenten una cresta, que s’estén per la meitat caudal del dors i per sobre la cua Són de vida amfíbia, ja que, llevat de l’hivern, habiten sempre dins l’aigua, on té lloc la fecundació, la posta i el desenvolupament de les cries A l’hivern passen per un estat de letargia i es colguen al fang Inclou els gèneres Triturus i Euproctus tritó
sobrequilla
Transports
Biga de fusta o perfil de ferro o d’acer, en forma de T o de doble T, disposat de proa a popa damunt la quilla, a la qual és unida per l’interior del buc d’una embarcació.
La sobrequilla dóna a l’embarcació resistència longitudinal i suporta les varengues També és anomenada paramitjal
reïformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de grans dimensions que tenen les potes amb tres dits cap endavant, no presenten glàndula uropigial ni plomes a la cua, i tenen les ales ben desenvolupades però no funcionals, puix que l’estern no té quilla.
Comprèn dues espècies, el nyandú Rhea americana i el nyandú de la Patagònia Rhea pennata , pròpies d’Amèrica del Sud
tartana
Transports
Embarcació menor de vela llatina, baixa de popa i de proa, amb un pal perpendicular a la quilla en el seu punt mitjà, que arbora, també, ultra el botaló de floc, un pal petit a popa semblant a una asta de bandera.
Avui gairebé inexistents, foren molt emprades a la Mediterrània per a la pesca i el cabotatge
túnids
Ictiologia
Família de teleostis de l’ordre dels perciformes de cos fusiforme amb l’aleta caudal en forma de mitja lluna, peduncle caudal estret i carenat en forma de quilla, musell molt agut i la part anterior del tronc protegida per grans plaques.
Tenen un metabolisme molt alt, car l’aparell circulatori dèrmic i muscular dels costats és molt desenvolupat, la qual cosa es manifesta pel color roig dels teixits musculars Això els permet una certa homeotèrmia La seva bufeta natatòria és grossa i tancada Habiten les mars de tot el món, en zones pelàgiques d’alta mar, i només s’apropen a les costes en grans bancs per fresar Grans depredadors, persegueixen bancs d’altres peixos Inclou unes 15 espècies, algunes de les quals, com el bonítol Sarda sarda , la tonyina Thunnus thynnus , la bacora Thunnus alalunga i la melva Auxis thazard , són…
canoa
Canoes al riu Tarn al seu pas per Millau
© Jaume Ferrández
Esport
Transports
Embarcació menor, lleugera, normalment d’una sola peça, de mides molt variables (generalment d’eslora inferior a 10 m), de forma allargada, punxeguda de proa i de popa, propulsada per pagaies i desproveïda de timó, de quilla i generalment també de vela.
La canoa comprèn com a formes particulars la monòxil, de construcció rústega o pesant, anomenada preferentment piragua, coneguda a Amèrica, Àfrica i Oceania, i la construïda amb pell i de buc tancat, com el caiac de les zones àrtiques El terme canoa és aplicat també, amb un sentit restringit, únicament a les més lleugeres, de buc obert i propulsades per pagaia simple, que no poden ésser incloses en cap dels dos tipus anteriors, i d’una manera especial a les pròpies dels indis de l’Amèrica del Nord Els materials emprats poden ésser, en les canoes monòxils, l’escorça d’un sol arbre o el seu…
tinamiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells, de 18 a 60 cm, que tenen l’estern amb quilla i els músculs pectorals ben desenvolupats, però són d’ales reduïdes, volen malament i durant distàncies curtes, no tenen pigostil, les rectrius són molt curtes o bé hi manquen, el bec és prim i les potes són fortes.
Llur plomatge és críptic, de tons bruns terrosos o grisos, amb fines ratlles, franges o taques, i gairebé no presenten dimorfisme sexual Hom els coneix amb el nom general de tinamús Són de costums terrestres, s’alimenten de grans, fruites i insectes, fan el niu a terra i els polls són nidífugs Comprèn una sola família, la dels tinàmids, amb 45 espècies, que pertanyen a 9 gèneres, els més importants dels quals són Tinamus , Rhynchotus , Eudromia , Crypturellus i Nothura Habiten a Amèrica, des del sud de Mèxic fins a la Patagònia