Resultats de la cerca

De la seva església parroquial Sant Romà depèn la de Guèmol i el veïnat de la Formiga Lloc esmentat ja el 957

Situat a l’esquerra de la riera de Joanetes , és format per un grup de cases la població és en gran part disseminada al voltant de l’església parroquial de Sant Romà, que havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses, de construcció moderna i que conserva alguns capitells romànics El lloc és esmentat ja al s IX formà part del vescomtat de Bas Formava un municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Falgars d’En Bas, el veïnat de Can Trona i la masia i església de Pujolriu

Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell A mitjan s XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella féu que la nova casa n'heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al s XII La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als s XII i XIII…

El lloc existia ja el 977, i vers el 1075 els seus senyors, Arnau Gonfred i la seva muller Bruneguilda, feren edificar l’actual basílica, que fou consagrada el 1085, amb assistència de l’abat de la Grassa El 1107 la seva possessió fou confirmada a l’abat de la Grassa, que hi fundà un petit priorat benedictí Fou un centre viu de devoció i de pelegrinatge, per les indulgències i gràcies que enriquien la seva església A mitjan s XVI es trencà la subjecció a la Grassa i els seus priors, aprovats per Roma, foren en endavant monjos de diferents monestirs del país La seva comunitat, que…

Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional El límit occidental amb Maià de Montcal Garrotxa, és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles Alt Empordà El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume,…

Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Montagut i Oix W, Argelaguer S i Sales de Llierca E i N S'estén al sector de transició entre la muntanya de l’Alta Garrotxa i el sector més planer de la vall del Fluvià La part septentrional del terme és accidentada per la presència dels darrers contraforts meridionals del puig de Bassegoda Montsipòsit, 498 m i Montoriol, 789 m, dominats pels cingles de Monteia o Montella i Entreperes ja a Sales D’aquests cingles davalla la riera de Juiàs, que corre de N a S parallela al Llierca formant el límit oriental, i desguassa directament al…

Situació i presentació El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s’uneix amb la riera de la Farga a l’aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Ca n’Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d’Esponellà torç vers l’W confrontant amb el terme de…

Situació i presentació Limita amb Olot N, Santa Pau E, Sant Feliu de Pallerols SE i la Vall d’en Bas S i W El pla de les Preses és format per materials pliocènics, que per un llindar passa a la cubeta de Santa Pau, també d’origen tectònic És per tota aquesta zona de contacte entre els termes de les Preses, Olot i Santa Pau per on s’estén el sector volcànic i el veïnat anomenat Bosc de Tosca El municipi consta d’una part muntanyosa, accidentada pels vessants septentrionals i occidentals de la serra del Corb 936 m, formada per materials eocènics, amb colades volcàniques, i pels cingles de…

Situació i presentació El terme municipal de Porqueres ocupa una superfície al pla de Banyoles la riba occidental de l’estany de Banyoles forma el límit oriental del terme, i ja dins del de Banyoles hi ha el petit estanyol de Porqueres El sector occidental del terme és accidentat pels contraforts nord-orientals del massís de Rocacorba, que són les serres de Pujarnol i de Sant Patllari 652 m més al N hi ha la serra del Ginestar El límit septentrional del terme coincideix parcialment amb el curs de la riera de Rodeja, afluent del Fluvià, i passa després pel collet de les Boixeres, que fa de…