Resultats de la cerca

De família molt humil, abans de començar a actuar en petits papers secundaris d’obres teatrals treballà en ocupacions diverses, i fou també un notable futbolista Després d’actuar en telefilms diversos, la seva primera pellícula important fou  Another Time, Another Place 1958, de L Allen  Fou, però, el paper de l’agent James Bond  en Dr No 1961, de T Young, que el projectà a la fama internacional, èxit que el portà a interpretar aquest personatge en un seguit de pellícules, entre d’altres, From Russia with Love 1963 i  Thunderball 1965, del mateix Young Goldfinger 1964, de G Hamilton Never Say…

Es formà al Croydon College of Art de Londres 1965-68 i a la Universitat de Newcastle 1968-72 Des del 1975 viu i treballa a Nova York, i el 1983 es nacionalitzà nord-americà Fa freqüents estades a Barcelona, ciutat en la qual té un estudi des del 1994, i a Munic, on del 2002 al 2007 fou professor de pintura a l’Akademie der Bildenden Künste Ha exercit la docència en escoles d’art i en diverses universitats també a la Gran Bretanya i als Estats Units L’any 2000 fou nomenat membre honorari del London Institute of Arts and Letters Treballa amb un vocabulari formal limitat voluntàriament a…

Debutà en sèries de televisió com Hellinger’s Law 1981 i  The Killing of Randy Webster 1981 Films com Taps 1981, de H Becker, Bad Boys 1983, de R Rosenthal, The Falcon and the Snowman 1984, de J Schlesinger, o Crackers 1984, de L Malle, li oferiren la popularitat Però la consagració li arribà amb films com Colors 1988, de D Hopper  We’re No Angels 1989, de N Jordan  Carlito’s Way 1993, de B de Palma, i, sobretot, Dead Man Walking 1995, de T Robbins Posteriorment ha interpretat, entre altres films, She’s So Lovely 1997, de N Cassavetes  U Turn 1997, d’O Stone  Hurlyburly 1998, d’A Drazan  The…

Nacionalista, fou empresonat sovint pels britànics Dedicat al periodisme i, més tard, a l’advocacia, el 1946 fundà el partit republicà Ministre d’afers estrangers 1948-51, d’ençà del 1950 ocupà alts càrrecs internacionals en el Consell d’Europa, l’ONU, la UNESCO Un dels fundadors d' Amnistia Internacional , en fou president 1961-74 El 1974 li fou atorgat el premi Nobel de la pau i el 1977 el premi Lenin de la pau Autor de diverses obres, en català li fou publicada L’exigència de la llibertat 1981

Nascut en un suburbi de Dublín, la seva infantesa fou pobra i difícil Milità en el moviment per la independència del seu país i participà en la lluita sindical Bé que ja havia escrit de jove, li costà de fer-se conèixer fins que l’Abbey Theatre li estrenà les primeres obres Per a escriure-les utilitzà material irlandès ambientat en la classe obrera, expressat a través d’un humor violent i irònic i amb un llenguatge teatral molt ric The Shadow of a Gunman 1923, Juno and the Paycock 1924, melodrama sobre la guerra civil i la seva obra més rellevant, i The Plough and Stars 1926 Amb l’intent de…

Procedent de la Lliga Gaèlica, fou un dels fundadors del Sinn Fein 1902 i participà en la revolta de Pasqua del 1916 Diputat republicà 1918, fou speaker de la Dáil Éireann 1919-21 i president d’Éire 1945 i de la República d’Irlanda 1952-59

Creix a l’Europa humida, on sovint és conreada pels seus fruits, aromàtics i semblants als comins

Heroi d’aventures inversemblants, on no manca una bona dosi de sexe i violència, i amb una tecnologia altament sofisticada, s’ha fet famós sobretot per les versions cinematogràfiques protagonitzades primer per Sean Connery i posteriorment per Roger Moore

Residí a Madrid i a Barcelona És autor d’un Catecismo político, o sean nociones generales sobre las diferentes formas de gobierno conocidas 1868, antiabsolutista, de novelles fulletonesques Adelina 1859, El árbol caído o Juanita la costurera 1864-70, Los mandamientos de la ley de Dios 1865 i La inquisición en Barcelona 1863, dels poemes La Redención 1859 i Los almogávares 1867 i d’obres diverses