Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
Amenofis I
© Corel Professional Photos
Història
Segon faraó de la dinastia XVIII (1546-1526 aC) Fill d’Amosis i d’Amosis-Nefertiry, el seu regnat fa de pont entre el del seu pare, en el qual s’insinuen algunes de les característiques de la dinastia, i el de Tuthmosis I, on moltes són ja una realitat.
En campanyes a Núbia eixamplà les fronteres, sembla que fins a l’illa de Sai Actuà al Sinaí, on fou el primer sobirà de la dinastia en tornar a explotar les mines de turquesa A Síria-Palestina, potser preparà el camí a la campanya posteridor de Tuthmosis I En el pla interior, és famós no tant per les seves construccions a Karnak, Dayr al-Baḥrī, Elefantina, Kawn Umbū i Abidos com per haver creat, sembla, l’equip d’obrers encarregats de construir les tombes de la família reial Fou el primer faraó a separar la tomba del temple funerari
Nombres
©
Quart llibre del Pentateuc.
Els primers capítols presenten idealment el cens i l’organització de les dotze tribus d’Israel al voltant del tabernacle És el final del grup d’escrits sacerdotals s VI aC, que, en la darrera part de l' Èxode i en tot el Levític , exposen idealment la creació i la regulació del culte israelita durant l’any passat al peu del Sinaí La resta del llibre, valent-se de les diverses tradicions escrites utilitzades en el Pentateuc, conta principalment les revoltes dels israelites durant els anys passats al desert i la conquesta dels territoris de Transjordània sota el guiatge de Moisès
Jahvè
Nom donat a Déu pel poble d’Israel de l’època de Moisès i de Josuè.
Anteriorment a Moisès, els grups israelites adoraven Déu sota el nom d' El o Elohim Segons la tradició de l' Èxode , Déu revelà el seu nom de Jahvè en una aparició al Sinaí És possible que aquest nom diví fos conegut anteriorment a les regions del sud de Palestina, però fins ara ningú no ha pogut aclarir d’on prové Tampoc no és clar si el sentit que l’aparició de l' Èxode dóna a aquest nom és que Jahvè és l’"existent” o que “es reserva el secret dels favors i del perdó” que ell concedirà al seu poble en el curs de la història
Mentuhotep II
Història
Rei, primerament de l’Alt Egipte (2060-2040 aC), i després faraó de tot el país (2040-2010).
Les seves empreses havien estat atribuïdes a tres Mentuhotep I, II i III, car canvià tres vegades el seu nom d’Horus, un dels cinc noms del faraó Membre de la dinastia XI, conclogué la guerra amb la X, heracleopolitana 2040, reunificà l’Egipte i inaugurà el Regne Mitjà 2040-1786 aC Féu de Tebes la seva capital, tebanitzà l’administració central, sense suprimir, però, el càrrec de nomarca , reobrí diverses pedreres i reprengué els contactes comercials amb Síria Inicià la reconquesta de la Baixa Núbia i efectuà expedicions contra els beduïns del Sinaí i els libis Bastí el seu…
hesicasme
Cristianisme
Corrent espiritual que es difongué a partir del mont Athos, al s XIV.
Cercava la unió amb Déu i la contemplació de la llum divina per mitjà del silenci i la calma ἡσυχία Entre les pràctiques hesicastes, que poden ésser relacionades amb corrents espirituals anteriors ss V-VI i fins amb doctrines i pràctiques d’altres religions, cal recordar la pregària consistent a repetir incessantment el nom de Déu, al ritme de la respiració Els principals representants de l’hesicasme foren Gregori del Sinaí i, sobretot, Gregori Palamàs i els principals opositors, el calabrès Barlaam i Nicèfor Gregoràs Les lluites doctrinals entorn de l’hesicasme, i que…
Atemptat en una mesquita egípcia
En un atemptat en una mesquita de la localitat de Bir al-Abed, a la província egípcia del nord del Sinaí, 305 persones són assassinades i més de 100 resulten ferides La mesquita és primer bombardejada i els fidels que hi assistien per a la pregària del divendres són massacrats per una trentena d’homes armats quan intenten escapar Cap grup no reivindica l’atemptat, però, segons diversos testimonis, alguns dels terroristes duen ensenyes de l’autoanomenat Estat Islàmic, grup amb una forta implantació a la província i que combat el règim militar encapçalat pel president Al-Sissí, el…
Rafidim
Una de les estacions dels israelites en el desert del Sinaí.
Ha estat identificada per alguns a l’oasi de Feiran Moisès hi feu brollar aigua d’una roca, i els israelites, dirigits per Josuè, hi aconseguiren una victòria sobre els amalecites
Francisco Grande Covián
Bioquímica
Bioquímic asturià.
Llicenciat en medicina a Madrid 1931, amplià estudis a Dinamarca amb Krogh i a Alemanya amb Meyerhof, en temes de metabolisme Deixeble de Juan Negrín, féu la guerra a Madrid, on creà un institut de l’alimentació, dirigit per J Puche, i estudià la patologia de la desnutrició i algunes avitaminosis Acabada la guerra, hom li prohibí de fer oposicions durant deu anys i treballà a l’institut Jiménez Díaz Catedràtic de fisiologia de Saragossa 1950, el 1953 anà a la Universitat de Minneapolis Minnesota i dirigí el laboratori del Mount Sinai Hospital el 1976 És autor de treballs bàsics sobre el…
Lina Badimon i Maestro
Medicina
Fisiòloga.
Experta en recerca cardiovascular Des del 1992 és professora d’investigació del CSIC i cap del Departament de Patologia Molecular i Terapèutica de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona de la mateixa institució, on ha iniciat una innovadora línia de recerca de les lesions cardíaques en l’àmbit cellular i molecular Directora de l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars de Barcelona des del 1993, és professora associada adjunta de la Mount Sinai School of Medicine Nova York i presidenta de la Societat Espanyola per l’arterioesclerosi L’any1999 fou nomenada presidenta de la…
Tsahal
Acrònim del terme hebreu Tsva HaHagana LeYisrael (‘Forces per a la Defensa d’Israel’), pel qual són conegudes genèricament les forces armades de l’estat d’Israel.
El Tsahal fou creat el 1948, amb l’establiment de l’estat d’Israel a partir de l’organització paramilitar Haganah, i incorporà també les milícies Irgun i Lehi Lluità, amb resultats gairebé sempre victoriosos, en totes les guerres araboisraelianes primera guerra araboisraeliana del 1948, guerra del Sinaí del 1956, guerra dels Sis Dies del 1967, guerra del Yom Kippur del 1973 i guerres del Líban del 1982 i el 2006, a més d’intervenir en la primera 1987-91 i segona intifada 2000-04 i en l’ofensiva a Gaza desembre del 2008 — gener del 2009 Comprèn forces de terra, aire i mar, i també…