Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Tomàs Bou
Literatura catalana
Escriptor.
Frare dominicà, fou professor de teologia a la Universitat de Cervera i al Collegi Dominicà de Solsona Defensor de l’antic règim, es feu molt popular, en el marc de les lluites ideològiques del Trienni Constitucional, per la Conversa entre Albert i Pasqual 1821, que li valgué l’exili a Tolosa de Llenguadoc i que fou seguida de dues converses entre el 1822 i el 1823, escrites en dècimes, en què atacava la crueltat dels liberals i la falta de llibertat dels sectors catòlics i tradicionals, i hi defensava l’abolició del codi constitucional Les converses foren reeditades, amb l’afegitó d’una…
Josep Llord
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Prevere, rector de Fondarella Segrià, fou també examinador sinodal i visitador de la diòcesi de Solsona Publicà Foment de la pietat i devoció cristiana Barcelona 1693, en la tradició de la literatura espiritual jesuítica, amb la qual pretenia divulgar en català la meditació mitjançant la composició de lloc L’obra obtingué una gran difusió Palau i Dulcet aplega notícia de dinou edicions
Pasqual Farràs i Moreno
Literatura catalana
Escriptor.
En poesia ha publicat Assaig de poema 1980, i, en novella, La mort del fabulador 1999, una representació simbòlica i una complexa paràbola moral
Fidel Riu i Dalmau
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Treballava en uns magatzems de Manresa, i, en el temps lliure, exercia el periodisme en aquesta mateixa ciutat Dirigí les revistes “Cenacle” 1915-17, plenament noucentista, i “Ciutat” 1926-28, continuadora de l’anterior A partir del 1919, tingué un pes determinant en el diari “El Pla de Bages”, vinculat a La Veu de Catalunya i representant de la Lliga Regionalista a Manresa També collaborà a les revistes manresanes “Joventut” 1918-19 i “Om” 1921 Com a poeta, guanyà la flor natural als Jocs Florals de Barcelona el 1916 i altres guardons que li havien donat un cert prestigi quan el…
Fidel Riu i Dalmau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Excercí el periodisme a Manresa, on dirigí el diari El Pla de Bages i les revistes literàries Cenacle i Ciutat És autor dels llibres de poemes El cant geòrgic 1918, La veu subtil 1920, Terra amorosa 1927, Terra daurada 1950, Fruita 1951, Avui 1954 i La terra i el temps 1958, entre d’altres
Albert Manent i Segimon
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i activista polític i cultural.
Activisme catalanista durant el franquisme Fill de Marià Manent i Cisa , de molt jove mostrà interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret 1948-51 publicà dos poemaris, Hoste del vent 1949 i La nostra nit 1951, i s’uní a l’aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas i Pujol , Joan-Ferran Cabestany i Fort , Joaquim Molas i Batllori i Miquel Porter i Moix , els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial , i el 1949 preparà amb Josep Maria Ainaud i de Lasarte la primera Antologia poètica universitària Aquests anys…
, ,