Resultats de la cerca
Es mostren 2111 resultats
Castell de Vallferosa (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista de conjunt, amb el castell i l’església LPrat Gairebé al cor del municipi de Llanera, situat en una vall a uns 540 m d’altitud, hi ha el veïnat de cases escampades de Vallferosa, prop de la riera del mateix nom, afluent de la de Llanera La torre i l’església parroquial de Sant Pere són situades al mig del vessant occidental d’aquesta vall Mapa 329M781 Situació 31TCG712358 Hom hi pot anar per la carretera de Solsona a Torà Al punt quilomètric 19, a mà esquerra, surt una pista que duu al mas Clavells A la part de darrere la casa comença un camí força dret, el qual en uns quinze…
Sant Martí de Llanera de Solsonès
Art romànic
L’escassa documentació que tenim, i la manca de restes arquitectòniques de l’antiga església de Sant Martí, fan que ens hagi estat impossible d’escatir-ne la situació geogràfica exacta malgrat tot, creiem que era prop de l’església parroquial que hi ha al costat de la caseria senyorial de Llanera Segons Cebrià Baraut, ha desaparegut l’acta de consagració de Sant Martí de Llanera de l’any 1060, però n’existeix una còpia del segle XIII a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell La consagració fou realitzada pel bisbe Guillem Guifré de la Seu d’Urgell, a precs dels habitants del lloc, fundadors i…
Castell de Miraver (Pinell de Solsonès)
Art romànic
D’aquest castell, situat vora l’església de Sant Pere, hi ha documentació a l’Arxiu Diocesà de Solsona, tot i que és indirecta, ja que consta d’una sèrie de donacions i vendes de terres que termenejaven amb el castell de Miraver o que hi eren dins Les dades són dels anys 1014, 1015, 1068, 1070 i 1098 en la donació que Ramon, senyor de Miraver, fa de l’església Aquesta senyoria passà al seu fill Pere i al fill d’aquest, Ramon Pere, i la seva muller Agnès l’any 1150 i a Ramon de Vilaró l’any 1227 De manera directa en tenim constància en un document del 7 de juny de 1199, en el qual Ponç de…
Castell de Cellers (Llanera de Solsonès)
Art romànic
A migdia del municipi de Llanera, prop de la comarca de la Segarra, es pot observar el castell de Cellers, situat al mateix turó on hi ha el poblet de Cellers En un document de l’any 1187, de l’Arxiu Diocesà de Solsona, llegim que “ Pedrona ” donà a la seva filla Blanca un mas que tenia en el terme d’aquest castell El castell també surt esmentat l’any de l’erecció del comtat de Cardona, el 1375, com a possessió seva Les restes arquitectòniques que encara es conserven posen de manifest les moltes reformes que aquesta construcció ha so fert al llarg del temps, a la vegada que fan difícil…
Santa Maria de Pinós de Solsonès
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Pinós Inicialment degué ésser una simple capella, fins que es convertí en un important santuari marià Les primeres notícies de l’església són de l’any 1285, quan Berenguer de Pinós, resident a Manresa, féu testament, en el qual consta que féu deixes a totes les esglésies del terme de Pinós, entre les quals es trobava la de Santa Maria de Pinós Posteriorment, la capella es transformà en un santuari marià de molta devoció a tota la comarca, cosa que motivà que es fessin moltes reformes al temple, les quals feren que en l’actualitat no es conservi cap…
Bibliografia general referent al romànic del Solsonès
Art romànic
El Bages, el Berguedà i el Solsonès , Gran geografia comarcal de Catalunya, vol 2 Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981 pàgs 350-447 Els castells catalans , vol VI, Barcelona 1979 Gran Enciclopèdia Catalana , 16 vols, Barcelona 1968-1980 Guia de l’església de Solsona , Solsona 1986 Rationes Decimarum Hispaniae , vol I, Barcelona 1946 Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya , vol I, Lleida 1986 Josep Armengou Recull de noves històriques de la Selva i rectorologi de la mateixa , la Selva 1913 manuscrit inèdit Antoni Bach i Riu Un poble del Solsonès…
El marc històric del romànic del Solsonès
Art romànic
Antecedents Mapa de la comarca del Solsonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Solsonès és rica en troballes arqueològiques, sobretot de l’edat del bronze El motiu és doble D’una banda, el fet d’haver-se conservat els jaciments, sobretot els anomenats dòlmens De l’altra, el més important, la gran tasca de recerca portada a terme per mossèn J Serra i Vilaró, que estudià vint-i-una coves sepulcrals, cent trenta sepultures prehistòriques i una mina de coure a Riner, la qual proporcionà un interessant conjunt de motlles de…
El marc geogràfic del romànic del Solsonès
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Solsonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Denominem Solsonès la comarca formada administrativament l’any 1933 i que comprèn tres elements molt diferents entre ells les terres altes de l’alt Cardener, a tramuntana les terres altes de la ribera Salada al NW, i les terres mitjanes de l’Alta Segarra, a migjorn A la zona de l’alt Cardener, hi ha les terres d’alta muntanya incloses en la serralada pirinenca, malgrat que no participen del seu nucli axial La delimitació d'aquesta zona és prou…
Santa Maria de Montraveta (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista de l’església, molt tapada per construccions posteriors, des del costat de llevant L Prat L’església de Santa Maria de Montraveta és al costat del mas Montraveta, entre Peracamps i Llobera, dins el municipi de Llobera de Solsonès Mapa 329M781 Situació 31TCG707428 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà fins a l’Hostal Nou 10,500 km De l’Hostal Nou mateix surten tres camins des d’un mateix punt, dels quals cal agafar el central A 1 km, aquest camí es bifurca el de mà esquerra va a Peracamps i el de la dreta, en 1 km, porta a Montraveta, després d’haver…
Tombes del Mas Tubells (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Una de les tombes de la necròpoli L Prat Es tracta de dues tombes situades al terme d’aquest mas de Llobera, al límit meridional del municipi, fregant ja el de Llanera Mapa 329M781 Situació 31TCG720391 Un cop a la casa la Sala vegeu Sant Pere de la Sala, d’aquest mateix municipi, cal seguir el camí de carro durant 1,500 km per arribar al mas Tubells Les dues tombes són a prop de la casa, vers el cantó sud-occidental i a cinc minuts de camí a peu Tomba A És situada en una vora de rocam a migjorn hi ha un desnivell pronunciat Des de l’indret, estratègic, del seu emplaçament, la vista…