Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
sorell
Sorelll
Thomas Knebelsberger (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, de fins a 40 cm de llargada, amb la línia lateral rivetejada d’escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos units per una membrana, una taca negra al vorell superior de l’opercle, el dors gris verdós o blavós i els flancs i el ventre argentats.
Els individus joves viuen sota l’ombrella de les meduses grosses i s’alimenten de llurs gònades i tentacles Hom se'l menja fresc i en conserva escabetxat Habita a la Mediterrània, a la mar Negra i a les costes de l’Atlàntic, sobretot de l’oriental
Pau Sorell
Escultura
Escultor.
Del 1697 al 1701 cobrà quantitats per l’execució de columnes, capitells i altres detalls de la porta de l’església de Caldes de Montbui, començada per Pierre Ruppin, obra mestra del barroc salomònic a Catalunya Allà fou autor també de la fornícula 1702-03 de la mateixa porta i, entre el 1723 i el 1725, encara treballava a la mateixa església
sorell de penya
Sorell de penya
jome jome (cc by-nc-nd)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, molt semblant a la palomida, de fins a 40 cm de llargada, de cos fusiforme amb línia lateral sense escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos lliures, precedits d’una espina fixa dirigida cap endavant.
Té el dors gris blavós i els flancs i el ventre argentats Depredador, pelàgic i bon nedador, és bastant comú a la Mediterrània
Julian Sorell Huxley
Biologia
Biòleg anglès.
Net del naturalista Thomas H Huxley, fou, com ell, un defensor entusiasta de l’evolucionisme Professor de zoologia a Londres, fou nomenat primer director general de la UNESCO Escriví, entre moltes altres obres, Evolution, the Modern Synthesis 1942 i Evolution in Action 1952
Albalat dels Sorells
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord de la ciutat de València.
El seu territori és estret i de forma allargada, perpendicular a la costa i arriba des dels turons que limiten l’Horta, a ponent, fins a la mar el terme és pràcticament partit en dues parts per l’enclavament de Mauella i Teuladella, del municipi de València Les terres són, en gran part, d’horta, regades amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme Hom hi conrea patates, cebes, enciams, etc, i a l’àrea d’expansió cap al secà, taronges al secà, reduït a la part més alta del terme, garrofers i vinyes Gairebé totes les terres són conreades pels seus propietaris Una certa…
comtat d’Albalat
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Albalat dels Sorells (Horta del Nord).
La senyoria, obtinguda el 1330 a favor de Berenguer de Codinats, al segle següent passà als Aguiló i Romeu de Codinats El 1480 fou adquirida per Tomàs Sorell i Sagarriga, armat cavaller el 1491 El seu nebot i successor, Bernat de Sorell i d’Aguiló, fundà el vincle agnatici d’Albalat el 1500 El besnet d’aquest, Jaume de Sorell i de Boïl, obtingué el 1626 el títol de comte, el qual passà als Toran, als Gil Dolç del Castellar i als Vallès
caràngids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes , que agrupa gèneres gairebé sempre pelàgics i migradors, que solen anar en moles, propis de les aigües marines i salabroses tropicals i temperades.
Són bons nedadors, de cos generalment comprimit, anàleg al dels escòmbrids, recobert d’escates cicloides la línia lateral, normal o ribetejada d’escudets ossis, presenta una corba mitjana pronunciada l’aleta caudal és escotada la dorsal, doble, amb la primera espinosa, davant la qual sol haver-hi radis espinosos lliures, així com davant l’aleta anal Viuen a gairebé totes les mars llur carn és saborosa Caràngids més importants de les costes dels Països Catalans Nom científic Nom vulgar Lichia amia palomida Lichia glauca sorell de penya, palomida xica Lichia vadigo lletja Naucrates…
Pierre Ruppin
Escultura
Escultor francès.
Autor de la portada de l’església de Caldes de Montbui 1689-97, obra remarcable del barroc salomònic català, acabada per Pau Sorell
baronia d’Alcàntera
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el poble d’Alcàntera (Ribera Alta).
La baronia fou concedida el 1464 a Elvira de Ribelles, casada en segones noces amb Joan de Montagut De la família Montagut passà a la dels Sorell, comtes d’Albalat i barons de Beneixida